Vés al contingut

Espècie amenaçada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Espècies en perill d'extinció)
Estat de conservació
Extinta
Amenaçada
Risc baix
Altres categories
Vegeu també
Llista Vermella de la UICN
Unió Internacional per a la Conservació de la Natura
El tigre siberià és una subespècie de tigre en perill crític; dues subespècies de tigre ja estan extingides.[1]
Espècies de Fauna amb programes de conservació a Catalunya

Espècies sobre les que s'han realitzat o s'estan realitzant diferents programes de seguiment, gestió i/o conservació a Catalunya[2]

En termes generals, una espècie amenaçada (de fauna o flora) és aquella que podria arribar a trobar-se en perill d'extinció si segueixen operant factors que ocasionen deteriorament o modificació de l'hàbitat o que disminueixen les seves poblacions.

Per tal que els termes d'espècie amenaçada o d'espècie en perill puguin ser útils a efectes científics o de conservació, aquestes espècies han de ser classificades en aquestes categories seguint uns criteris predeterminats que disminueixin al màxim la subjectivitat de la categorització.

L'organització UICN (International Union for Conservation of Nature and Natural Resources) determina en les espècies que avalua i que compten amb dades suficients, el grup d'espècie amenaçada subdividit en les categories, amb increment del risc, de vulnerable, en perill i en perill crític.

La dinàmica de les poblacions biològiques fa que l'estat de conservació d'algunes espècies s'hagi de reclassificar al llarg del temps. Per exemple, la saiga d'estepa (Saiga tatarica) de l'Àsia central ha disminuït la població des d'un milió d'exemplars el 1993, a només 50.000 el 2008[3] i ha passat en aquests anys de la categoria de mantingut amb mesures de conservació a la de perill greu. També hi ha espècies com el talpó de Baviera (Microtus bavaricus) considerat extingit i que amb l'aparició d'alguns exemplars passa a la categoria de perill crític.

La Llista Vermella de la UICN és l'inventari més complet de l'estat de conservació de les espècies de la fauna i la flora a escala mundial; en la seva edició de 2008 registrava 16.928 espècies amenaçades.[4] Això implica que, aproximadament, el 40% de les espècies estaven amenaçades.[5]

A Espanya es publiquen també catàlegs propis d'espècies amenaçades, tant de caràcter estatal com autonòmic; en total hi ha unes 1.200 espècies amenaçades. De les espècies animals peninsulars, la més amenaçada és el linx ibèric (Lynx pardinus).

Estat de conservació

[modifica]
Article principal: Estat de conservació

L'estat de conservació d'una espècie és un indicador de la probabilitat que aquesta espècie amenaçada no visqui. Es tenen en compte molts factors a l'hora de determinar l'estat de conservació d'una espècie; no només el nombre d'exemplars que en queden, sinó l'augment o la reducció de les poblacions al llarg del temps, la taxa d'èxit en la cria, les amenaces conegudes, etc. La Llista Vermella de la UICN és el llistat més conegut d'estats de conservació.

A escala internacional, 194 països han signat un acord per crear Plans d'Acció per a la Biodiversitat per protegir espècies amenaçades i en perill.

Espècies amenaçades de la Llista Vermella de la UICN

[modifica]
Les espècies amenaçades de la Llista Vermella de la UICN formen una categoria específica d'espècies amenaçades, i poden incloure espècies en perill crític.

La Llista Vermella de la UICN utilitza el terme "espècie amenaçada" com una categoria específica d'amenaça, i no com a terme general. Segons les Categories i Criteris de la UICN, "espècie amenaçada" és un grau intermedi entre "en perill crític" i "vulnerable". Les espècies "en perill crític" també poden ser comptabilitzades com a espècie amenaçada.

Les categories de la UICN inclouen:

De fet, la UICN quantifica les categories En perill crític, En perill i Vulnerable com les categories que inclouen les espècies amenaçades.

En perill crític

[modifica]
Algunes espècies en perill crític


  • Naufraga balearica: es troba només a l'illa de Mallorca. La zona on es troba és molt limitada, la població està fragmentada, i el nombre d'individus madurs està en declivi. Petites i aïllades subpoblacions cobreixen una àrea de menys de 1.000 m², el que fa que aquesta espècie és molt vulnerable a l'extinció[8]
  • Apium bermejoi : Aquesta espècie és endèmica de les Illes Balears, i es produeix al nord-est de l'illa de Menorca. Aquí només es troba a dues petites zones separades per una zona rocosa d'uns 200 m d'ample[9]
  • Arenaria bolosii : Aquesta espècie només es coneix d'un lloc únic a l'illa de Mallorca, a la part central de la serra de Tramuntana. La zona on es troba i el nombre d'individus són molt petits, se sap d'un lloc únic, i l'hàbitat on creix, així com el nombre d'individus madurs segueix disminuint.[10]
  • Brimeura duvigneaudii : Endèmica de Mallorca, aquesta espècie només es produeix en quantitats molt petites en tres localitats i les subpoblacions són petites, estant disminuint, i es calcula que no més de 50 individus madurs en cadascuna (encara que les estimacions són difícils donat l'hàbit discret de la planta). A més, una subpoblació ha desaparegut gairebé. L'àrea d'ocupació de 7,5 km² és prou petit per fer aquesta espècie vulnerable encara a fenòmens naturals extrems, com els incendis.[11]
  • Euphorbia margalidiana : Aquesta espècie només es coneix un sol lloc, al llarg de la costa rocosa de l'illot de Ses Maragalides, prop de la costa nord-oest d'Eivissa, es coneix d'una localització petita i el nombre d'individus està disminuint. La població única cobreix una àrea molt petita d'unes vuit hectàrees i consta de no més de 200 individus.[12]
  • Femeniasia baleárica : Endèmica de les Illes Balears, només es produeix en sis llocs al nord de l'illa de Menorca. La zona on es troba aquesta espècie cobreix menys de 100 km², l'hàbitat està disminuint, les seves poblacions estan molt fragmentades, i el nombre total d'individus està disminuint. Cobreix una àrea molt petita i menys de 2.200 individus madurs es troben en sis subpoblacions.[13]
  • Ligusticum huteri : Endèmica de les Illes Balears, aquesta espècie es produeix a nivell local al nord de Mallorca a la Serra de Tramuntana, entre 1.300-1.400 m d'altitud. L'espècie es troba en una àrea de menys de 0,5 km².[14]
  • Medicago citrina : Aquesta espècie només creix en petites subpoblacions fragmentades sobre les rocoses vessants d'algunes Illes Balears, l'arxipèlag dels Columbrets (província de Castelló), i en una petita illeta (el 'Escull Illot de la Mona' o 'del Cap de Sant Antoni) situat prop de la costa del Cap de Sant Antoni (província d'Alacant). Les poblacions no es coneixen en les grans Illes Balears (Eivissa, Cabrera i Mallorca), només es localitzen en els illots a prop d'Eivissa i Cabrera. Les plantes s'han introduït en un dels illots de Mallorca.[15]

Una espècie es troba en perill crític quan corre un risc extremament elevat d'extinció en el futur immediat. Segons els criteris prevists per la UICN, aquest fet es dona quan es compleix algun dels següents criteris (de forma esquemàtica):[16]

  • Població: s'observa una reducció de la població observada, estimada, inferida o sospitada igual o major al 80% en un període de 10 anys o tres generacions, sigui quin sigui el període més llarg (fins a un màxim de 100 anys en el futur).
  • Distribució geogràfica: extensió de la presència estimada menor a 100 km² o bé que l'àrea d'ocupació és estimada en menys de 10 km².
  • Si s'estima que la Població adulta és menor a 50 individus.

Amenaçada

[modifica]

Una espècie es troba amenaçada quan corre un risc molt alt d'extinció en el futur pròxim. Segons els criteris prevists per la UICN, aquest fet es dona quan es compleix algun dels següents criteris (de forma esquemàtica):[17]

  • Població: s'observa una reducció de la població observada, estimada, inferida o sospitada igual o major al 50% en un període de 10 anys o tres generacions, sigui quin sigui el període més llarg (fins a un màxim de 100 anys en el futur).
  • Distribució geogràfica: extensió de la presència estimada menor a 5.000 km² o bé que l'àrea d'ocupació és estimada en menys de 500 km².
  • Si s'estima que la Població adulta és menor a 250 individus.

Vulnerable

[modifica]

Una espècie és vulnerable quan corre un risc alt d'extinció a mig terme. Segons els criteris prevists per la UICN, aquest fet es dona quan es compleix algun dels següents criteris (de forma esquemàtica):[18]

  • Població: s'observa una reducció de la població observada, estimada, inferida o sospitada igual o major al 30% en un període de 10 anys o tres generacions, sigui quin sigui el període més llarg (fins a un màxim de 100 anys en el futur).
  • Distribució geogràfica: extensió de la presència estimada menor a 20.000 km² o bé que l'àrea d'ocupació és estimada en menys de 2.000 km².
  • Si s'estima que la Població adulta és menor a 1.000 individus.

Biologia de la conservació

[modifica]

La biologia de la conservació és una recent disciplina científica de síntesi que va sorgir a la dècada del 70, i amb més força en la del 80, com a resposta a la imminent pèrdua de la diversitat biològica.[19] S'ocupa d'explorar les causes de la disminució i la raresa de les espècies i què es pot fer per disminuir els problemes de les poblacions amenaçades.

És una disciplina àmplia, que necessita contribucions de camps tan diferents com l'ecologia, la genètica, la biogeografia, la biologia del comportament, les ciències polítiques, la sociologia, l'antropologia, etc.[20]

Hi ha tres principis que guien la biologia de la conservació:[20]

  • L'evolució és l'únic mecanisme capaç d'explicar els patrons de biodiversitat que veiem en el món avui, pel que les respostes als problemes de conservació han de ser desenvolupades dins d'un marc evolutiu.
  • El món ecològic és dinàmic i no es manté en equilibri (almenys no indefinidament), i la regulació de l'estructura i el funcionament dels ecosistemes és portada a terme sovint per processos externs.
  • Els éssers humans són i continuaran sent part dels sistemes ecològics, de manera que la presència humana ha de ser inclosa en el planejament de la conservació.

El camp de la biologia de la conservació està avançant en dos fronts recolzats per dos conjunts d'idees que se superposen en part.[21] Aquests dos enfocaments han estat anomenats «els dos paradigmes de la conservació»: el Paradigma de les Poblacions Petites, i el Paradigma de la Disminució Poblacional. El primer es refereix als riscs d'extinció inherents a mides poblacionals petites, que són fonamentalment resultat d'un increment en l'exposició a estocasticitat demogràfica i ambiental, i a la pèrdua de variabilitat genètica. El segon s'ocupa dels processos pels quals el risc d'extinció de les poblacions s'incrementa per raons alienes a aquestes, i de com pal·liar-los. És a dir, tracta sobre els agents que porten a la disminució poblacional.

Programes de cria en captivitat

[modifica]
Article principal: Cria en captivitat

La cria en captivitat és el procés que consisteix a criar espècies rares o amenaçades en medis restringits controlats pels humans, com per exemple reserves naturals, parcs zoològics o altres instal·lacions de conservació.

Aquesta tècnica ha estat utilitzada amb molt d'èxit amb algunes espècies des de fa un temps. Probablement, els exemples més antics de reproducció en captivitat eren les ménageries dels sobirans europeus i asiàtics, sent-ne un exemple el cérvol del Pare David. Tanmateix, les tècniques de cria en captivitat solen ser difícils d'implementar per les espècies molt mòbils, com alguns ocells (ex., les grues) i peixos (Tenualosa ilisha) migratoris. A més, si la població criada en captivitat és massa petita, es pot produir consanguinitat a causa de la reducció del patrimoni gènic; això pot fer que la població manqui d'immunitat a certes malalties.

Galeria

[modifica]

La sisena extinció

[modifica]

L'extinció de l'Holocè o Sisena extinció és un nom donat a l'extinció sostinguda i generalitzada d'espècies que passa en l'últim període geològic, l'Holocè. L'extinció abasta des del mamut fins al dodo, incloent-hi incomptables espècies que desapareixen cada any.

L'extinció massiva de l'Holocè comprèn la notòria desaparició de mamífers grans, coneguts com a megafauna, prop del final de l'última glaciació entre 9.000 i 13.000 anys enrere. Aquestes desaparicions s'han considerat a conseqüència del canvi climàtic, com a resultat de la disseminació i proliferació de l'humà modern, o ambdues.

Aquestes extincions impliquen a moltes famílies de plantes i animals. A l'inici de l'Holocè, després de l'última glaciació, es tracta principalment dels continents i illes recentment conquerides per l'Homo sapiens les que van veure desaparèixer les seves principals espècies. Des de principis del segle xix, i en acceleració constant des del decenni de 1950, les desaparicions impliquen a espècies de totes les mides, i es produeixen principalment en les selves tropicals, que tenen una gran biodiversitat. L'actual taxa d'extinció és de 100 a 1000 vegades la mitjana trobat a la història natural de l'evolució del planeta[22] i el 2007 la Unió Internacional per la Conservació de la Natura considera que una espècie d'ocells de cada vuit, una de mamífers de cada quatre, una d'amfibis de cada tres i el 70% de totes les plantes estan en perill.

El factor humà

[modifica]

Petjada ecològica

[modifica]
Article principal: Petjada ecològica
Especies destacades en l'informe planeta viu 2008

L'informe planeta viu 2008 destaca un parell d'espècies on l'empremta humana és força evident.

  • Antílop Saiga: El saiga (Saiga tatarica) és un antílop de les praderies semi àrides de l'Àsia central. En temps recents, la seva disminució s'ha augmentat per l'ús de les seves banyes en la medicina tradicional xinesa. Tot i que ara s'ha reglamentat la caça en els estats on habita aquest antílop (i no es permet el comerç internacional), la manca de finançament i d'infraestructura de maneig, juntament amb una economia rural afeblida, ha conduït a la caça il·lícita generalitzada. Aquesta caça il·lícita és l'explicació més probable de la severa i continuada disminució de les poblacions d'aquest animal en anys recents, segons s'evidencia per les enormes quantitats de carn de antílop saiga de venda en els mercats del Kazakhstan.
  • Rinoceront blanc del nord: En altres temps, el rinoceront blanc del nord (Ceratotherium simum cottoni) era molt abundant a tota la regió nord-central d'Àfrica. Ara l'única població coneguda es troba a la República Democràtica del Congo, on el nombre d'individus ha baixat de 500 a 4. La reduïda quantitat d'individus, la limitada distribució geogràfica i la pressió exercida per la caça il·lícita han fet que aquesta subespècie sigui considerada com Críticament Amenaçada.

La petjada o empremta ecològica és un concepte que sintetitza l'impacte de l'activitat humana sobre el medi mitjançant un valor de superfície, expressant les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per proveir-nos d'aliments, per tenir un habitatge, per escalfar-nos, per desplaçar-nos a treballar o estudiar, per anar de vacances, per consumir tota mena de productes, etc. El seu objectiu fonamental consisteix a avaluar l'impacte sobre el planeta d'un determinat mode de vida i, consegüentment, del seu grau de sostenibilitat.

Segons l'informe planeta viu 2008, publicat el 28 d'octubre de 2008, adverteix que estem consumint els recursos que sustenten aquests serveis massa ràpid, a major velocitat que el temps que es requereix per renovar. L'estudi mostra que en els darrers 35 anys, s'ha perdut gairebé un terç de la vida silvestre de la Terra. La nostra empremta global ara excedeix en gairebé un 30% la capacitat del planeta de regenerar. Si les nostres demandes al Planeta continuen a aquest ritme, a mitjans de la dècada de 2030 estima que serà necessari l'equivalent a dos planetes per mantenir el nostre estil de vida.[23] L'informe indica que les espècies silvestres i els ecosistemes estan sota pressió en tots els biomes i en totes les regions del món. Les amenaces antropogèniques directes a la biodiversitat sovint s'agrupen en cinc categories: pèrdua, fragmentació o canvi d'hàbitat (especialment a causa de l'agricultura), sobreexplotació d'espècies (especialment a causa de la pesca i la caça), contaminació, disseminació d'espècies o gens invasors, i canvi climàtic.[24]

El comerç

[modifica]

S'estima que anualment el comerç internacional de vida silvestre s'eleva a milers de milions de dòlars i afecta centenars de milions d'espècimens d'animals i plantes. El comerç és molt divers, des dels animals i plantes vives fins a una àmplia gamma de productes de vida silvestre derivats d'aquests, com els productes alimentaris, els articles de cuir d'animals exòtics, els instruments musicals fabricats amb fusta, la fusta, els articles de record per als turistes i les medicines. Els nivells d'explotació d'alguns animals i plantes són elevats i el seu comerç, juntament amb altres factors, com la destrucció de l'hàbitat, és capaç de minvar considerablement les seves poblacions i fins i tot fer que algunes espècies estiguin a la vora de l'extinció.[25]

Aquest fet va portar a la dècada de 1960 a obrir un debat internacional sobre la reglamentació del comerç de vida silvestre en favor de la conservació. El CITES va sorgir d'una resolució adoptada el 1963 per membres de la UICN; el seu text fou acordat per representants de 80 països el 3 de març de 1973 a Washington DC, i es va començar a aplicar l'1 de juliol de 1975.[25]

La CITES (Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres) és un acord internacional concertat entre els governs. Té per finalitat vetllar perquè el comerç internacional d'espècimens d'animals i plantes silvestres no constitueixi una amenaça per a la seva supervivència. A octubre de 2008, té 173 membres.[25][26]

En general, la legislació CITES regula la importació, exportació, introducció a la Unió Europea, reexportació d'animals (fauna) i plantes (flora), vius o morts, així com les seves parts o derivats, mitjançant un sistema d'autoritzacions, permisos i certificats que s'expedeixen.[27]

Els Estats membres de la Unió Europea, en aplicació del Reglament (CE) 338/97, han de desenvolupar legislacions nacionals que sancionin l'incompliment de les disposicions reglamentàries CITES. A Espanya s'ha introduït el comerç d'espècies protegides en el codi penal: incorreran en delicte de contraban si el valor dels béns sigui igual o superior a 18.030,36 euros, i en infracció administrativa si el valor és inferior a aquesta quantitat.[27]

A Catalunya

[modifica]

A Catalunya, hi conflueix una gran riquesa d'espècies amb una alta concentració d'impactes i pressions que n'amenacen la conservació. El repte és revertir aquest grau d'amenaça. Els plans de recuperació i conservació, i accions concretes com les reintroduccions, contribueixen efectivament a recuperar les espècies amenaçades:

  • El trencalòs (Gypaetus barbatus) va ser la primera espècie per a la qual es va aprovar un pla de recuperació a Catalunya, l'any 1994. El pla té per objectiu potenciar la capacitat reproductora de l'espècie, reduir-ne la taxa de mortalitat, facilitar la recolonització d'antics territoris i mantenir la qualitat natural dels seus hàbitats. Dels 2 territoris al Prepirineu i les 2 parelles reproductores identificats l'any 1980, s'ha passat a uns 40 territoris.[28]
  • El xoriguer petit (Falco naumanni) és el rapinyaire diürn més petit de Catalunya, catalogat per la UICN com a espècie amenaçada a escala mundial. Típica d'espais oberts, és una espècie migradora que retorna cada any a Catalunya en època de cria. Habitava principalment les zones cerealistes de la plana de Lleida i l'Empordà, encara que també se’l trobava a Barcelona i al Bages. Es va extingir el 1986, però durant la dècada dels 90 es va reintroduir amb exemplars de cria en captivitat procedents del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa. Des d'aleshores se n'han alliberat entre 50 i 150 exemplars cada any, i se n'ha restablert una nova població a Catalunya, amb més d'un centenar de parelles, principalment a la Noguera i l'Alt Empordà. Malgrat tot, l'espècie pateix problemes de depredació, i això obliga a continuar gestionant el seu hàbitat per fer-la viable.
  • El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), espècie descoberta recentment, té una única població mundial, d'uns 1.500 exemplars, concentrats en alguns pocs trams de diverses rieres del massís del Montseny. Es tracta d'una espècie endèmica d'aquest massís i de les més amenaçades, catalogada per la UICN en “perill crític d'extinció”.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Sundarbans tiger project. Arxivat 2012-09-17 at Archive.is La secció de tigres del web dona informació sobre l'extinció dels tigres. (anglès)
  2. ↑ «Gencat- Espècies amb programes de conservació». Arxivat de l'original el 2010-04-17. [Consulta: 30 novembre 2009].
  3. ↑ Pàgina sobre Saiga tatarica al web de la UICN (anglès)
  4. ↑ (full 1) Dades de les espècies amenaçades per grups principals d'organismes (1996–2008) Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  5. ↑ IUCN Red-list statistics (2006) (anglès)
  6. ↑ McKnight, M. Thylacinus cynocephalus. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 9 d'octubre del 2008. (anglès)
  7. ↑ BirdLife International (2004). Raphus cucullatus. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 7-12-2006 (en anglès). L'entrada de la base de dades inclou una justificació de per què aquesta espècie és classificada com a extinta. (anglès)
  8. ↑ Naufraga balearica -IUCN 2009. IUCN Red List of Threatened Species. Versió 2009.2. <www.iucnredlist.org>. 30 Novembre 2009. (anglès)
  9. ↑ Apium bermejoi -IUCN 2009. IUCN Red List of Threatened Species. Versió 2009.2. <www.iucnredlist.org>. 30 Novembre 2009. (anglès)
  10. ↑ Arenaria bolosii IUCN 2009. IUCN Red List of Threatened Species. Versió 2009.2. <www.iucnredlist.org>. 30 Novembre 2009. (anglès)
  11. ↑ Brimeura duvigneaudii - IUCN 2009. IUCN Red List of Threatened Species. Versió 2009.2. <www.iucnredlist.org>. 30 Novembre 2009. (anglès)
  12. ↑ Euphorbia margalidiana - IUCN 2009. IUCN Red List of Threatened Species. Versió 2009.2. <www.iucnredlist.org>. 30 Novembre 2009. (anglès)
  13. ↑ Femeniasia baleárica - IUCN 2009. IUCN Red List of Threatened Species. Versió 2009.2. <www.iucnredlist.org>. 30 Novembre 2009. (anglès)
  14. ↑ Ligusticum huteri - IUCN 2009. IUCN Red List of Threatened Species. Versió 2009.2. <www.iucnredlist.org>. 30 Novembre 2009. (anglès)
  15. ↑ Medicago citrina - IUCN 2009. IUCN Red List of Threatened Species. Versió 2009.2. <www.iucnredlist.org>. 30 Novembre 2009. (anglès)
  16. ↑ Categories i criteris de la llista vermella UICN, versió 3.1, pp.19-21 (anglès)
  17. ↑ Categories i criteris de la llista vermella UICN, versió 3.1, pp.22-24 (anglès)
  18. ↑ Categories i criteris de la llista vermella UICN, versió 3.1, pp.24-27 (anglès)
  19. ↑ Simberloff, D. (1988). The contribution of population and community biology to conservation science. Ann. Rev. Ecol. Syst. 19, 473-511 (anglès)
  20. ↑ 20,0 20,1 Groom, M.J., Meffe, G.K. & Carroll, C.R. (2005). Principles of conservation biology. Sinauer, Sunderland, tercera edició. (anglès)
  21. ↑ Caughley, G. (1994). Directions in conservation biology. Journal of Animal Ecology, 63, 215-244. (anglès)
  22. ↑ John Pickrell, Instant Expert: Endangered Species. 04 setembre 2006. News Cientist. (anglès)
  23. ↑ Informe Planeta Vivo 2008 Arxivat 2009-12-21 a Wayback Machine. (castellà)
  24. ↑ Informe Planeta Vivo 2008 Arxivat 2009-12-21 a Wayback Machine., pàg 4 (castellà)
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 Qué es CITES Arxivat 2008-02-04 a Wayback Machine. Lloc Web Cites Arxivat 2007-09-25 a Wayback Machine. (anglès)
  26. ↑ Llista d'estats membres Arxivat 2006-10-09 a Wayback Machine. (anglès)
  27. ↑ 27,0 27,1 Conveni Internacional d'espècies amenaçades de fauna i flora silvestres - Agencia tributatia (castellà)
  28. ↑ «Biodiversitat a Catalunya». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 desembre 2014].

Bibliografia

[modifica]
  • Glenn, C. R. «Earth's Endangered Creatures» (en anglès). [Consulta: 30 setembre 2008]. (anglès).
  • Ishwaran, N. & Erdelen, W. «Biodiversity Futures». Frontiers in Ecology and the Environment, 3, 4, 2005, pàg. 179. (anglès).
  • Keith P., Allardi J. & Moutou B.. Livre rouge des espèces menacées de poissons d'eau douce de France. París: MNHN, CSP, CEMAGREF, Ministère de l'Environnement, 1992.  (anglès).

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Espècie_amenaçada&oldid=33644360»