Fúria (lepidòpter)
Erynnis tages | |
---|---|
Imago a The Burren, Comtat de Clare, Irlanda ♂ | |
Dades | |
Hoste | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 174295 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Lepidoptera |
Subordre | Glossata |
Superfamília | Papilionoidea |
Família | Hesperiidae |
Tribu | Erynnini |
Gènere | Erynnis |
Espècie | Erynnis tages (Linnaeus, 1758) |
La fúria (Erynnis tages)[1][2] és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels hespèrids (Hesperiidae) present als Països Catalans.
Distribució
[modifica]Present a gran part d'Europa, des de la península Ibèrica, sud de la península Itàlica i sud de Grècia fins als 62°N a Escandinàvia i Estònia. També present a l'Àsia des de Turquia fins a l'Amur. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Sicília i Corfú, mentre que es troba a gran part de les illes Britàniques, excepte parts d'Irlanda i d'Escòcia. També es troba a les illes bàltiques de Gotland i Öland.[3][4] Ocupa gran part de la península Ibèrica, excepte l'extrem sud-oest, d'on és absent, i la part central, on és escassa. A Catalunya ocupa gran part del territori, tot i que és més escassa o absent a la Depressió Central i a la franja litoral.[5]
Descripció
[modifica]Envergadura alar d'entre 25 i 27 mm.[6] Sense dimorfisme sexual, a excepció de la presència, en els mascles, d'un plec costal a l'ala anterior. Anvers de l'ala anterior amb fons bru i gris de diferents tonalitats i formant diverses bandes, així com una sèrie de petites taques blanques prop del marge. Anvers de l'ala posterior bru fosc amb una sèrie marginal de punts blancs i, a vegades, una altra sèrie de punts blancs a la part interior de la primera, tot i que més esvaïts. Les fímbries de l'ala anterior estan formades per una alternança de gris i bru, mentre que a l'ala posterior són uniformes de color bru. Revers d'ambdues ales d'un color bru més pàl·lid que l'anvers, uniforme, i amb presència de dues sèries, marginal i submarginal, de punts blancs.[5]
-
Anvers i revers d'un adult
Hàbitat
[modifica]Llocs oberts ben assolellats, com ara pastures seques, prats, aclarides de boscos, erms o conreus herbacis.[6][5] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 2000 m.[4][5] L'eruga s'alimenta de diverses fabàcies, sobretot desferracavalls (Hippocrepis comosa), però també espècies del gènere Lotus, com ara el lot corniculat (L. corniculatus) o el lot d’aiguamoll (L. pedunculatus).[6]
Període de vol i hibernació
[modifica]Vola en diverses generacions, en funció de la localitat, l'altitud i la temporada. Al centre i nord d'Europa vola en una generació entre finals d'abril i mitjans de juny, mentre que al sud d'Europa pot volar en dues generacions, la primera entre principi d'abril i principi de juny, i la segona entre finals de juny i finals d'agost. En anys favorables, també hi pot haver una segona generació al nord d'Europa.[4] Hiverna com a eruga.[6]
Comportament i particularitats biològiques
[modifica]Les femelles ponen els ous de forma individual a la part superior de les fulles de la seva planta nutrícia. Les erugues es construeixen una estructura a partir de fulles i seda, dins de la qual s'alimenten, passen l'hivern i on es produeix la crisalidació.[4]
Galeria
[modifica]-
Anvers d'un adult
-
Revers d'un adult
Referències
[modifica]- ↑ «Fúria (lepidòpter)». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 14 agost 2024].
- ↑ «Erynnis tages» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 14 agost 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
Enllaços externs
[modifica]- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)