Escala major
En música, l'escala major (també anomenada escala diatònica) és una escala heptatònica, és a dir, de set sons, que es caracteritza pel fet que aquests sons estan separats per les distàncies següents: to, to, semitò, to, to, to, semitò. És a dir, els intervals existents entre les diferents notes, són de 2a major, exceptuant els compresos entre els graus III/IV i VII/VIII que són de 2a menor. Coincideix amb l'escala del mode jònic.
Si prenem com a centre tonal la nota do, l'escala és la formada per la successió de notes naturals: do, re, mi, fa, sol, la, si, do.
Per transportar l'escala a altres tonalitats, s'han d'afegir les alteracions que calgui per mantenir el mateix esquema d'intervals ja citat.
En tant que incardinada dins del sistema tonal els graus de l'escala major s'identifiquen segons la seva funció harmònica. En la taula següent es posa amb l'exemple concret de l'escala de do major:
| I | Do | Tònica |
| II | Re | Supertònica |
| III | Mi | Mediant |
| IV | Fa | Subdominant |
| V | Sol | Dominant |
| VI | La | Superdominant |
| VII | Si | Sensible |
El III grau també s'anomena Modal, doncs, és el grau que determina de manera inequívoca el mode de l'escala. El VII grau s'anomena Subtònica quan la distància amb el següent grau (la tònica), és d'un to.
Vegeu també
[modifica]
