Estat Sud-peruà
| Tipus | estat desaparegut  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Himne | Himne Nacional del Perú | ||||
| Localització | |||||
 | |||||
| |||||
| Capital | Tacna | ||||
| Població humana | |||||
| Idioma oficial | castellà | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 17 març 1836 | ||||
| Dissolució | 25 agost 1839 | ||||
| Organització política | |||||
| Membre de | |||||
.svg)
L'Estat Sud-peruà o República Sud-peruana va ser un estat sobirà d'Amèrica del Sud que va existir entre 1836 i 1839 i que formava part de la Confederació de Perú i Bolívia al costat de l'Estat Nord-peruà i de Bolívia.
L'Estat Sud-peruà va ser una república lliure i independent, presidencialista, de representació popular i democràtica representativa, integrant de la Confederació de Perú i Bolívia. Segons la Constitució de l'Estat Sud-peruà (1836), dictada per l'Assemblea Nacional del Sud del Perú en representació dels departaments d'Arequipa, Ayacucho, Cusco i Puno, a Sicuani, aquesta dividia l'estat en dos poders: Executiu i Legislatiu, tant dins de l'Estat Sud-peruà, com també a nivell de la confederació.[1][2]
Estructura de la República
[modifica]
Hi va haver, des de 1837 fins a la dissolució, un president provisional i un Congrés, tots dos amb poders limitats i sota el control del mariscal Andrés de Santa Cruz, qui era conegut com el Protector Suprem.
- Primer President: General Ramón Herrera Rodado (n. 1799 - m. 1882) (17 de setembre de 1837 - 12 d'octubre de 1838.)
- Segon President: Juan Pío de Tristán y Moscoso (n. 1773 - m. 1859) (12 d'octubre de 1838 - 23 de febrer de 1839.)
Divisió administrativa
[modifica]| # | Departament | Població Departament[1] |
Capital | Població Capital |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Arequipa | 136.075 | Arequipa | 24.000[2]–30.000[3] |
| 2 | Ayacucho | 111.559 | Huamanga | 16.000[2]–26.000[3] |
| 3 | Cusco | 216.332 | Cusco | 32.000[2]−45.000[3] |
| 4 | Regió de Puno | 30.917 | San Carlos de Puno | 15.000[3]–18.000[2] |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Vgl. Handels-Almanach oder Übersicht des in den verschiedenen Ländern der Erde wissenswürdige für den Handel, Weimar 1838, S. 834.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vgl. Samuel Augustus Mitchell: Mitchell's geographical reader: a system of modern geography, Filadèlfia, S. 229.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Vgl. Ludwig Gottfried Blanc: Handbuch des Wissenswürdigsten aus der Natur und Geschichte der Erde und ihrer Bewohner, Braunschweig 1858, S. 569.