Eric II
|
Aquest article tracta sobre el rei de Dinamarca. Si cerqueu el rei de Noruega, vegeu «Eric Magnusson». |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1090 (Gregorià) |
| Mort | 18 setembre 1137 (Gregorià) (46/47 anys) Urnehoved Tingsted (Dinamarca) (en)  |
| Causa de mort | homicidi |
| Sepultura | catedral de Ribe |
| Monarca de Dinamarca | |
| 1134 – 1137 ← Nicolau I de Dinamarca – Erik III de Dinamarca → | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Altres | |
| Títol | Rei |
| Família | Casa d'Estridsen |
| Cònjuge | Malfrid de Kiev (1132 (Gregorià)–) |
| Parella | Thunna |
| Fills | Sven III (  ) Thunna |
| Pare | Eric I de Dinamarca |
| Germans | Harald Kesja Canut Lavard Ragnhild Eriksdatter |
Eric el Memorable —danès: Erik II Emune — (c. 1090 – 18 de juliol del 1137) fou rei de Dinamarca entre 1134 i 1137. Eric era fill il·legítim del rei Eric I de Dinamarca, qui va governar Dinamarca del 1095 al 1103. Eric el Memorable es va rebel·lar contra el seu oncle Nicolau de Dinamarca, i va ser declarat rei el 1134. Va castigar el seu adversaris severament i recompensà generosament als seus seguidors. Fou mort per un subjecte el 1137, i promptament succeït pel seu nebot, Eric III.
Família
[modifica]Eric va néixer al voltant del 1090, essent fill del rei Eric I de Dinamarca i una concubina de nom desconegut.[1] Poc temps abans del 1130, Eric es casà amb Malmfred de Kíev, la filla del Gran Duc de Kíev Mstislav I i Cristina Ingesdotter de Suècia.[1] Malmfred havia estat casada amb el rei Sigurd I de Noruega. Amb la seva concubina Thunna, Eric va tenir el fill il·legítim Sven, qui més tard esdevindria rei de Dinamarca Sven III.[2]
Orígens
[modifica]Rebé algunes illes daneses del seu germanastre Canut Lavard, i fou jarl de Møn, Lolland i Falster.[2][3] Quan Lavard va ser assassinat el 1131, Eric s'uní al seu germanastre Harald Kesja en una rebel·lió contra el rei responsable Nicolau de Dinamarca.[4] Eric va ser elegit antirei de Dinamarca a Escània l'abril del 1131, el qual va incitar a Kesja a donar suport a Nicolau per gelosia.[1]
L'exèrcit d'Eric va perdre diverses batalles contra Nicolau i el seu fill Magnus el Fort, incloent Jelling a Jutlàndia el 1131 i Værbro a Sjælland, i va fugir a Escània.[4] La seva retirada li valgué el sobrenom de Peu de Llebre.[2] Eric provà infructuosament convèncer a Lotari III, Emperador del Sacre Imperi per donar suport la seva oferta per a ser rei, i no tingué sort en la seva petició d'ajuda a Magnus IV de Noruega.[4][2] Va retornar a Escània el 1134, on l' Arquebisbe Asser de Lund s'uní a la seva causa, i Lotari finalment també li donà suport.[1] El 1134, va derrotar l'exèrcit sencer del rei Nicolau a la batalla de Fotevik a Escània, amb l'ajuda crucial de mercenaris alemanys a cavall, i Nicolau va morir aquell any.[3]
Rei de Dinamarca
[modifica]Eric va ser proclamat rei al landsting (assemblea) d'Escània al turó de Sant Liber, i fet de Lund la seva capital.[5] Amb la contundent victòria a Fotevik, Eric rebé el renom de el Memorable que reemplaçà el sobrenom de Peu de Llebre.[2] Kesja tornà a Dinamarca, i va ser proclamat rei al landsting d'Urnehoved a Schleswig. Eric el perseguí i matà a Kesja i els seus fills, dels qui només escapà amb vida Olaf Haraldsen.[4]
Llavors treballà per consolidar i legitimar el seu regnat. Va donar títols i privilegis als seus seguidors, i va proclamar a Eskil, nebot d'Asser, Bisbe de Roskilde. Va iniciar el procés per a la canonització del seu germanastre Canut Lavard i va establir una abadia a Ringsted per documentar els informes dels miracles a la tomba de Canut.[4] Eric va voler establir el dret diví reial, i la canonització de Canut donaria suport a la seva reclamació en el tron.[1] Canut finalment fou canonitzat el 1170.
Eric era reputat per la seva duresa envers els seus enemics.[1] L'estiu del 1136, Eric conduí una croada contra la població pagana al l'illa bàltica de Rügen i la seva capital Arkona.[2] Va ordenar als seus homes que excavessin un canal entre la ciutat i la resta de l'illa. El canal va tenir l'efecte d'assecar la font que subministrava aigua a Arkona forçant-la a la rendició.[6] Però abans d'aquest èxit a Arkona, Eric fou derrotat en una batalla naval el 1135 prop de la costa danesa, i els eslaus dirigits pel Duc de Pomerània Ratibor I, saquejà Roskilde (la capital danesa), i un any més tard, després de la batalla de Konungahela (avui dia Kungälv a Suècia) també saquejà aquella ciutat.[7] S'uní a Magnus en una infructuosa campanya a Noruega, en la que incendià Oslo.[2][1] Quan tingué notícia que Eskil s'havia aixecat el nobles de Sjælland en contra d'ell, Eric viatjà cap al nord per tal de posar fia a la rebel·lió que s'estenia ràpidament per Fiònia i Jutlàndia, i imposà una severa multa a Eskil.[1]
Mort
[modifica]La mort d'Eric, tal com la relata Arild Huitfeldt: Un governant dur i impopular, Eric va morir a landsting a Urnehoved el 1137. El rei Eric rebé un fort cop d'un noble local, Sorte Plov. Segons la llegenda, Sorte Plov demanava permís preguntat per apropar-se el rei, portant una llança a la mà amb un bloc de fusta protegint la punta. Havent-se adonat que el rei Eric no vestia cap ausberg sota la seva túnica, Sorte Plov etzibà una puntada de peu al bloc de fusta, i travessà el rei amb la seva llança. El nebot del rei Eric, Eric Håkonssøn, feu un pas endavant amb l'espasa a la mà, però el noble li va dir per calmar-lo veient que Eric era el següent a la línia del tron, sent l'únic home d'adult a la família reial: " Aparta la teva maça, jove Eric. Un sucós tros de carn ha caigut al teu bol! "Segons la llegenda, Sorte Plov va escapar amb vida.[8]
Eric fou mort el 18 de juliol de 1137. Va ser enterrat a la catedral de Ribe.[4] Eric Håkonssøn llavors fou coronat com Eric III.
Notes
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Stefan Pajung, Erik Emune ca. 1090–1137 Arxivat 2011-07-19 a Wayback Machine., danmarkshistorien.dk, Universitat d'Aarhus, 20 de gener del 2010
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Bricka, Carl Frederik, Dansk Biografisk Lexikon, vol.
- ↑ 3,0 3,1 Palle Birk Hansen, Forside > Jubilæumslogo > Logohistorier > Peder Bodilsen Arxivat 2011-07-19 a Wayback Machine., Næstved Municipality
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Erik 2.
- ↑ 1050–1250 – Konge og Kirke at Oresundstid.dk
- ↑ [https://web.archive.org/web/20110719125940/http://www.mogwai.dk/Erik%20Emune.html Arxivat 2011-07-19 a Wayback Machine. Erik Emune [1134–1137] at Mogwai.dk
- ↑ Olga Baranowska, Pomorze Zachodnie, moja mała ojczyzna, Szczecin 2001, wyd.
- ↑ Huitfeldt, Arild.
| Reis medievals danesos (v.900-1397) | Olof el Descarat · Gyrd i Gnupa · Sigtrygg Gnupasson · Hardeknud · Gorm el Vell · Harald I · Svend Barbaforcada · Harald II · Canut II el Gran · Canut III "Hardecanut" · Magne I · Svend II · Harald III · Canut el Sant · Olav I · Eric I · Nicolau · Eric II · Eric III · Sven III · Canut V · Valdemar I · Canut VI · Valdemar II · Eric IV · Abel · Cristòfol I · Eric V · Eric VI · Cristòfor II · Valdemar III · Cristòfor II · Valdemar Atterdag · Olaf II · Margarida I |  |
|---|---|---|
_Roi_de_Su%C3%A8de,_de_Danemark_et_de_Norv%C3%A8ge.svg){kind=small} Palatinat-Neumarkt (1397-1448) | ||
_Roi_de_Su%C3%A8de,_de_Danemark_et_de_Norv%C3%A8ge.svg){kind=small} Oldenburg (1448-1863) | Cristià I · Joan I · Cristià II · Frederic I · Cristià III · Frederic II · Cristià IV · Frederic III · Cristià V · Frederic IV · Cristià VI · Frederic V · Cristià VII · Frederic VI · Cristià VIII · Frederic VII | |
.svg){kind=small} Glücksburg (de del 1863) | ||
