Església de Natzaret

Infotaula edifici Església de Natzaret
Dades
Tipus	Església
Construcció	XIII, XVI, XX
Característiques
Estil arquitectònic	Barroc
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Tarragona
Localització	Plaça del Rei, 1. Tarragona
41° 07′ 00″ N, 1° 15′ 28″ E
BCIL
Identificador	IPAC: 12381
Activitat
Religió	Església Catòlica
Bé cultural d'interès local Id. IPAC 12381

L'església de Natzaret és una església al nucli antic de Tarragona, protegida com a bé cultural d'interès local. Encara que no queda res de l'edifici primitiu del segle xiii, el temple del segle xvi i les successives restauracions permeten entendre la dinàmica de les construccions a la ciutat de Tarragona.

Descripció

Església de planta rectangular amb dues portes d'accés, una a la plaça del Rei i una altra al carrer de Natzaret. Té una nau principal i dues de laterals a cadascun dels costats. Els murs de la nau central són més alts que els laterals i estan reforçats a l'exterior per cinc contraforts. Façanes amb esgrafiats i petites capelles exteriors. Està coberta a dues aigües. A l'actual façana principal es presenta un campanar d'espadanya lleugerament desplaçat de la porta i sobre ella hi ha un nínxol que allotja una Verge, un Eccehomo i una Magdalena de pedra arenisca amb restes de pintura original del segle xvi.

Història

De l'església del segle xiii no hi resta res. La primera referència a l'església data del 1214, durant la prelatura de Ramon de Rocabertí.

La Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, sembla que organitzada per les confraries de corders i esparters probablement al segle xiv, edificà la casa al costat de l'església per a celebrar les seves juntes.

Si més no, fins a la reforma d'últims del XVI la porta principal era al carrer de Pilat. L'arquebisbe Pere de Copons, el 1738, concedí el patronat de l'església a la congregació mitjançant el deure de reedificar-la, la qual cosa feu, i, el 1764, tornaren a obrir-la al culte, després que fou derruït el temple primitiu durant les guerres de Felip V d'Espanya. tornà a ser reparada després de la Guerra del Francès. 1929 es feu l'arranjament de les façanes i restauració dels esgrafiats sota la direcció de l'arquitecte Balañá i Llorens. També es va rehabilitar la teulada, es van eliminar humitats i es consolidà el sòl. A la guerra de 1936 es cremà el retaule de l'altar major, obra de Josep Bonifàs (1759) i es destruí el Crist de la Sang. El 1940 tornà a ser reparada. El 1994 es van restaurar les escultures de la plaça del Rei.