Vés al contingut

Ievgueni Svéixnikov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Evgeny Sveshnikov)
Plantilla:Infotaula personaIevgueni Svéixnikov

Ievgueni Svéixnikov a l'Olimpíada de Torí de 2006 (2006) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(letó) Jevgēņijs Svešņikovs
(rus) Ievgueni Él·linovitx Svéixnikov
Biografia
Naixement11 febrer 1950 Modifica el valor a Wikidata
Txeliàbinsk (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 agost 2021 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
NacionalitatLetònia Letònia
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaUnió Soviètica
Rússia (2015, 2015–)
Letònia (–2015) Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre dels Esports de la Unió Soviètica en Escacs (1967)
Mestre Internacional d'escacs (1975)
Gran Mestre Internacional (1977) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.610 (1994)<
Identificador FIDE4100638 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2010Olimpíada d'escacs de 2010
2008Olimpíada d'escacs de 2008
2006Olimpíada d'escacs de 2006
2004Olimpíada d'escacs de 2004 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (1977)
3 cops Campió de Letònia

FIDE: 4100638 ChessGames: 44139 365Chess: Evgeny_Sveshnikov Chess.com: evgeny-sveshnikov OlimpBase homes: 622g4ksi

Ievgueni Él·linovitx Svéixnikov (en rus Евгений Эллинович Свешников; en letó Jevgēņijs Svešņikovs; Txeliàbinsk, 11 de febrer de 195018 d'agost de 2021), va ser un jugador, escriptor, i teòric dels escacs letó, d'origen rus, que va jugar la major part de la seva carrera sota bandera soviètica.[1] Tenia el títol de Gran Mestre des de 1977, i va ser 3 cops campió de Letònia.[2]

Era molt respectat en l'àmbit dels escacs per la seva personalitat i pel seu pensament profund i original i mestria tàctica.[3] Vivia a Riga, i tenia un fill, Vladimir, també jugador d'escacs, que té el títol de Mestre Internacional.

A la llista d'Elo de la FIDE de l'agost de 2021, hi tenia un Elo de 2456 punts, cosa que en feia el jugador número 157 (en actiu) de Rússia.[4] El seu màxim Elo va ser de 2595 punts, a la llista de gener de 1998 (posició 88 al rànquing mundial).[5]

Resultats destacats en competició

[modifica]

Svéixnikov va participar en el seu primer Campionat d'escacs de la Unió Soviètica quan tot just tenia 17 anys, i va esdevenir Mestre Internacional el 1975 i Gran Mestre el 1977.

En les seves primeres aparicions en torneigs internacionals, quedà primer exaequo a Decin 1974, i també (amb Lev Polugaievski) a Sotxi 1976 i va guanyar torneigs de Categoria VIII a Le Havre 1977 i Cienfuegos 1979. A Novi Sad 1979, empatà al segon lloc amb Iefim Hèl·ler rere Florin Gheorghiu. A Wijk aan Zee el 1981, hi empatà al 3r lloc, i el 1983 guanyà (empatat) el Campionat de Moscou, i va empatar al primer lloc amb Anatoli Vaisser a Sotxi. L'octubre de 2007 fou segon a l'obert de Calvià de veterans, rere Juan Manuel Bellón.[6]

Competicions per equips

[modifica]

En competicions per equips, fou seleccionat com a suplent per l'equip soviètic que participà en el Campionat d'Europa per equips de Moscou 1977. Tot i que llavors era només Mestre Internacional, va fer un 80% dels punts, guanyant una medalla d'or individual i una altra per equips.

Svéixnikov va participar, representant Letònia, en quatre Olimpíades d'escacs entre els anys 2004 i 2010, amb un resultat de (+15 =20 –6),[7] per un 61,0% de la puntuació. El seu millor resultat el va fer a l'Olimpíada del 2006 en puntuar 7 d'11 (+5 =4 -2), amb el 63,6% de la puntuació, amb una performance de 2563.

Crític contra el sistema

[modifica]
El GM Svéixnikov el 2005

Conegut com un dels Grans Mestres més oberts i controvertits del circuit internacional, Svéixnikov en els últims anys va estar relacionat amb la posició bel·licosa d'alguns jugadors en relació amb el lliurament de les planelles d'anotació. Per descomptat, és una pràctica acceptada que els jugadors donin còpies de les seves planelles d'anotació als organitzadors del torneig, i que les partides posteriorment apareguin a internet, a llibres, revistes i en programes de bases de dades. Mentre que els beneficis per al desenvolupament i la popularització dels escacs són evidents, Svéixnikov insistia que permetre que això continuï no afavoreix els interessos dels professionals d'escacs.

Fonamentalment, l'explicació rau en el fet que és molt difícil per als jugadors d'escacs guanyar-se la vida; parla de molts jugadors d'escacs a Rússia i als països bàltics que pateixen depressió greu i en alguns casos se suïciden: Georgy Ilivitsky, Alvis Vītoliņš, Karen Grigorian, Lembit Oll i Aleksei Vijmanavin en són exemples destacats.

Ell afirma que les planelles són el reflex del treball i la propietat intel·lectual dels dos jugadors, i que per tant són aplicables els drets d'autor. És moralment corrupte, argumentava, que només els escriptors, editors i els propietaris de les editorials d'escacs es beneficiïn de la publicació de les partides. A la pràctica, als jugadors se'ls priva fins i tot de produir un llibre amb l'exclusiva de les seves pròpies partides com una inversió per quan es retirin. També va qüestionar la bondat de lliurar informació detallada sobre el mateix joc als futurs adversaris, que utilitzen bases de dades per millorar les seves possibilitats de victòria, en comptes d'afavorir el pensament original o de millorar l'habilitat en el joc.

Contribucions a la teoria dels escacs

[modifica]
abcdefgh
8
a8 negres torre
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
c6 negres cavall
d6 negres peó
f6 negres cavall
b5 blanques cavall
e5 negres peó
e4 blanques peó
c3 blanques cavall
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
La variant Sveshnikov, després de 6. ... d6

Svéixnikov és molt conegut com a teòric dels escacs. La seva principal contribució es basa en la feina que va fer amb el seu gran amic el Gran Mestre Gennadi Timoshchenko durant els 1960 i els 1970.

Prèviament coneguda com a variant Lasker-Pelikan de la defensa siciliana, el sistema Svéixnikov era considerat dubtós fins que ell el va transformar en una obertura plenament jugable. En aquest sistema, el balanç entre la derrota i la victòria és de doble tall, cosa que en fa una proposta molt atractiva pels jugadors de negres que busquen el punt sencer. Mark Taimanov, en una entrevista, el descrivia com el "darrer gran descobriment" de la teoria d'obertures. El sistema és actualment jugat pels millors jugadors del món. Vladímir Kràmnik i Valery Salov són seguidors de la variant Svéixnikov (caracteritzada pels moviments 1.e4 c5 2.Cf3 Cc6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 Cf6 5.Cc3 e5 - la Svéixnikov 'estricta' continua amb 6.Cdb5 d6), i d'altres com Garri Kaspàrov, Aleksei Xírov, Péter Lékó o Aleksandr Khalifman l'han feta també servir amb èxit. L'obertura és rica en possibilitats tàctiques, i a despit d'haver estat sotmesa a profunds anàlisis, continua mantenint-se en voga amb noves idees sorgint constantment. Svéixnikov va escriure un llibre sobre la seva variant, titulat modestament La siciliana Pelikan.

També ha estat pioner en el desenvolupament de la variant de l'avanç de la defensa francesa i de la variant Alapin de la defensa siciliana.

Partides notables

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. «Nota biogràfica de Ievgueni Svéixnikov» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 20 setembre 2012].
  2. «Historial del Campionat d'escacs de Lètònia» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 20 setembre 2012].
  3. «Evgeny Sveshnikov, 1950-2021». Chess.com, 18-08-2021 [Consulta: 18 agost 2021].
  4. «"Rànquing d'escaquistes"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 18 agost 2021].
  5. Posició al rànquing mundial i evolució Elo d'Ievgueni Svéixnikov «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2014-03-17. [Consulta: 17 març 2014].
  6. «Viktor Mikhalevski wins Calvia International Open» (en anglès). Chessbase.com News, 25-10-2007. [Consulta: 3 gener 2015].
  7. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.

Enllaços externs

[modifica]


Títols
Precedit per:
Ilmārs Starostīts
Campió de Letònia
2003
Succeït per:
Edvins Kengis
Precedit per:
Normunds Miezis
Campió de Letònia
2008
Succeït per:
Vitālijs Samoļins
Precedit per:
Vitālijs Samoļins
Campió de Letònia
2010
Succeït per:
Arturs Neikšāns