Vés al contingut

Ernest Abadal i Falgueras

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ernest Abadal)
Plantilla:Infotaula personaErnest Abadal i Falgueras
Biografia
Naixement28 juny 1962 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Sallent (Bages) Modifica el valor a Wikidata
3r Degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
2012 – 16 febrer 2018
← Cristobal Urbano i Salido – Miquel Térmens → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - filosofia
Universitat Autònoma de Barcelona - ciències de la computació
Universitat de Barcelona - Biblioteconomia i Documentació Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócatedràtic, bibliotecari científic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFacultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
Bluesky: abadal.bsky.social

Ernest Abadal i Falgueras (Sallent, Bages, 28 de juny de 1962) és un professor i investigador de la Universitat de Barcelona.

Va ser degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació entre 2012[1][2] i 2018,[3] i és un dels especialistes principals pel que fa a l'accés obert a la ciència a l'Estat espanyol, coordinador de diverses xarxes de recerca universitària.[4] És vicerector de Personal Docent i Investigador a la Universitat de Barcelona des de 2021.[5]

Com a professor de l'àrea d'Informació i Documentació i catedràtic de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona ha estat l'investigador principal de diversos projectes del Plan Nacional I+D+I sobre accés obert a la ciència a Espanya i és coordinador de la Xarxa Temàtica sobre dades de recerca Maredata.[4] També és coordinador del Grup de Recerca Consolidat «Cultura i continguts digitals», reconegut per la Generalitat de Catalunya.[cal citació] Com a especialista en accés obert, i especialment en l'accés obert a la ciència,[6] ha participat en jornades i conferències nacionals i internacionals.[7][8] Ha coordinat el grup de treball d'Accés Obert a la Ciència que estudia el desenvolupament de l'accés obert a Espanya. Aquest projecte ha donat resultats com MELIBEA, un directori de polítiques d'accés obert, i DULCINEA que identifica polítiques editorials de revistes científiques espanyoles en relació amb l'accés obert.[9]

És autor de nombrosos articles de recerca i de diversos llibres. També és un dels directors i impulsors del projecte Blok de BiD, fundat el 2010, on professionals del món de la informació i la documentació ressenyen informes d'organismes internacionals com ara l'ALA, l'Associació de Biblioteques Universitàries i de Recerca) (ACRL), la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA), Ithaka, JISC, NMC o el Centre de Bibliografia per Ordinador en Línia (OCLC, de l'anglès Online Computer Library Center).[10]

Com a degà, va recollir la Creu de Sant Jordi l'any 2015 atorgada a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació «per la continuïtat d'uns estudis ben implicats en la transformació d'una professió que ha sabut adaptar-se a les necessitats de la societat».[11]

Llibres publicats

[modifica]
  • Sistemas y servicios de información digital. Gijón: Trea, 2001. ISBN 84-95178-98-2. Contingut: estructura i característiques del sector de la informació digital. Anàlisi sobre la situació actual i una prospectiva sobre les principals tendències d'aquest sector.[12]
  • Gestión de proyectos en información y documentación. Gijón: Trea, 2004. ISBN 84-9704-144-5. Contingut: característiques, mètodes i tècniques de recollida de dades en els projectes d'informació i documentació, i vies de finançament per a projectes espanyols.[13]
  • Prensa digital y bibliotecas. Gijón: Trea, 2009. ISBN 978-84-9704-446-2. Contingut: influència del diari digital a les biblioteques.[14]
  • Acceso abierto a la ciencia. Barcelona: UOC, 2012. ISBN 978-84-9788-548-5. Contingut: fonaments i antecedents de l'accés obert, anàlisi de la situació de les revistes científiques i els reporsitoris.[15]
  • La edición universitaria en el contexto de la ciencia abierta, Barcelona: UOC, 2012. ISBN 978-84-9029-231-0. Contingut: característiques de les editorials i anàlisi de les revistes científiques i els repositoris (accés obert).[16]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Ernest Abadal, nou degà de la Facultat - Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona». Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 15-12-2011. [Consulta: 26 abril 2017].
  2. ↑ «Ernest Abadal, nou degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB». Document. Butlletí del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. COBDC, 17-01-2012. Arxivat de l'original el 14 de març 2017. ISSN: 1699-5791 [Consulta: 28 abril 2017].
  3. ↑ «Comiat d'Ernest Abadal com a degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB». Document - Butlletí del COBDC, 23-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-02-24. [Consulta: 23 febrer 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 Ollé, Candela «Un mar de datos». COMeIN. Revista d'estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, Núm. 59, 10-2016. ISSN: 2014-2226 [Consulta: 4 juny 2017].
  5. ↑ ub. «Vicerector de Personal Docent i Investigador - Universitat de Barcelona». [Consulta: 9 gener 2023].
  6. ↑ Baraibar Etxeberria, Álvaro «Las Humanidades Digitales desde sus centros y periferias». Janus, Annex 2. Humanidades digitales: una aproximación transdisciplinar, 2014, pàg. 7-15. ISSN: 2254-7290 [Consulta: 28 abril 2017].
  7. ↑ «Ernest Abadal participa en la Open Access Week de El Salvador» (en castellà). Acceso Abierto. [Consulta: 28 abril 2017].
  8. ↑ «Visita de Ernest Abadal a la UNLP». FaHCE. Universidad Nacional de La Plata, 07-11-2014. ISSN: 1853-6050 [Consulta: 28 abril 2017].[Enllaç no actiu]
  9. ↑ Fushimi, Marcela; González, Claudia; Pené, Mónica; Unzurrunzaga, Carolina; Melero, Remedios «Una mirada sobre el acceso abierto en Iberoamérica: entrevista realizada a la Dra. Remedios Melero». Palabra clave, Vol. 3, Núm. 2, 6-2014, pàg. 129-137. ISSN: 1853-9912 [Consulta: 28 abril 2017].
  10. ↑ Baiget, Tomàs (dir.); Olea, Isabel (coord.). Anuario ThinkEPI 2015: Análisis de tendencias en información y documentación. Editorial UOC, 10 de juliol de 2015, p. 12. ISBN 978-84-9064-413-3. 
  11. ↑ «El degà de la Facultat recull la Creu de Sant Jordi | Centenari de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació». Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona. [Consulta: 26 abril 2017].
  12. ↑ Abadal, Ernest. Sistemas y servicios de información digital. Trea, 2001. ISBN 978-84-95178-98-5. 
  13. ↑ Abadal, Ernest. Gestión de Proyectos de Información y Documentación (en castellà). Trea, 01/10/2004, p. 14. ISBN 9788497041447. 
  14. ↑ Abadal, Ernest; Guallar, Javier. Prensa digital y bibliotecas. Trea, 2010. ISBN 978-84-9704-446-2. 
  15. ↑ Abadal, Ernest. Acceso abierto a la ciencia. UOC, 2012. ISBN 978-84-9788-548-5. 
  16. ↑ «La edición universitaria en el contexto de la ciencia abierta». [Consulta: 27 octubre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ernest_Abadal_i_Falgueras&oldid=34209879»