Escinc d'herba bronzat
Eutropis macularia  | |
|---|---|
_W_IMG_9971.jpg) | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 172660 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Squamata |
| Família | Scincidae |
| Gènere | Eutropis |
| Espècie | Eutropis macularia Blyth, 1853 |
.svg){kind=icon}
L'escinc d'herba bronzat o escinc de bosc tacat (Eutropis macularia), és una espècie d'escíncid que es troba al sud i sud-est asiàtic.[1] És una espècie comuna, però tímida, que viu al sòl que és activa tant de dia com de nit.
Descripció
[modifica]Té un cos cilíndric, escates dorsals amb 5-8 quilles i escates ventrals llises. Un parell de bandes dorsolaterals comencen per sobre de l'ull i s'estenen fins a la base de la cua. Tal com passa amb altres espècies del gènere Eutropis, les escates són aquillades. El musell és curt, obtusament quillat i acuminat, i la parpella inferior és escamosa. La fossa nasal es troba darrere de la sutura vertical entre l'escala rostral i la primera escama labial. L'obertura de l'orella és ovalada, aproximadament de la mateixa mida que una escala lateral, o una mica més petita. Les escates dorsal, nucal i lateral tenen de cinc a set quilles afilades, i hi ha de 26 a 30 escates, aproximadament iguals en grandària, al voltant de la meitat del cos. Els dits són curts i les làmines entre ells llises. La cua mesura entre 1,25 i 1,75 vegades la llargada del cap i del cos. Marró o marró oliva a la part superior, els costats més foscos i normalment amb taques blanques de vora negra; dors uniforme, o amb taques negres, o amb una o dues línies longitudinals negres; de vegades hi ha dues línies laterals lleugeres a cada costat, clarament delimitades només a la regió del coll; les parts inferiors són groguenques.[2][3] De color marró profund, oliva o marró bronzejat; bandes dorsolaterals clares o grogues; de vegades amb taques negres a la base de la cua. Els mascles reproductors tenen color ataronjat a la part lateral del cos. Els exemplars joves són grisos amb el cap de bronze.[3] Poden arribar a mesurar fins a 23 cm, però tenim una mida mitjana de 16 cm, amb una longitud del musell a la cloaca 7 cm.[1]
Hàbitat
[modifica]Aquest escinc es troba a Bangla Desh, Bhutan, Cambodja, Índia, Laos, Malàisia (nord-oest), Myanmar, Nepal, Pakistan, Sri Lanka, Tailàndia i Vietnam. Viu tant en boscos caducifolis com en boscos perennes, en plantacions, entre fulles, prats i en zones rocoses amb arbres dispersos, a altituds de fins a uns 1.500 m.[4]
Ecologia
[modifica]Igual que altres escinc, s'alimenta d'insectes i altres invertebrats. S'amaga en forats del terra, en escletxes i sota les roques. Les femelles ponen diverses nidades petites d'ous cada any, cadascuna conté de tres a sis ous.[4] En un estudi al sud dels Ghats Occidentals, va ser el rèptil més freqüentment trobat a les plantacions, horts i jardins de la zona, sent actiu tant de dia com de nit.[5] És estrictament terrestre i s'amaga amb facilitat.[1]
Galeria
[modifica]_W2_IMG_9977.jpg)
.jpg)
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Speckled Forest Skink». Ecology Asia. [Consulta: 17 febrer 2021].
- ↑ Boulenger, G. A. 1890. Fauna of British India. Reptilia and Batrachia.
- ↑ 3,0 3,1 «Eutropis macularia (Blyth, 1853)». Reptiles of Madhya Pradesh. Snake Research Organization Ujjain, 2014. Arxivat de l'original el 24 October 2017. [Consulta: 12 octubre 2015].
- ↑ 4,0 4,1 «Eutropis macularia (Blyth, 1853): bronze grass skink». India Biodiversity Portal. Biodiversity India, 2021. [Consulta: 16 febrer 2021].
- ↑ Jayakumar, Abhirami Mini «Species composition and abundance estimates of reptiles in selected agroecosystems in southern Western Ghats». Journal of Threatened Taxa, vol. 10, 10, 2018, pàg. 12328–12336. DOI: 10.11609/jott.3652.10.10.12328-12336.
Bibliografia
[modifica]- Annandale, N. 1909 Rec. Ind. Mus. 3: 257
- Blanford, W.T. 1879 Notes on a collection of reptiles and frogs from the neighbourhood of Ellore and Dumagudem. J. Asiat. Soc. Bengal xlviii: 109–116
- Blyth, E. 1854 Notices and descriptions of various reptiles, new or little-known. Part I. J. Asiat. Soc. Bengal 22 [1853]: 639–655
- Das I. 1991 A new species of Mabuya from Tamil Nadu State, Southern India (Squamata: Scincidae). Journal of Herpetology 25 (3): 342–344.
- Mausfeld, P.; Vences, M. Schmitz, A. & Veith, M. 2000 First data on the molecular phylogeography of scincid lizards of the genus Mabuya. Mol. Phylogenet. Evol. 17 (1): 11–14