Vés al contingut

Euforbiàcies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Euforbia)
Infotaula d'ésser viuEuforbiàcies
Euphorbiaceae Modifica el valor a Wikidata

Euforbiàcia a Kenya. Hi ha espècies d'euforbiàcies de grans dimensions
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalpighiales
FamíliaEuphorbiaceae Modifica el valor a Wikidata
Juss., 1789
Tipus taxonòmicEuphorbia Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata

Les euforbiàcies (Euphorbiaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les malpighials dins del clade de les ròsides.[1] Agrupa més de 6.500 espècies en més de 200 gèneres amb presència arreu del món,[2] algunes tan conegudes la mandioca (Manihot esculenta), les espècies del gènere Hevea (cautxú), el ricí (Ricinus communis) o les nostres lletereses (Euphorbia).

Distribució

[modifica]

Les plantes euforbiàcies es troben en la major part del món, amb especial rellevància a les regions tropicals i temperades. Manquen a les regions àrtiques. Als Països Catalans, hi ha gairebé cinquanta espècies autòctones, distribuïdes en els gèneres eufòrbia Mercurialis, Chrozophora i Andrachne.

Algunes euforbiàcies són endèmiques de les Illes Balears, com la lleteresa de roca (Euphorbia squamigera, subsp. margalidiana), Euphorbia maresii i Euphorbia myrsinites, subsp. litardierei.

El ricí (Ricinus communis) s'ha naturalitzat a les parts més càlides del País Valencià, a on es comporta sovint com a planta anual perquè no suporta els hiverns massa freds.[3]

Descripció

[modifica]

La família de les euforbiàcies comprèn des de plantes llenyoses (arbres o arbusts) fins a plantes herbàcies amb fulles normals, però també n'hi ha que són plantes suculentes d'aspecte cactiforme. Als Països Catalans, és arbustiva la lleterassa o mula (Euphorbia dendroides). Les plantes del gènere eufòrbia són monoiques i les del gènere Mercurialis dioiques.

L'estructura de la flor de les plantes del gènere eufòrbia es coneix com a ciati. Euphorbia pubentissima

A causa de la gran diversitat d'aquesta família, resulta difícil trobar caràcters comuns en tots els seus membres. Potser l'únic que tenen totes en comú són les flors, unisexuals i solitàries, de vegades agrupades en inflorescències complexes.

La floració és normalment monoica amb simetria radial. L'estructura de la flor, en el gènere eufòrbia, molt particular, es diu ciati (llatí: Cyathium). El ciati té normalment 5 (rarament quatre) bractèoles (bràctees petites). Normalment hi ha 5 (però també qualsevol nombre entre 1 i 10) nectaris o glàndules productores de nèctar. Els estams també venen normalment en nombre d'1 a 10 i al mig hi ha un ovari hipogin.

Les fulles es troben normalment en disposició alternada i amb estípules. Normalment les fulles són simples, però si no ho són no són mai pinnades, sinó palmades.

Els fruits venen en càpsules trícoques (amb tres parets), que es desprenen d'una columna central i llancen les granes.[4]

Origen del nom

[modifica]
Tija de lleteresa vessant "llet"

Carl von Linné va assignar el nom de la família de plantes euforbiàcia en honor d'Euphorbus, un herbolari grec, que medicava el rei Juba II de Numídia (52-50 aC - 23).[5]

Moltes espècies del gènere eufòrbia produeixen una resina blanca o làtex, conegut vulgarment com a llet, d'ací llurs noms comuns lleteresa, lletera o lleterola en català. Aquest líquid es coneix amb el nom d'euforbi i conté l'alcaloide euforbina, que és tòxic i pot irritar la pell i els ulls severament.[6]

La llet d'algunes espècies tenia aplicacions en l'antiga medicina casolana contra les berrugues i durícies, aplicada directament amb cura. En altres espècies, es fa servir la pols de les llavors i arrels com a laxant. L'Euphorbia pekinensis (xinès: 戟; pinyin: dàjǐ), molt apreciada per la seva arrel, és una de les 50 herbes fonamentals de la medicina tradicional xinesa.

Un fet sorprenent és que, tot i que són altament tòxiques, les fulles de moltes espècies d'eufòrbia constitueixen l'aliment principal d'alguns insectes. Entre aquests, hi ha l'eruga del borinot de les lletereses (Hyles euphorbiae i Hyles tithymali). L'elevada toxicitat de les lletereses no afecta aquestes erugues.

Taxonomia

[modifica]
El tornassol, gira-sol o mira-sol (Chrozophora tinctoria)
El melcoratge, morquerol o murcarola (Mercurialis annua)
El cròton, planta de jardí amb moltes varietats.
La planta decorativa "cua de gat" (Acalypha hispida)

Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789 a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).[7][8]

Subfamílies

[modifica]

Al vigent sistema de classificació de les angiospermes APG IV (2016), es reconeixen quatre subfamílies:[2]

  • Cheilosoideae (Müller Arg.) K. Wurdack & Petra Hoffmann
  • Acalyphoideae Beilschmied
  • Crotonoideae Beilschmied
  • Euphorbioideae Beilschmied

Gèneres

[modifica]

Dins d'aquesta família es reconeixen els 227 gèneres següents:[7]

Usos

[modifica]

Entre les euforbiàcies hi ha espècies econòmicament molt importants i són venuts com a aliment, font de matèries primeres per a la indústria gràcies als olis, resines i ceres que produeixen, font de principis químics per a medicaments o plantes ornamentals.[9]

Entre les productores de matèries primeres industrials destaca l'arbre del cautxú (Hevea brasiliensis), del qual se n'extreu quasi tot el cautxú natural del món.[10] Tambhi ha l'espècie Jatropha curcas que s'utilitza en la fabricació de biodièsel.[11]

La tapioca, un aliment bàsic en molts països tropicals, es fàbrica a partir dels turbercles del mandioca que és l'espècie més important per a la indústria alimentaria.[12]

Hi ha un cert nombre d'euforbiàcies que són apreciades com a plantes ornamentals, principalment per les seves fulles de colors. Entre aquestes, cal mencionar la ponsètia (Euphorbia pulcherrima),[13] el cròton Codiaeum variegatum[14] o l'eufòrbia matisada (Euphorbia marginata).[15] També són populars l'espina de Crist (Euphorbia milii)[16] i l'Acalypha hispida, cultivat per a les flors.[17]

En els temps medievals, s'extreien colorants porpres i blaus per a il·luminar manuscrits a partir del tornassol (Chrozophora tinctoria).[18][19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Byng et al., 2016, p. 3, 17.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Euphorbiaceae» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 19 desembre 2022].
  3. ↑ «Ricinus communis». Plantes - CONECT-e. [Consulta: 29 juny 2023].
  4. ↑ «Xavier Blancafort Pujols - Biologia». Arxivat de l'original el 2015-07-09. [Consulta: 24 febrer 2009].
  5. ↑ Linnaeus, Carolus. Species Plantarum (en llatí). Primera edició, 1753, p. 450. 
  6. ↑ «Lletereses-Euphorbia». Botanical on line.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Euphorbiaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 20 desembre 2022].
  8. ↑ Jussieu, 1789, p. 384.
  9. ↑ «Euphorbiaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 23 desembre 2022].
  10. ↑ «Euforbiàcies». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. ↑ Topare, Niraj; Sakarkar, Shruti; Raut-Jadhav, Sunita; Renge, Vilas; Khedkar, Satish; Bhagat, Sanjay «Biodiesel production from Jatropha curcas oil». International Journal of Chemical Sciences, vol. 9, núm. 4, 28-06-2011, pàg. 1607-1612.
  12. ↑ «Importance of cassava» (en anglès). [[ Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació|FAO]]. [Consulta: 23 desembre 2022].
  13. ↑ «poinsettia» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 23 desembre 2022].
  14. ↑ «croton croton» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 23 desembre 2022].
  15. ↑ «snow-on-the-mountain» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 23 desembre 2022].
  16. ↑ «crown of thorns» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 23 desembre 2022].
  17. ↑ «chenille plant» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 23 desembre 2022].
  18. ↑ «Euphorbiaceae Juss.». Arxivat de l'original el 2013-12-24. [Consulta: 24 febrer 2009].
  19. ↑ «Euforbiàcies». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Euforbiàcies
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Euforbiàcies&oldid=33539987»