Vés al contingut

Juan Facundo Quiroga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Facundo Quiroga)
Plantilla:Infotaula personaJuan Facundo Quiroga
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Juan Facundo Quiroga Argañaraz Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 novembre 1788 Modifica el valor a Wikidata
San Antonio (Argentina) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort16 febrer 1835 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Barranca Yaco (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, tret al cap Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de la Recoleta Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, soldat Modifica el valor a Wikidata
Activitat1814 Modifica el valor a Wikidata -
PartitPartit Federal Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerres civils argentines Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsAlfredo Demarchi, net
Horacio Quiroga, besnet
José María Alfono Félix Gallardo, rebesnet
Leopoldo Suárez, rebesnet
Facundo Suárez, rebesnet
Facundo Suárez Lastra, bes-besnét Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 6936596 Modifica el valor a Wikidata

Juan Facundo Quiroga (castellà: Juan Facundo Quiroga Argañaraz) (San Antonio, 27 de novembre de 1788 - Barranca Yaco, 16 de febrer de 1835) va ser un cabdill de la província argentina de La Rioja durant el segle xix, protagonista de la seva època durant les guerres intestines que van dessagnar el país després de la independència d'Espanya.

De família terratinent, va rebre formació militar a Buenos Aires, i va participar en les guerres d'independència, en les quals va tenir un paper secundari. Posteriorment, va acabar convertint-se en l'home fort de la seva província. Home ignorant i despietat,[1] va ser malnomenat El Tigre de los Llanos. La seva personalitat complexa va ser retratada al pamflet polític Facundo o civilización y barbarie en las pampas argentinas (Xile, 1845) de Domingo Faustino Sarmiento.

Amb Juan Manuel de Rosas, de qui va ser aliat, va ser un dels personatges històrics del bàndol de la Confederació Argentina sobre els quals més es debat, essent objecte tant d'apassionades condemnes com també d'elogis.

Referències

[modifica]
  1. del Alcàzar, Joan. Història contemporània d'Amèrica. València: Universitat de València, 2002. ISBN 8437053668.