Església de l'Esperança (Barcelona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església i edifici residencial  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Palma de Sant Just, 2 i Pl. Sant Just, 5 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 41196 | |||
| Id. Barcelona | 317 | |||
.jpg)
L'Església de l'Esperança és un edifici situat al carrer de la Palma de Sant Just i la plaça de Sant Just de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
[modifica]La Congregació de Nostra Senyora de l'Esperança va ser fundada el 1740 per Gaspar Sanz de Antona,[3] governador militar de Barcelona.[4] El 25 de març del 1749, la congregació va acordar la constitució d'un Mont de Pietat a exemple del de Madrid, que fou aprovat pel rei Ferran VI el 28 de gener del 1751.[4] A l'Arxiu Històric de la Ciutat es conserven diverses plantes de l'edifici, que daten del 1775,[5] 1781[6][7] i 1810.[8] El 1854 s'hi va realitzar una remunta segons el projecte del mestre d'obres Jaume Jambrú.[9]
El 1923, el Mont de Pietat es va fusionar amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.[10][11] Durant la Guerra Civil espanyola, l'edifici fou utilitzat com a magatzem de documents procedents de diversos arxius.[12] Des del 2013 acull la seu de la Fundació de l'Esperança, que té un centre d'acollida temporal per a dones joves en situació de vulnerabilitat social a la casa veïna del núm. 4 (Casa de Recés).[10][11]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un edifici de planta baixa, entresòl, tres plantes i golfes, que conté una petita església de nau única amb capelles laterals d'ornamentació barroca. El portal d'entrada és simple, d'arc molt rebaixat i emmarcat per carreus motllurats. Al damunt, i al peu d'una capelleta que conté una imatge de la Mare de Déu de l'Esperança, hi ha un gran escut reial. Completen la façana uns esgrafiats, realitzats modernament tot seguint models del segle xviii, a base de gerros florals i garlandes d'esperit rococó.[2]
Les obertures es reparteixen en sis eixos verticals i sis d'horitzontals i s'hi observen balcons, balcons amb ampits i finestres estretes. L'accés a la casa té lloc per una porta a la dreta de la de l'església, que dona pas a la caixa d'escala interior.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Església de l'Esperança». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Església de l'Esperança». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Gaspar Sanz de Antona». DB-e. Real Academia de la Historia.
- ↑ 4,0 4,1 El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 421-422.
- ↑ «Plan terreno de la Casa de la Congregación de Ntra. Sra. de la Esperanza en el año 1775: plan de las oficinas del Rl. Monte de Piedad (...)». Gràfics 12844. AHCB.
- ↑ «Proyecto primitivo aprobado por la Junta General de la Congregación y la del Real Monte de Piedad y con el mismo que se enpesó la obra en febrero de 1781, el qual fue variado por lo concordado con la parroquia de San Justo (...)». Gràfics 12810. AHCB.
- ↑ «Planos acordados para la construcción de la capilla y oficinas de la venerable Congregación de Nuestra Señora de la Esperanza con las de su Real Monte de Piedad (...) en 18 julio de 1781 (...)». Gràfics 12880. AHCB.
- ↑ «Plan de la casa de la Ilustre Congregación de Nuestra Señora de la Esperanza en la ciudad de Barcelona en 1809». Gràfics 12799. AHCB, 20-01-1810.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 726 i 745 bis C.
- ↑ 10,0 10,1 «'la Caixa' crea la Fundació de l’Esperança, centrada en la lluita contra la pobresa mitjançant l'acció social directa». Girona Notícies, 27-05-2013.
- ↑ 11,0 11,1 Munteanu, Bianca. «10 anys promovent la igualtat d'oportunitats al centre de Barcelona». e-noticies.cat, 10-10-2023.
- ↑ Zamora i Escala, Jaume Enric «Duran i Sanpere i els arxius catalans durant la Guerra Civil». Barcelona Metròpolis, 105, 9-2017.
Enllaços externs
[modifica]
- «Església de l'Esperança». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.