Lapiaz
El lapiaz, anomenat també rascler,[1] esquetjar[2] i rellar,[2] cairissa en llengua d'oc, lenar en euskara i limestone pavement ('paviment de pedra calcària') en anglès, és una formació geològica de superfície, típica dels paisatges càrstics, que es pot produir en les roques calcàries i en les dolomítiques.
El nom de lapiaz prové del francès del Cantó del Jura, a Suïssa, una zona on aquestes formacions rocoses són dominants. Altres llengües l'han adoptat, com ara el neerlandès, el portuguès, el romanès o el polonès.
Aquest fenomen es deu a l'erosió de les aigües de pluja o també a la crioclàstia o gelifracció, és a dir, l'esberlament degut als processos de congelació i desgel en les fissures de les roques. Es manifesta en una multitud de solcs rectilinis o sinuosos que segueixen els pendents de la roca, i en escletxes i esquerdes més profundes que poden dividir la roca en blocs.
És un tipus de morfologia càrstica molt ben representada a Mallorca (i principalment a la Serra de Tramuntana) tant per abundància com per varietat, atesa la natura càrstica de l'illa. Les superfícies de microlapiaz s'hi produeixen en ambients àrids pròxims a la costa i a llocs on sovinteja la rosada. Abunden les formes estriades i acanalades, però també cavitats irregulars, pouets, cubetes i forats. Si la formació del lapiaz és perllongada en el temps es generen grans superfícies pràcticament intransitables i plenes de crestes esmolades i piràmides de roca. Són freqüents a Bàlitx, Montcaire, la Calobra, Turixant, Menut, Mortitx i entorn de la Torre de Lluc.[3] A Mallorca, els camps de lapiaz reben el nom d'esquetjars (derivat d'esquetja 'encletxa')[4] o rellars (derivat de rella).[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Lapiaz». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Miquel, Trias «Glossari de terminologia espeleològica i càrstica». Endins, 10-11, 1985, pàg. 71-76 [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ Ginés i Ginés, 1995.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «esquetjar». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «rellar». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
Bibliografia
[modifica]
- Ginés, Àngel; Ginés, Joaquín «Les formes exocàrstiques de l'illa de Mallorca». Endins, 20, 1995 [Consulta: 6 juny 2020].
- Ginés, Àngel; Ginés, Joaquín «El modelat exocàrstic de les Balears i els camps de lapiaz de mitjana muntanya mediterrània a la Serra de Tramuntana de Mallorca». Endins, 35, 2011 [Consulta: 6 juny 2020].
- P Gourou; L Papy. Compendio de la geografia general (en castellà). Madrid: Ediciones Rialp, 1976 (Manuales Universitarios Rialp). ISBN 978-8432102493.