Colònia Castells

Colònia Castells

Tipus	conjunt urbà colònia industrial
Localització
Entitat territorial administrativa	les Corts (Barcelonès)
41° 23′ 19″ N, 2° 08′ 20″ E

La Colònia Castells era una conjunt urbà al barri de les Corts de Barcelona, de la que encara es conserva el Passatge Castells. La major part del solar ha estat convertit en parc públic, inaugurat el 2024.

Història i descripció

Parc de la Colònia Castells

Tobogan amb forma d'eriçó de mar

Era una colònia industrial vinculada a la Fàbrica Castells, que produïa hules, xarols i teixits d'ús industrial, fundada el 1874 per Manuel Castells i Carles. Després de la mort d'aquest el 1911, la fàbrica va passar a les mans del seu fill Agustí Castells i Juncosa, mentre que uns terrenys sense urbanitzar al sud de la fàbrica van quedar en mans de la seva vídua, Maria Dolors Barnola i Grau, i la seva filla Maria Castells i Barnola, que hi van promoure la construcció d'una colònia per a famílies obreres.

La urbanització es va fer entre 1923 i 1925, consistent en vint cases de 30 m², amb tres habitacions, una cuina-menjador, un pati davanter i un altre darrere amb lavabo. Aquest projecte inicial es va ampliar i, finalment, es van construir 120 cases al voltant de tres passatges paral·lels que van ser denominats Castells, Barnola i Maria, juntament amb un altre transversal, que va ser anomenat passatge Transversal. El 1924, en un solar annex, es va ampliar la colònia per iniciativa de Vicenç Piera i Galtés, promotor d'un altre conjunt de vint cases al voltant d'un altre passatge anomenat Piera. El conjunt va ser poblat sobretot per immigrants d'Andalusia, Aragó, Castella, Múrcia i València, atrets per la demanda de treball per a les obres de l'Exposició Internacional de 1929. La colònia comptava amb diversos comerços, així com una petita escola i la presència d'un sereno.

Des dels anys 1960, la colònia va començar a sentir els efectes de l'especulació immobiliària, que fomentava edificis més alts i densament poblats, amb el que va començar a perdre la població original. A més, els terrenys van ser requalificats com a zona verda en el Pla General Metropolità de 1976. No obstant això, el procés de desallotjament es va prolongar durant 40 anys, fet que va provocar que la zona s'anés degradant. El 2002 es va aprovar un pla urbanístic que hi preveia una promoció d'habitatges de protecció oficial, una escola, una zona verda i diversos equipaments. Llavors encara vivien 220 famílies, que van ser desnonades.

L'octubre del 2010 van començar els enderrocaments, encara que es van deixar nou cases de record al passatge de Piera, que estan pendents de rebre un ús comunitari, així com les façanes de les cases equivalents de l'altre costat del passatge.

Parc

El 2024 es va obrir al públic el nou parc, amb una superfície de 9602 m². S'articula al voltant d'una plaça central i compta amb una àrea de joc infantil —a la qual destaca un gran tobogan amb forma d'eriçó de mar—, així com aparells de gimnàstica, una pèrgola amb plantes enfiladisses i horts urbans, a més dels habituals elements de mobiliari urbà. Les obres han tingut un pressupost de 3,64 milions d'euros.

La vegetació s'ha planta pensant en criteris de sostenibilitat vers al canvi climàtic, amb sistemes de drenatge per a aprofitar l'aigua de pluja. Es van plantar 161 arbres nous, entre els quals destaquen espècies com xicrandes, tipuanes, iuques, bellaombres i nesprers del Japó. També es va efectuar una prova pilot d'instal·lació de gespa artificial.

Enllaços externs

• «La Colònia Castells i la memòria dels passatges». Històries de Barcelona. Memòries, vestigis i curiositats (blog), 27-06-2022.