Vés al contingut

Eucinostomus argenteus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEucinostomus argenteus Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN185994 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreGerreiformes
FamíliaGerreidae
GènereEucinostomus
EspècieEucinostomus argenteus Modifica el valor a Wikidata
(Baird & Girard, 1855)[1][2][3]

Eucinostomus argenteus és una espècie de peix pertanyent a la família dels gerrèids.[4]

Descripció

[modifica]
  • Pot arribar a fer 20 cm de llargària màxima (normalment, en fa 15).
  • 9 espines i 10-10 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 8 radis tous a l'anal.
  • L'extrem de l'aleta dorsal és fosc.[5][6][7]

Alimentació

[modifica]

És omnívor.[8]

Depredadors

[modifica]

Als Estats Units és depredat pel llobarro atlàntic ratllat (Morone saxatilis)[9] i la barracuda (Sphyraena barracuda),[10] i a Puerto Rico per Scorpaena grandicornis.[11]

Hàbitat

[modifica]

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; associat als esculls[12] i de clima subtropical (41°N-24°S) que viu entre 0-12 m de fondària.[5][13]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba al Pacífic oriental (des de la badia d'Anaheim -sud de Califòrnia, els Estats Units- fins al Perú i les illes Galápagos) i l'Atlàntic occidental (des de Nova Jersey i Bermuda fins al sud-est del Brasil, incloent-hi el golf de Mèxic i el mar Carib).[5][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50]

Ús comercial

[modifica]

Es comercialitza fresc però la seua carn no és gaire apreciada. També és emprat per a elaborar farina de peix i com a esquer viu en la pesca del pagre.[7]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Baird S. F., 1855. Report on the fishes observed on the coast of New Jersey and Long Island during the summer of 1854. Smithson. Inst. Annu. Rep. for 1854. 317-352 + 2nd 337.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Baird, S. F., 1855. Report on the fishes observed on the coast of New Jersey and Long Island during the summer of 1854. Smithsonian Institution Annual Report for 1854: 317-352 + 2nd 337.
  4. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 FishBase (anglès)
  6. ↑ Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p.
  7. ↑ 7,0 7,1 Randall, J.E. i R. Vergara R., 1978. Gerreidae. A: W. Fischer (ed.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (Fishing Area 31). Vol. 2. pag.var.
  8. ↑ Bussing, W.A., 1995. Gerreidae. Mojarras. P. 1114-1128. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
  9. ↑ Walter, J.F. III i H.M. Austin, 2003. Diet composition of large striped bass (Morone saxatilis) in Chesapeake Bay. Fish Bull. 101(2):414-423.
  10. ↑ Schmidt, T. W., 1989. Food habits, length-weight relationship and condition factor of young great barracuda, Sphyraena barracuda (Walbaum), from Florida Bay, Everglades National Park, Florida. Bull. Mar. Sci. 44(1):163-170.
  11. ↑ FishBase (anglès)
  12. ↑ Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  13. ↑ Humann, P. i N. Deloach, 1993. Reef fish identification. Galápagos. New World Publications, Inc., Florida. 267 p.
  14. ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  15. ↑ Alleng, G.P., 1997. The fauna of the Port Royal Mangal, Kingston, Jamaica. Stud. Nat. Hist. Caribb. Reg. 73:25-42.
  16. ↑ Austin, H. i S. Austin, 1971. The feeding habits of some juvenile marine fishes from the mangroves in western Puerto Rico. Caribb. J. Sci. 11(3-4):171-178.
  17. ↑ Ayala-Pérez, L.A., J.R. Miranda i D.F. Hernández, 2003. La comunidad de peces de la Laguna de Términos: estructura actual comparada Rev. Biol. Trop. 51(3):783-794.
  18. ↑ Barriga, R. «Peces de agua dulce del Ecuador» (en castellà). Revista de Información técnico-científica, XVI, 3, 1991, pàg. 7–88.
  19. ↑ Barton, M i C. Wilmhoff, 1996. Inland fishes of the Bahamas - new distribution records for exotic and native species from New Providence Island. Bahamas J. Sci. 3(2):7-11.
  20. ↑ Brook, I. M., 1977. Trophic relationships in a seagrass community (Thalassia testudinum), in Card Sound, Florida. Fish diets in relation to macrobenthic and cryptic faunal abundance. Trans. Am. Fish. Soc. 106(3):219-229.
  21. ↑ Béarez, P., 1996. Lista de los peces marinos del Ecuador continental. Rev. Biol. Trop. 44(2):731-741.
  22. ↑ Böhlke, J.E. i C.C.G. Chaplin, 1993. Fishes of the Bahamas and adjacent tropical waters. 2a edició. University of Texas Press, Austin.
  23. ↑ CENAIM, 1992. A field guide to the edible fishes and shellfishes in coastal waters of Ecuador. Centro Nacional de Acuicultura e Investigaciones Marinas (CENAIM), l'Equador. 95 p.
  24. ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aguas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  25. ↑ Cervigón, F., 1993. Los peces marinos de Venezuela. Volum 2. Fundación Científica Los Roques, Caracas, Veneçuela. 497 p.
  26. ↑ Chirichigno, N.F., 1974. Clave para identificar los peces marinos del Perú. Inf. Inst. Mar Perú (44):387 p.
  27. ↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres. 253 p.
  28. ↑ Duarte, L.O., C.B. García, N. Sandoval, D. von Schiller, G. Melo i P. Navajas, 1999. Length-weight relationships of demersal fishes from the Gulf of Salamanca, Colombia. Naga ICLARM Q. 22(1):34-36.
  29. ↑ Escobar-Fernández, R. i M. Siri, 1997. Nombres vernáculos y científicos de los peces del Pacífico mexicano. Universidad Autónoma de Baja California, Sociedad Ictiológica Mexicana, A.C. Mexico.
  30. ↑ Gómez-Canchong, P., L. Manjarrés M., L.O. Duarte i J. Altamar, 2004. Atlas pesquero del area norte del Mar Caribe de Colombia. Universidad del Magadalena, Santa Marta. 230 p.
  31. ↑ Kenny, J.S., 1995. Views from the bridge: a memoir on the freshwater fishes of Trinidad. Julian S. Kenny, Maracas, St. Joseph, Trinitat i Tobago. 98 p.
  32. ↑ Lowe-McConnell, R.H., 1962. The fishes of the British Guiana continental shelf, Atlantic coast of South America, with notes on their natural history. J. Linn. Soc. Zool. (Londres) 44(301):667-700.
  33. ↑ Manickchand-Heileman, S. i J. Flüs, 1990. Species composition and seasonality of coastal demersal fish stock in Trinidad, West Indies. Caribb. Mar. Stud. 1:1-21.
  34. ↑ Martin, F.D. i J.W. Patus, 1984. An annotated key to the Teleost fishes of Puerto Rico. Compendio Enciclopédico de los Recursos Nat. 5:1-191.
  35. ↑ Menezes, N.A., P.A. Buckup, J.L. Figueiredo i R.L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
  36. ↑ Nahím, H.R. i F. Cervigón, 2003. Peces del archipiélago Los Roques. Agencia Española de Cooperación Internacional. 304 p.
  37. ↑ Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  38. ↑ Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.
  39. ↑ Ogden, J.C., J.A. Yntema i I. Clavijo, 1975. An annotated list of the fishes of St. Croix, U.S. Virgin Islands. Spec. Publ. Núm. 3.
  40. ↑ Pereira, R., 1982. Peixes de nossa terra. Livraria Nobel, São Paulo, Brasil. 129 p.
  41. ↑ Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  42. ↑ Randall, J.E., 1996. Caribbean reef fishes. 3a edició - revisada i ampliada. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Hong Kong. 368 p.
  43. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  44. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  45. ↑ Silva, M., 1994. Especies identificadas en las pesquerías costeras artesanales del Suroeste de la República Dominicana. Reportes del Propescar-Sur: contribuciones al conocimiento de las pesquerías en la República Dominicana. Vol. 1, 47 p.
  46. ↑ Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.
  47. ↑ Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.
  48. ↑ Uyeno, T., K. Matsuura i E. Fujii (eds.), 1983. Fishes trawled off Suriname and French Guiana. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 519 p.
  49. ↑ Watson, W., 1996. Gerreidae: mojarras. P. 998-1001. A: H.G. Moser (ed.). The early stages of fishes in the California Current Region. California Cooperative Oceanic Fisheries Investigations (CalCOFI) Atlas Núm. 33. Allen Press, Inc., Lawrence, Kansas. 1505 p.
  50. ↑ Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163 p.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 1994. Atlas pesquero de México. Instituto Nacional de la Pesca. 234 p.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Sazima, I., 1986. Similarities in feeding behaviour between some marine and freshwater fishes in two tropical communities. J. Fish Biol. 29:53-65.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eucinostomus_argenteus&oldid=33808199»