Escorça (anatomia vegetal)
1. Medul·la
2. Duramen
3. Albeca
4. Càmbium
5. Floema
6. Escorça
L'escorça o corfa[1] és la part externa de l'arrel, el tronc i les branques de les plantes llenyoses. També es tracta de la coberta externa i dura d'algunes fruites.
En alguns casos es formen unes protuberàncies, que reben el nom de bossoga.[2]
L'escorça està formada per les capes més externes de la tija de les plantes i de les arrels de les plantes llenyoses. Tenen escorça, entre d'altres, els arbres, les plantes enfiladisses llenyoses i els arbusts. L'escorça es refereix a tots els teixits vegetals fora del cambium vascular i no és un terme tècnic.[3]
Entre els productes, d'utilització humana, que deriven de l'escorça s'inclouen les espècies i altres saboritzants, tanins, resines, làtex, medicines, diversos verins, al·lucinògens, i el suro. L'escorça s'ha utilitzat per a fer vestits, canoes, cordes i com a superfície per a pintar-hi o fer mapes.[4]
Per extensió la pela corretjosa dels melons i síndries també rep el nom d'escorça.
Descripció botànica
[modifica]
Allò que normalment s'anomena escorça inclou un nombre de teixits vegetals diferents. El suro és un teixit secundari externs que és impermeable a l'aigua i als gasos i també s'anomena fel·lema El suro el produeix el cambium del suro (també anomenat fel·logen) el qual és una capa de cèl·lules actives meristemàticament. Junts el fel·lema, el fel·logen i el fel·loderma (que no sempre es forma i que és una capa de cèl·lules formada cap a l'interior pel cambium de suro) formen el periderma.[5]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ «corfa». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «bossoga». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ Raven, Peter H.; Evert, Ray F.; Curtis, Helena. Biology of Plants. New York, N.Y.: Worth Publishers, 1981, p. 641. ISBN 0879011327. OCLC 222047616.
- ↑ Taylor, Luke. 1996. Seeing the Inside: Bark Painting in Western Arnhem Land. Oxford Studies in Social and Cultural Anthropology. Oxford: Clarendon Press.
- ↑ Dickison, WC. 2000. Integrative Plant Anatomy, Academic Press, San Diego, 186-195.