Sant Esteve d'Andorra la Vella

Infotaula edifici Sant Esteve d'Andorra la Vella
Epònim	Esteve màrtir
Dades
Tipus	Església catòlica
Part de	Andorra la Vella
Arquitecte	Josep Puig i Cadafalch: reconstrucció
Cronologia
segle XI – segle XII	construcció
1940	reconstrucció, Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch
dècada del 1960	reconstrucció
Característiques
Estil arquitectònic	neoromànic, arquitectura de granit
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Andorra la Vella
Localització	pl. del Príncep Benlloch
42° 30′ 26″ N, 1° 31′ 18″ E
BIC Andorra
Data	16/07/2003
Identificador	Fitxa 62
Activitat
Diòcesi	bisbat d'Urgell  (Arxiprestat de les Valls d'Andorra)
Religió	catolicisme
Lloc web	visitandorra.com…
Bé d'Interès Cultural (Andorra) Data 16 juliol 2003

L'església parroquial de Sant Esteve d'Andorra la Vella està al bell mig del nucli antic de la capital d'Andorra. Originàriament romànica, ha estat modificada i ampliada en diferents ocasions, les darreres i més importants el segle xx. És un monument declarat Bé d'interès cultural

Arquitectura

De l'obra original es conserva l'absis semicircular romànic (segle xiii), el més gran d'Andorra, i l'arrencada dels murs de la nau. A la part exterior, l'absis presenta una decoració feta amb un fris de dents de serra i amb arcuacions i bandes llombardes. El campanar, de planta quadrada, és una esvelta torre de tres pisos, sense decoració. Altres elements arquitectònics a destacar són el pis superior del campanar i l'antiga porta dels peus del temple (actual entrada lateral) que van ser reconstruïdes l'any 1940 segons projectes de l'arquitecte català Josep Puig i Cadafalch.

A l'interior es poden admirar diferents retaules barrocs, alguns d'ells de molt bona qualitat, com el de Sant Joan Baptista o el de Santa Llúcia. Són també remarcables la biga policromada romànica, que degué suportar un baldaquí, l'anomenat Quadre de les Ànimes, obra de Joan Casanovas, i diferents peces d'orfebreria.

• 
  Pintures murals al MNAC
• 
  Crist de la coronació d'espines MNAC

Pintures

Antigament hi havia també unes interessants pintures murals romàniques al fresc de temàtica apocalíptica, avui disperses, així com les d'una absidiola lateral que es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona. Aquestes pintures es deuen a la mà del Mestre d'Andorra, que les va realitzar la segona meitat del segle xii.

En l'absidiola hi ha dues escenes referents a sant Joan Baptista, una de les quals és l'aparició de l'àngel a Zacaries. A l'exterior de l'arc, un personatge que omple tres gerres d'aigua sembla que es pot relacionar amb les noces de Canà. La simbologia sacramental de l'aigua, implícita en aquestes imatges, podria indicar que aquest petit absis contenia les fonts baptismals. Les altres pintures que s'exposen formaven part de la decoració de l'absis central. A diferència d'altres casos, s'hi representen escenes al·lusives a la Passió.

A l'Espai Columba s'exposa un carreu amb un fragment de pintura mural romànica procedent de Sant Esteve d'Andorra.

Vegeu també

• Llista d'esglésies catòliques d'Andorra