Vés al contingut

Escorxador municipal de Mataró

(S'ha redirigit des de: Escorxador municipal (Mataró))
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Escorxador municipal
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteMelcior de Palau i Simón Modifica el valor a Wikidata
Construcciós. XX (1909-1915)
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme català Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPrat de la Riba, 110
Map
 41° 32′ 42″ N, 2° 27′ 11″ E / 41.544931°N,2.452987°E / 41.544931; 2.452987
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC8675 Modifica el valor a Wikidata

L'antic escorxador municipal de Mataró és una obra modernista protegida com a bé cultural d'interès local del municipi de Mataró (Maresme). Fou projectat l'any 1909 per l'enginyer mataroní Melcior de Palau i Simon i s'acabà de construir el 1915.

Descripció

[modifica]

El complex de l'escorxador està format per un conjunt d'edificis dins un recinte tancat per un mur i tanques de ferro forjat, amb una superfície propera als 15.000 metres quadrats. L'edifici principal el formen tres naus de planta baixa i tipologia basilical connectades entre si per uns passos coberts (abans amb les guies de transport del bestiar).

La coberta, amb les teules vidriades de colors, és a dues aigües amb la part central més alçada permetent l'entrada de llum zenital i la ventilació. A l'interior les parets estaven protegides amb un arrambador de ceràmica vidriada utilitzada també com a ornament en les finestres. A l'exterior l'estructura es reflecteix a les façanes amb unes pilastres i arcs d'obra vista amb finestres de vitralls de colors (groc i rosat).

El conjunt del recinte es completa amb altres edificis auxiliars disposats al voltant de les naus principals: l'edifici de la triperia, els corrals, la porteria i el dipòsit elevat d'aigua (de planta octogonal i decorat amb ceràmica vidriada de colors). Tot el conjunt constitueix un interessant exemple de complex industrial modernista.

Història

[modifica]

L'escorxador municipal de Mataró es va inaugurar l'any 1915 sota l'alcaldia d'Emili Arañó. El 1907 l'ajuntament havia creat una comissió especial per a la construcció d'un nou escorxador municipal per substituir l'existent en el mercat de la plaça Gran. El 1908 va comprar uns terrenys als afores de la ciutat, a prop de la Riera de Sant Simó, al carrer de Puerto Rico (actualment carrer Prat de la Riba). La comissió va encarregar el projecte 1909 a Melcior de Palau i Simón, suposant l'obra més important de l'arquitecte i el primer escorxador d'aquest estil adequat a les normes d'higiene i de capacitat.[1]

L'escorxador va prestar servei a la ciutat fins a l'any 1986 per no reunir les condicions tècnico-sanitàries mínimes (el 1976 s'havia aprovat la Ley Sanitaria,[2] una normativa per a la modernització dels escorxadors).

Ús actual

[modifica]

El conjunt va ser declarat Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) l'any 1996, i tres anys més tard es va incloure en el Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic de la ciutat, moment a partir del qual s'adequaren les naus principals per allotjar el servei de manteniment i els serveis municipals.[3]

El 2007 l'edifici que acollia la triperia esdevingué l'Escola Bressol Els Menuts.[4] I l'abril del 2008 s'inaugurà dins el recinte, en l'espai que havien ocupat corrals, el nou edifici de la colla castellera Capgrossos de Mataró.[5]

Entre el 2010 i el 2013 es va dur a terme la rehabilitació del conjunt principal format per les tres naus de l'antic escorxador per donar-li un nou ús com a biblioteca pública. El projecte va ser executat per l'arquitecta municipal Dolors Periel. Es van adaptar les tres naus de matança per a ús com a biblioteca pública. Les naus van ser reparades i emfasitzades, enderrocant els cossos adossats a la part posterior de cadascuna i el cos adossat a la part anterior de la nau central (antiga càmera de carn). Les construccions enderrocades van ser substituïdes per nous volums moderns, amb coberta plana i lluernes longitudinals que segueixen el mateix eix que els de les naus principals. Les façanes dels nous elements són vidriades, amb lames de pedra horitzontals per protegir l'interior del sol. El volum ubicat a la part anterior de la nau central, amb la qual es relaciona a través d'un pati soterrat, fa les funcions d'accés a la nova biblioteca. A l'interior, per remarcar el valor de l'espai, les tres naus no tenen cap mena de compartimentació. a la nau central és destacable la construcció d'un altell format per dos rectangles aïllats de la resta d'elements de l'edifici, que recorren la nau longitudinalment, enllaçats per dues passeres. Aquest nou element permet una visió espacial inèdita de l'interior de la nau. S'han mantingut els passadissos de comunicació entre les naus, modernitzant-los amb tancaments vidriats i a l'actual sala d'actes (nau de matança de bestiar boví) s'ha mantingut part de les guies que es feien servir per al transport del bestiar. En total, el nou equipament té una superfície de més de 2.000m².[6]

El 3 de febrer de l'any 2013 el conjunt va obrir les portes com a biblioteca Antoni Comas.[7]

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Escorxador municipal». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 agost 2017].
  2. «Real Decreto por el que se aprueba la Reglamentación Técnico-Sanitaria de Mataderos, Salas de Despiece, Centros de Contratación, Almacenamiento y Distribución de Carnes y Despojos.» (en castellà). Gobierno de España - Ministerio de la Presidencia. [Consulta: 10 març 2016].
  3. Boter de Palau Gallifa, Ramon. Mataró: recull gràfic 1865-1965. El Papiol: Efadós, 2003, p. 98-102. ISBN 978-84-95550-33-0. 
  4. Ajuntament de Mataró. «Mataró inaugura l'Escola Bressol Els Menuts». [Consulta: 5 març 2015].[Enllaç no actiu]
  5. «Els Capgrossos obren les portes del seu nou local a la ciutat». Capgròs, 21-04-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-10. [Consulta: 10 març 2016].
  6. Pont, Ferran. Espais recobrats: els nous usos del patrimoni industrial català. (en català i anglès). Terrassa: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, 2014, p. 184-187. ISBN 9788461701605. 
  7. «BAC 2013: dossier de premsa» (en català i castellà). Ajuntament de Mataró - Biblioteques de Mataró, 01-01-2014. [Consulta: 10 març 2016].