Vés al contingut

Erb

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Erbs)
Per a altres significats, vegeu «Elke Erb».
Infotaula d'ésser viuErb
Vicia ervilia Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN180099 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuFabeae
GènereVicia
EspècieVicia ervilia Modifica el valor a Wikidata
(L.) Willd.
Nomenclatura
BasiònimErvum ervilia Modifica el valor a Wikidata

L'erb (Vicia ervilia)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Vicia dins la família de les fabàcies (Fabaceae).[2]

Addicionalment pot rebre els noms de veça petita i xítxeros. També s'han recollit les variants lingüístiques edro, er, erp, ervelles, evo, hedro, herb, herp, iero i yero.[1]

És un dels conreus que ja es feien des dels primers temps del neolític a la Conca del Mediterrani.[3] Té un bon contingut nutritiu per als animals remugants i és un conreu fàcil de cultivar i de recollir a més de poder créixer en sòls prims i alcalins, resisteix molt la secada. Els erbs és un conreu actualment molt minoritari als Països Catalans, on tanmateix es troba silvestre.[4] El seu rendiment mitjà en gra és del voltant dels 2000 kg per hectàrea.

Descripció

[modifica]
Erbs cultivats amb ordi com a suport

És una planta anual, ramificada i glabrescent que fa de 20 a 40 cm d'alt. Herba erecta, fulles sense circell o amb circell simple poc desenvolupat, fulles compostes que tenen de 4 a 20 parells de folíols oblongo-linears mucronats, de 5-15 x 1-4 mm; 1-4 flors blanquinoses amb estries violàcies de 6 a 12 mm, floreix d'abril a juny. Els llegums fan de 15-30 x 5-6 mm amb de 2 a 4 granes. Als Països Catalans es troba des del nivell del mar a 1.200 m d'altitud.

Taxonomia

[modifica]

Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753, amb el nom de Ervum ervilia, al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[5][6] Més tard, l'any 1802, el botànic alemany Carl Ludwig Willdenow (1765-1812) li va donar el nom actual en reubicar el tàxon al gènere Vicia, aquest canvi fou publicat a la segona part del tercer volum de l'obra Species Plantarum. Editio Quarta,[7][8] la quarta versió de l'obra homònima publicada per Linné.

Sinònims

[modifica]

Els següents noms científics són sinònims de Vicia ervilia:[2]

  • Sinònims homotípics
  • Ervum ervilia L.
  • Sinònims heterotípics

Usos i història

[modifica]

Les seves llavors semblen les de les llentilles vermelles. En cas de consum humà se n'ha de treure l'amargor a base de bullir-les diverses vegades i llençar-ne l'aigua.[9] Segons Zohary i Hopf, només es consumeixen aquestes llavors per part dels humans en temps de fam o en les classes socials més pobres;[10] tanmateix, Plini el Vell va escriure, a la seva Història Natural, que l'erb (ervum) tenia el mateix valor medicinal que la veça (vicia), i que l'Emperador August havia recuperat la salut a base d'una dieta d'erbs.

En estat silvestre els erbs inclouen la zona d'Anatòlia i el nord d'Iraq, amb una extensió a les muntanyes de l'Anti-Líban de Síria i el Líban. Restes d'una domesticació primerenca es troben en diversos jaciments arqueològics de Turquia que amb radiocarboni estan datats del VII i VI mil·lennis aC.[10]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Vicia ervilia». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 28 juny 2024].
  2. 2,0 2,1 «Vicia ervilia (L.) Willd.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 28 juny 2024].
  3. L.L. Bellido, "Grain legumes for animal feed" in Neglected crops: 1492 from a different perspective, J.E. Bermejo and J. Leon, editors; Plant Production and Protection Series, No. 26 (Rome: FAO), pp. 273-288
  4. Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans
  5. «Ervum ervilia L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 28 juny 2024].
  6. Linné, 1753, p. 738.
  7. «Vicia ervilia Willd.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 28 juny 2024].
  8. Willdenow, 1802, p. 1103.
  9. Enneking & Francis (1997) "Development of Vicia ervilia as a grain crop for Southern Australia"
  10. 10,0 10,1 Daniel Zohary and Maria Hopf, Domestication of Plants in the Old World, third edition (Oxford: University Press, 2000), p. 116.

Bibliografia

[modifica]