Estil artístic
L'estil és un concepte fonamental en art sense el qual ens faltarien els elements que distingeixen les creacions d'una mateixa època i el sentit de l'evolució de les formes. La paraula estil prové del llatí stilus, punxó que els romans utilitzaven per escriure. Però en grec stilo significa columna, i com que la columna era l'element més singular i personalitzat de l'arquitectura, podem dir que el mot estil originàriament era la manera com es feia literatura o arquitectura.
Les denominacions van anar sorgint amb el temps. Si bé al segle xvi ja es parlava d'estils, però d'una manera poc concreta, no es van aplicar definitivament a les arts plàstiques fins al segle xviii, concretament als estudis sobre l'art grec que va fer Johann Joachim Winckelmann i a l'anàlisi posterior de Johann Gottfried Herder sobre l'art gòtic. La paraula gòtic es va aplicar a un art que l'origen s'atribuïa als invasors de l'Imperi Romà: el terme rococó el van crear els deixebles de Jacques Louis David per ridiculitzar l'estil pretensiós del regnat de Lluís XV a França; el mot romànic es va començar a utilitzar cap al 1819 per designar una corrupció de l'art romà.
Sobre el supòsit de l'existència d'un art clàssic que successivament, al llarg de la història, s'ha anat destrossant o respectant, es va establir una seriació d'estils: clàssic, post-clàssic, romànic, art gòtic, renaixentista, manierista, barroc, rococó i neoclàssic. Després s'hi van afegir els ismes dels segles XIX i xx: romanticisme, expressionisme, etc.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ A. Fernández, E. Barnechea i J. Haro: "Història de l'art". Editorial Vicenç Vives, 1992