Estat independent de Croàcia
| |||||
|
| |||||
| |||||
 | |||||
| Informació | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Capital | Zagreb 44° 48′ N, 15° 58′ E / 44.800°N,15.967°E | ||||
| Idioma oficial | Croat | ||||
| Religió | Catòlica romana, tot i que també trobem Islamica, Protestantisme Luterà i l'Església Ortodoxa Croata | ||||
| Moneda | kuna croata | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 1941: 115.133 km² | ||||
| Població | 1941 (est.): 6.966.729 (Densitat: 60,5 h/km²) | ||||
| Període històric Segona guerra mundial | |||||
| Establiment | 10 d'abril de 1941 | ||||
| Dissolució | 8 de maig de 1945 | ||||
| Política | |||||
| Forma de govern | Dictadura | ||||
| Rei (1941 - 1943) / Poglavnik (1941 - 1945) | |||||
| • 1941 - 1943: | Aimó, Duc d'Spoleto (Rei amb el nom de Tomislav II) | ||||
| • 1941 - 1945: | Ante Pavelić (Poglavnik) | ||||
| President del govern | |||||
| • 1941 - 1943: | Ante Pavelić (Poglavnik) | ||||
| • 1943 - 1945: | Nikola Mandić | ||||
.svg)
.svg)
L'Estat independent de Croàcia fou un estat que va existir del 1941 al 1945 en el territori de les actuals Croàcia i Bòsnia i Hercegovina. Fou dominat pel moviment Ústaixa, partidari del nacionalsocialisme i aliat de l'Alemanya nazi, de la que se'l va considerar un estat titella. Dirigit per Ante Pavelić,[1] va pràcticar polítiques d'extermini cap als jueus, serbis i d'altres minories i opositors, basades en la intolerància ètnica i religiosa.[2]
Història
[modifica]El 26 d'agost de 1939 es va garantir l'autonomia de Croàcia (Banavina, del títol Ban) i quan l'estat iugoslau es va ensorrar el 1941 després de l'atac de les forces de l'eix, es va proclamar l'estat independent de Croàcia el 10 d'abril de 1941 sota la direcció del partit feixista "Ústaixa".[3] Els italians exercirien el control militar de la part occidental i els alemanys de l'oriental. El 18 de maig de 1941 es va decidir que Croàcia seria un regne i es va oferir la corona a un príncep de la dinastia savoiana, Aimon de Savoia Aosta, duc de Spoleto (amb el nom de Tomislav II). El 10 de setembre de 1943 els alemanys van ocupar les antigues zones italianes i la idea del regne fou descartada dos dies després. El 9 de maig de 1944 els partisans van declarar a Croàcia un estat federal dins de Iugoslàvia.
Va existir formalment fins al 6 de maig de 1945 quan els partisans van entrar a Zagreb i els líders ústaixes van fugir, si bé en els darrers mesos ja els partisans dominaven gairebé tot el territori.
Relacions exteriors
[modifica]El NDH va ser plenament reconegut només per les Potències de l'Eix i dels països sota ocupació d'aquest.[4] L'Estat va mantenir missions diplomàtiques en diversos països: ambaixades a l'Alemanya nazi, Itàlia, l'Eslovàquia de Tiso, Hongria, Romania, Bulgària, Finlàndia, Espanya i Japó. A Zagreb hi havia oberts consolats d'Itàlia, Suècia, Suïssa, Dinamarca, Portugal, Argentina i de la França de Vichy.[5]
El 1941, l'NDH va ser admès a la Unió Postal Universal. El 10 d'agost de 1942 es va signar un acord a Brijuni que va restablir la Companyia de Ferrocarrils del Danubi-Sava-Adriàtic, gràcies a l'acord dels croats amb Hongria, Alemanya i Itàlia.[6] Després de la declaració de guerra d'Alemanya contra els Estats Units de l'11 de desembre de 1941, el 14 de desembre l'Estat Independent de Croàcia va declarar la guerra als Estats Units i el Regne Unit.[7] L'Estat Independent de Croàcia va signar les Convencions de Ginebra el 20 de gener de 1943.[8]
Llista de governants
[modifica]
Ban de Croàcia (autonomia)
[modifica]- 1939-1941 Ivan Subasic
Líder (Poglavnik)
[modifica]- 1941-1945 Ante Pavelić
Comandants militars italians (occident 1941-1943)
[modifica]- 1941-1942 Vittorio Ambrosio
- 1942-1943 Mario Roatta
- 1943 Mario Robotti
Comandants militars alemanys (orient 1941-1943, tot l'estat 1943-1945)
[modifica]- 1941 Maximilian Maria Joseph Freiherr von und zu Weichs (primera vegada)
- 1941-1944 Edmund Glaise von Horstenau
- 1944-1945 Maximilian Maria Joseph Freiherr von und zu Weichs (segona vegada)
- 1945 Alexander Löhr
Oficial civil alemany a Croàcia
[modifica]- 1941-1945 Siegfried Kasche
Referències
[modifica]- ↑ «Estat independent de Croàcia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bogdanovic, Igor. Els Balcans, Editorial UOC, 2005 Volum 5 de Vull saber, p.70, ISBN 84-9788-330-6,9788497883306
PDF
- ↑ Cambó, Francesc. Desfeta iugoslava. Croàcia es proclama independent[Enllaç no actiu], Meditacions: dietari, Volum 2, p.909, Editorial Alpha, 1982, ISBN 84-7225-209-4,9788472252097 PDF
- ↑ (anglès) Tomasevich, Jozo, War and revolution in Yugoslavia, 1941-1945: occupation and collaboration Stanford University Press, 2001, p.269 PDF
- ↑ (croat) Vojinović, Aleksandar. NDH u Beogradu, P.I.P, Zagreb 1995, pp. 18-20
- ↑ (croat) Lajnert, Siniša. Organització dels Ferrocarrils de l'estat de Croàcia (1941-1945) PDF
- ↑ Kisić-Kolanović, Nada. NDH i Italija: političke veze i diplomatski odnosi. Ljevak. Zagreb, 2001,p.119
- ↑ (croat) Vuletic, Dominik. Kaznenopravni i povijesni aspekti Bleiburškog zlocina Arxivat 2011-07-21 a Wayback Machine., 2007 PDF
Vegeu també
[modifica]