Ocells del llac Estimfal

Els ocells del llac Estimfal o aus estimfàlides, segons la mitologia grega, eren uns ocells consagrats al déu Ares que causaven grans danys: atacaven els homes amb els seus becs de bronze i les seves plomes de metall que usaven com a arma, a qui devoraven després de morts; arruïnaven les collites amb els seus excrements tòxics i impedien que els altres animals prosperessin.

Segons la llegenda, s'havien refugiat a un llac cobert de vegetació anomenat Estimfali, situat a prop de la ciutat d'Estimfal, a l'Arcàdia, per por de ser presa dels llops.

Un dels dotze treballs d'Hèracles va ser fer-los fora, però havien procreat en un nombre massa elevat per matar-los d'un en un. Per això la deessa Atena va donar-li un cascavell de bronze màgic que feia un soroll espaordidor i Hèracles el va fer sonar fins que les aus van marxar del llac, matant-ne algunes en la seva fugida. La història vol subratllar que l'heroi a més a més de força tenia enginy.

Els ocells aleshores es van instal·lar a Euxí, on els van trobar els argonautes.

Referències

• Pàmias i Massana, Jordi. Històries. Editorial Alpha, 2008, pàg. 145. ISBN 9788498591125 [Consulta: 28 desembre 2015].