Església de Sàmxvilde Síoni
Església de Sàmxvilde Síoni | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Kvemo Kartli (Geòrgia) | |||
| ||||
L'església de Sàmxvilde Síoni (en georgià: სამშვილდის სიონი) és una església cristiana medieval en ruïnes i una de les principals característiques arquitectòniques del lloc històric de Samshvilde a la regió sud de Geòrgia de Kvemo Kartli. L'edifici està centralitzat amb cúpula, altar amb absis i pastofòria; l'església va ser construïda entre els anys 759 i 777. Ara és en ruïnes i només queden en peus fragments de la muralla oriental. L'església està inscrita en la llista dels Monuments Culturals destacats de Geòrgia.[1]
Història
[modifica]L'església de Sioni forma part del lloc històric de Samshvilde, que es troba en un lloc naturalment fortificat, un terreny rocós a la confluència dels rius Khrami i Chivchavi, a 4 km al sud de la ciutat de Tetritsqaro. Continuant la tradició georgiana medieval de donar a les esglésies el nom de llocs particulars de Terra Santa, l'església porta el nom de Mont Sió de Jerusalem. Els primers temps de l'edat mitjana atribueixen a la reina del segle V Sagdukht de Kartli (Ibèria en les fonts clàssiques) la fundació de l'església de Sioni a Samshvilde; els arqueòlegs no han pogut encara localitzar les restes d'aquesta església.[2]
Descripció
[modifica]L'església de Sioni està construïda amb blocs de gres groc curosament tallats i fa 24 × 24 metres a l'exterior. Es tracta d'un edifici de tres naus amb una cúpula central, de planta rectangular oblonga. L'església de Samshvilde té marcades similituds amb l'església de Tsromi a Xida Kartli en el seu plànol i disseny, però aquí, a diferència de Tsromi, dues llargues galeries deambulatòries corren al sud i al nord, i acaben en capelles separades (eukterion) a l'est.[3]
La cúpula es recolzava en l'encreuament dels eixos longitudinal i transversal i estava basada en quatre pilars independents. La transició de l'àrea quadrada al cercle de la cúpula s'efectuava mitjançant trompes. Els absis laterals es comunicaven obertament amb l'altar i l'àrea central en lloc de formar cambres individuals. A més a més de la inscripció de la fundació georgiana del segle viii, hi ha una altra inscripció georgiana, molt danyada i quasi il·legible, a la façana sud i, al costat seu, un fragment en armeni que identifica els catòlics armenis Gevorg III Loretsi (r. 1069-1072).[3]
Referències
[modifica]- ↑ «List of Immovable Cultural Monuments» (en georgià). National Agency for Cultural Heritage Preservation of Georgia. [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Berikashvili, David. «Samshvilde: Multidisciplinary Approaches to a Historical City of Central Transcaucasia». A: Landscape Archaeology in Southern Caucasia. Finding Common Ground in Diverse Environment: Proceedings of the workshop held at 10th ICAANE in Vienna, April 2016. VÖAW, 2018, p. 106. ISBN 978-3-7001-8204-7.
- ↑ 3,0 3,1 «სამშვილდე [Samshvilde]». A: ქართლის ცხოვრების ტოპოარქეოლოგიური ლექსიკონი [Topoarchaeological dictionary of Kartlis tskhovreba (The history of Georgia)] (en georgian). 1st. Tbilisi: Georgian National Museum, 2013, p. 440–446. ISBN 978-9941-15-896-4.