Ermita de Sant Adjutori
|
Aquest article tracta sobre l'ermita de Sant Adjutori de Sant Cugat del Vallès. Si cerqueu l'ermita de Sant Adjutori d'Olost, vegeu «Ermita de Sant Adjutori (Olost)». |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Localitzat a l'àrea protegida | Parc natural de Collserola | |||
| Construcció | X | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) | |||
| Localització | Ctra. Arrabassada, km 10, prop de Can Borrell | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 10 desembre 2008 | |||
| Id. IPAC | 27894 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Terrassa | |||
L'Ermita de Sant Adjutori és una església romànica del segle x del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). S'hi observen reformes i ampliacions fetes als segles xii, xvi i xvii. Està situada a la vall de Gausac, molt a prop de la masia de Can Borrell.[1] Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2]
Descripció
[modifica]Es tracta d'una ermita de planta circular i de volta semiesfèrica. Finestra amb arc de pedra treballada. S'hi aprecien tres nivells: l'inferior preromànic i els dos restants romànics. Per sota del nivell actual hi ha una fundació més antiga executada amb la tècnica d'opus spicatum. Altar situat a llevant segons l'antiga tradició. La porta d'accés presenta testimonis de les reformes al llarg de les èpoques.[2]
.jpeg)
Molt a la vora hi ha el Forn Ibèric[3] que data del període baixrepublicà romà (segles II i I aC). Els dos monuments han estat declarats bé cultural d'interès local, formant part del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès.
Història
[modifica]Ermita que formà part d'una residència de repòs dels abats de Sant Cugat. La primera datació és del 962, l'ermita formava part de les propietats del monestir. I va tenir una gran importància durant molts anys en haver-se format a la vall un gran nucli de població durant l'alta edat mitjana. Va mantenir-se el culte fins al segle xix i a causa de la desamortització del 1835 la capella va quedar abandonada.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac. Diputació de Barcelona. Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Ormobook serveis editorials, novembre 2009, p. 119. B-38.667-2009.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Ermita de Sant Adjutori». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 abril 2015].
- ↑ «Forn ibèric». Restes prehistòriques. Parc de Collserola. [Consulta: 17∕9∕2011].
Enllaços externs
[modifica]
- Ermites i esglésies dins del web del Parc de Collserola