Regió eurosiberiana
La regió eurosiberiana en fitogeografia és una regió florística dins del regne holàrtic.
La regió eurosiberiana és la regió biogeogràfica més extensa del paleàrtic. De nord a sud, presenta els biomes de tundra, en l'extrem nord de Rússia i Escandinàvia, taigà i bosc temperat de coníferes i d'arbres de fulla ampla. Aquesta extensa regió té moltes afinitats amb les regions boreals i temperades de l'ecozona neàrtica, d'Amèrica del Nord.
La regió eurosiberiana s'estén per gran part d'Euràsia i limita al nord amb la regió àrtica i al sud amb les regions mediterrània, iranoturaniana i xinesa.
A la península Ibèrica la regió submediterrània es divideix, segons l'altitud, en la zona alpina, subalpina, montana i submontana. A cadascuna d'aquestes zones li correspon un tipus de vegetació que va des dels prats alpins (de la zona alpina) als alzinars de baixa altitud (en la submontana). També a la península Ibèrica es distingeixen les províncies biogeogràfiques eurosiberianes següents: Pirenaica, Orocantàbrica i Cantabro-Atlàntica.
Clima
[modifica]El clima és relativament humit i amb hiverns freds (amb alguns mesos per sota de +5 °C de mitjana). La vegetació és de tendència forestal; a la part septentrional la clímax és un bosc aciculifoli de coníferes de fullatge persistent, i a la part meridional hi ha un bosc climàtic d'arbres de fulla caduca (principalment roureda de Quercus robur i Quercus petraea).
Les precipitacions van des del tipus subhumit (de 500 a 900 litres a l'any) fins al perhumit (més de 1400 litres a l'any) passant pel clima humit (de 900 a 1400 litres).