Æthelwulf
 Un dibuix que representa Æthelwulf en la Genealogia de Wessex.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Aquisgrà (Alemanya) |
| Mort | 13 gener 858 Reialme de Wessex |
| Sepultura | catedral de Winchester |
| Rei de Wessex | |
| 839 – 13 gener 858 ← Egbert – Ethelbald → | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Família | |
| Família | Casa de Wessex |
| Cònjuge | Judit de França (856 (Gregorià)–) Osburh (830 (Gregorià)–) |
| Fills | Judit de Wessex (  ) OsburhÆthelstan ( ) OsburhÆthelswith ( ) OsburhEthelbald ( ) OsburhEthelbert de Wessex ( ) OsburhEthelred de Wessex ( ) OsburhAlfred el Gran ( ) Osburh |
| Pares | Egbert i esposa sense nom del rei Egbert de Wessex |
 | |
Ethelwulf, també escrit Æthelwulf, Aethelwulf, o Æþelwulf, que vol dir «llop noble» en anglès antic, fou rei de Wessex des del 839 fins a la seva mort el 858. Era l'únic fill conegut del rei de Wessex Egbert.[1] Va conquerir el regne de Kent en nom del seu pare el 825, qui el nomenà virrei d'aquestes terres.[2] A la mort d'Egbert, Ethelwulf el va succeir com a rei de Wessex, mentre que el seu fill gran Æthelstan esdevenia virrei de Kent.
Regnat
[modifica]
Ethelwulf tenia un caràcter fortament religiós. Segons la Crònica anglosaxona va participar en diverses batalles, principalment en defensa de les seves terres contra les ràtzies de vikings danesos i va assolir una gran victòria contra els pagans el 851, lluitant amb el seu fill Æthelbald qui esdevindria més tard rei.[3]
A l'est va lluitar contra els gal·lesos, amb l'ajuda del seu gendre Burgred, rei de Mèrcia i va derrotar el cabdill Cyngen ap Cadell.[4]
Família i descendència
[modifica]Ethelwulf va dividir el seu regne, donant la part oriental (Kent, Essex, Surrey, i Sussex) al seu fill gran Æthelstan i quedant-se ell amb la part més antiga del regne, és a dir, Wessex (Hampshire, Wiltshire, Dorset i Devon).
Amb la seva primera esposa Osburh va tenir cinc fills i una filla. Æthelstan fou el primer, i els altres quatre foren Æthelbald, Æthelbert, Æthelred i Alfred el Gran. Tots ells foren reis, destacant Alfred, que és considerat un dels monarques més importants en la història d'Anglaterra. L'única filla d'Ethelwulf, Æthelswith, es va casar amb Burgred, rei de Mèrcia.
Peregrinació a Roma, conspiració i mort
[modifica]Ethelwulf era molt religiós i el 853 va enviar el seu fill petit Alfred, de només 4 anys, a Roma. El 855, un any després de la mort de la seva esposa, el rei va decidir reunir-se amb el seu fill i va viatjar cap a Roma, on va fer diverses i generoses donacions a l'església.[5] Durant el viatge de tornada, es va casar amb Judit, una princesa franca de 12 anys, filla de Carles el Calb.
En arribar a Anglaterra el 856, Æthelwulf va trobar-se que el seu fill gran Æthelstan havia mort i el seu altre fill Æthelbald havia conspirat amb els nobles per proclamar-se rei. Æthelwulf tenia encara prou suport per enfrontar-se al seu fill, però va decidir evitar una guerra civil i li va cedir la part occidental del regne, quedant-se ell amb el centre i les terres de l'est, on va regnar fins a la seva mort el 13 de gener del 858.
Notes
[modifica]- ↑ Trobat a Laverstock, Wiltshire, el 1780.
Referències
[modifica]- ↑ Janet L. Nelson, Æthelwulf, Oxford Online Dictionary of National Biography, 2004
- ↑ «S 282». Anglo-saxons.net.
- ↑ «The Anglo-Saxon Chronicle» (en anglès). Projecte Gutenberg. [Consulta: 26 juliol 2022].
- ↑ Ashley, 1961, p. 34.
- ↑ Hodgkin, 1935, p. 512.
Bibliografia
[modifica]- Ashley, Maurice. Great Britain to 1688: A Modern History. The University of Michigan Press, 1961.
- Hindley, Geoffrey. The Anglo-Saxons. Londres: Robinson, 2006.
- Hodgkin, R.H.. A History of the Anglo-Saxons. Oxford University Press, 1935.
- Humble, Richard. The Saxon Kings. Weidenfeld and Nicolson, 1980.
- Nelson, Janet L. «Æthelwulf (d. 858), king of the West Saxons». A: Oxford Dictionary of National Biography. Oxford University Press, 2004. DOI 10.1093. requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit
- Miller, Sean. «Æthelred I (d. 871), king of the West Saxons». A: Oxford Dictionary of National Biography. Oxford University Press, 2004. DOI 10.1093/ref:odnb/8913. requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit
- Stenton, Frank. Anglo-Saxon England. 3a edició. Oxford University Press, 1971.
- Williams, Ann. «Athelstan king of Kent d. c. 852». A: Williams, Ann et al. A Biographical Dictionary of Dark Age Britain. Seaby, 1991.
