Espiritual negre

Espiritual negre

Orígens estilístics	Work song, Himnes cristians
Orígens culturals	Els esclaus africans als Estats Units
Instruments típics	Veu, i acompanyament d'algun instrument de teclat, principalment piano o harmònium
Formes derivades	Gospel
Origen	Estats Units d'Amèrica
Creació	dècada del 1790
Part de	música afroamericana, música folklòrica estatunidenca i música cristiana
Mostra d'àudio	Go down Moses (gravat per Les Petits Chanteurs de Montigny el 2005)

Espiritual negre (en anglès negro spiritual) és un tipus de cant religiós que sorgeix entre els esclaus afroamericans portats als Estats Units durant el segle xix

Nom

Espiritual ve a ser la traducció de spiritual que és com aquest tipus de repertori s'anomena en anglès, la seva llengua original. Durant molt de temps aquestes músiques s'han conegut com a negro spirituals, però d'acord amb la forma com modernament es denomina la població americana d'origen africà, també aquestes composicions es van coneixent com a "espirituals afroamericans".

Origen

Durant els segles xvii i xviii l'essència del cant litúrgic als Estats Units foren els himnes de l'església protestant (o millor en plural). Ja al segle xviii es comença a utilitzar l'expressió spiritual song (cant espiritual) per designar un tipus de cançons religioses diferents dels salms i dels himnes, i que normalment eren adaptacions d'aquests mateixos fetes pels predicadors, que la comunitat adaptava i transformava.

Probablement fou als camp meetings del segle xix en els quals blancs i negres, junts, escoltaven els predicadors; aquests actes s'acompanyaven amb la interpretació de cants espirituals en la qual sobresortia la participació dels afroamericans; en aquest context s'haurien configurat les característiques pròpies de l'espiritual afroamericà.

S'haurien creat col·lectivament en situacions d'improvisació col·lectiva posant en joc les aportacions i suggeriments destacables de persones individuals que s'inseririen en el discurs general sobretot per la tècnica de la pregunta - resposta que els afroamericans havien importat i conservat de la música tradicional pròpia d'Àfrica occidental. Probablement, fragment ja coneguts servien de punts de partida per a l'elaboració d'altres de nous, en un clima d'energia creadora facilitat per la situació. Les creacions, ja fixades es difonien a altres zones i a les generacions futures.

Característiques

Tant poden requerir interpretacions col·lectives com individuals; a voltes aquestes últimes són més virtuosístiques, però entre les primeres també poden haver-hi solistes que incorporin aquest virtuosisme. Normalment hi ha una clara correspondència entre l'estructura del text i la de la música. En els textos sovintegen les referències al món terrenal entrellaçades amb les que parlen de la vida eterna; per les primeres, aquest repertori constitueix una veritable crònica d'aquesta població en el període final de l'esclavatge. Musicalment hi abunden els ritmes sincopats, les improvisacions, les frases de format crida i resposta, la percussió corporal (sobretot picant de mans) i el moviment corporal amb què s'acompanya el cant, i un marcat sentit rítmic que tendeix a accentuar els temps febles (2 i 4, en compàs de 4)

Per evolució, va donar lloc al gospel; d'ençà de llavors, han romàs com a gèneres diferenciats, amb evidents influències.

Enllaços externs

• The Spirituals Project
• Fisk Jubilee Singers
• Escoltar "Pharaoh's Army Got Drowned," artistes desconeguts (765 KB)