Stadium Metropolitano
|
No s'ha de confondre amb Estadi Metropolità. |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Estadi de futbol  | |||
| Construcció | 1923 | |||
| Obertura | 13 maig 1923 | |||
| Clausura | 1966 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Madrid | |||
| Localització | University City of Madrid (en)  | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Atlètic de Madrid | |||
| Gestor/operador | Atlètic de Madrid | |||
| Capacitat màxima | 35.800 | |||
| Club | Atlètic de Madrid | |||
L'Stadium Metropolitano[1] fou un recinte esportiu dedicat al futbol de la ciutat de Madrid.
Va ser inaugurat l'any 1923, on jugaven l'Athletic de Madrid, la Real Sociedad Gimnástica Española, el Unión Sporting o el Racing Club de Madrid. Tenia una capacitat per a 25.000 espectadors, encara que el seu aforament es va ampliar amb el pas el temps. A més del futbol era utilitzat per a l'atletisme, rugbi, festivals i concursos, gràcies a les seves mides de 110 × 73 metres d'extensió i la pista de vuit metres d'amplada que envoltava el terreny de joc.[2][3] Es va inaugurar el dia 13 de maig, amb el partit Athletic Club de Madrid 2 Reial Societat de Foot-ball 1. El primer gol a l'Stadium va arribar a la primera part i va ser obra de Monchín Triana.[4]
Durant la Guerra Civil Espanyola l'estadi va quedar pràcticament destrossat,[5][6] per la qual cosa, l'Atlètic de Madrid, va haver de jugar com a local diversos anys fins a la seva reconstrucció a l'Estadi de Chamartín (1939-1940) i al Camp de Vallecas (1940-1943). El 1941, els terrenys van ser adquirits per l'Exèrcit de l'Aire ja que acabaven de fusionar-se els clubs Aviación Nacional i Athletic Club de Madrid en l'Athletic-Aviación Club.[6] El 21 de febrer de 1943 l'estadi fou reinaugurat amb un partit davant el Reial Madrid. L'equip local va vèncer per 2-1. El primer gol va ser marcat pel matalasser Mariano Uceda Valdelvira en el minut 35.[7]
El 15 d'abril de 1950, l'Atlètic va signar l'acta de compra de l'estadi, que va pertànyer fins a aquesta data a la Societat Stadium. El 1954, el Metropolità és re inaugurat i ampliat fins a les 50.000 localitats. El 7 de maig de 1966 va acollir el seu últim partit en què l'Atlètic s'enfrontaria a l'Atlètic de Bilbao en el partit d'anada dels quarts de final de la Copa del Generalíssim. El resultat va ser favorable per a l'equip madrileny per 1-0 essent el gol obra del davanter matalasser José Cardona en el minut 43.[8][9] A continuació el club madrileny es traslladà a l'Estadi Vicente Calderón.
Referències
[modifica]- ↑ «En nuestros más de 100 años de historia, hemos cambiado de casa en varias ocasiones». Atlético de Madrid. [Consulta: 14 juliol 2017].
- ↑ Antonio Ortiz Mateos. Lugares de la memoria: las cárceles de Madrid en la posguerra. UNED - Facultad de Historia, 2008.
- ↑ Carlos Hernández de Miguel. Los campos de concentración de Franco. Grupo Editorial España, 2019, p. 560. ISBN 978-84-6666-545-2.
- ↑ Fernando Sánchez. «La inauguración del Metropolitano». lavidaenrojiblanco.com, 15-09-2017. [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Alfredo Relaño. «Aquel viejo y querido Metropolitano». El País, 18-09-2017. [Consulta: 28 setembre 2017].
- ↑ 6,0 6,1 «La temporada que el Atlético acogió al Real Madrid en su estadio». ABC, 20-11-2014. [Consulta: 28 setembre 2017].
- ↑ «Ficha de partido Atlético Aviación - Real Madrid». BDFutbol.com, 21-02-1943. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ «Ficha de partido Atlético de Madrid - Atlético de Bilbao 1965-66». BDFutbol. [Consulta: 20 juliol 2019].
- ↑ «Aquel viejo y querido Metropolitano». El País, 18-09-2017. [Consulta: 20 juliol 2019].