Espàrtac (Khatxaturian)
Forma musical | ballet |
---|---|
Compositor | Aram Khatxaturian |
Estrena | |
Estrena | 27 desembre 1956 |
Escenari | Teatre Mariïnski , Sant Petersburg |
Espàrtac (rus: «Спартак», Spartak) és un ballet en quatre actes d'Aram Khatxaturian.
Context
[modifica]L'obra s'inspira en la vida d'Espàrtac, el líder de la revolta d'esclaus contra els romans coneguda com la Tercera Guerra Servil, tot i que l'argument del ballet no segueix fil per randa el registre històric. Khatxaturian va compondre Espàrtac l'any 1954 i va rebre un premi Lenin per la composició aquell mateix any.[1] Es va estrenar amb coreografia de Leonid Iakobson a Leningrad el 1956,[2] però només amb un èxit limitat, donat que Iakobson va abandonar la forma de dansa tradicional del ballet en la seva coreografia.[3] El ballet va ser representat per primer cop al Teatre Bolxoi de Moscou el 1958, coreografiat per Ígor Moisséiev. L'èxit definitiu no va arribar fins a una producció de 1968 coreografiada per Iuri Grigoróvitx. Actualment es manté com una de les obres més conegudes de Khatxaturian i destaca dins dels repertoris de ballet del Teatre Bolxoi i d'altres companyies de ballet de Rússia i de l'antiga Unió Soviètica.
Sinopsi
[modifica]Personatges principals:
Acte I
[modifica]El cònsol romà Cras torna a Roma en processó triomfal després de les seves darreres conquestes. Entre els seus captius es troben el rei traci Espàrtac i la seva dona Frígia. Espàrtac es lamenta de la seva captivitat i s'acomiada de Frígia, de la qual és separada perquè ella ha de passar a formar part de l'harem de concubines de Cras. Per tal de servir d'entreteniment a Cras i al seu seguici, Espàrtac és enviat a l'anell dels gladiadors i es veu obligat a matar a un amic contra qui ha de lluitar. Espantat de la seva gesta, Espàrtac incita els seus companys captius a rebel·lar-se.
Acte II
[modifica]Els captius, que han escapat, celebren la seva llibertat. Mentrestant, Cras entreté els patricis romans amb un divertit entreteniment. Espàrtac i els altres escapats pertorben l'orgia i rescaten les dones esclaves, inclosa Frígia. Egina insisteix que Cras persegueix l'exèrcit esclau immediatament. Els amants celebren la seva escapada a l'"Adagio de Espàrtac i Frígia".
Acte III
[modifica]Egina descobreix el campament d'Espàrtac i observa els amants sortint de la seva tenda. Egina envia una escrit a Cras, que envia el seu exèrcit en persecució dels antics esclaus. Els seguidors d'Espàrtac lluiten entre ells. Finalment, les forces de Cras descobreixen Espàrtac i posen fi a la seva vida.
Acte IV
[modifica]Els seguidors més propers d'Espàrtac recuperen el seu cos, mentre Frígia plora la seva pèrdua.
Adaptació orquestral
[modifica]A partir del ballet, Khatxaturian va fer un arranjament l'any 1955, en forma de quatre suites orquestrals:
- Suite Espàrtac núm. 1
- Introducció - Dansa de les Nimfes
- Adagio d'Egina i Armòdio
- Variació d'Egina i Bacanàlia
- Escena i Dansa amb Crotala
- Dansa de les Gaditanes - Victòria d'Espàrtac
- Suite Espàrtac núm. 2
- Adagio d'Espàrtac i Frígia
- Entrada dels comerciants - Dansa d'una cortesana romana
- Dansa general
- Entrada d'Espàrtac - Baralla
- La traïció d'Armòdio
- Dansa dels pirates
- Suite Espàrtac núm. 3
- Dansa d'un esclau grec
- Dansa d'una noia egípcia
- Incident nocturn
- Dansa de Frígia - Escena de la separació
- Al Circ
- Suite Espàrtac núm. 4
- Dansa de Bacante
- Processó d'Espàrtac
- Mort del gladiador
- Crida a les armes - Recuperació del cos d'Espartac
Instrumentació
- 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots; 4 trompes, 4 trompetes, 3 trombons, tuba; timbales, percussió; cordes.
En la cultura popular
[modifica]- Ashley Wagner va guanyar els Campionats dels Estats Units de patinatge artístic de 2015 amb aquesta obra de rerefons musical.
- Part de l'adagio d'Espàrtac i Frígia (la peça inaugural de la Suite núm. 2) es va utilitzar com a tema d'obertura de la sèrie de televisió britànica The Onedin Line.
- Part d'aquest mateix tema es va utilitzar en anuncis per a televisors de la marca Philips a Austràlia a finals dels anys 70.
- Part d'aquest mateix tema es va utilitzar també a la pel·lícula Calígula (1979). Es va publicar una versió d'aquest tema amb lletra de l'artista Lydia com a senzill de la banda sonora.[4]
- Aquest fragment es va utilitzar també com a tema principal de l'amor a les pel·lícules Mayerling i a El gran salt.
- El tema instrumental apareix també a la pel·lícula d'animació per ordinador de la companyia 20th Century Fox Ice Age 2: El desglaç (2006).
- Oksana Domnina i Maxim Shabalin van guanyar la competició del Campionat Mundial de patinatge artístic del 2009 de dansa sobre gel amb la música d'aquesta obra.
- El 2004, la gimnasta rítmica ucraïnesa Hanna Bezsònova va realitzar la seva rutina de ball que li va proporcionar la medalla de bronze als Jocs Olímpics d'Atenes amb un fragment de l'adagio.
- El 1984, es va convertir en una cançó popular, Journey's End, enregistrada per Andy Williams a Capitol.
- Parts del ballet van ser interpretades per la banda Phantom Regiment Drum and Bugle Corps el 1981, 1982 i el 2008. Aquest conjunt va guanyar el títol del Campionat Mundial DCI del 2008 amb la seva interpretació del ballet.[5]
- El 1990, el grup popular de rock mexicà Caifanes va utilitzar l'adagio d'Espàrtac i Frígia per a la seva exitosa cançó Antes de que nos olviden del seu àlbum El Diablito.
Referències
[modifica]- ↑ Victor Yuzefovich Aram Khachaturyan, p.217 - Nova York: Sphinx Press, 1985
- ↑ «Ballets: Spartacus». Virtual Museum of the Great Armenian Composer Aram Khachaturian. [Consulta: 19 abril 2009].
- ↑ Yuzefovich, p.218
- ↑ «Music». Caligulathemovie.com. Arxivat de l'original el 2011-04-14.
- ↑ «DCI». [Consulta: 30 juliol 2015].