Fagus grandifolia subsp. mexicana
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Fagus |
| Espècie | Fagus grandifolia |
| Subespècie | Fagus grandifolia subsp. mexicana A.E.Murray, 1983 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Fagus mexicana |
.svg){kind=icon}
Fagus grandifolia subsp. mexicana és una subespècie de l'espècie Fagus grandifolia,[1] és endèmica del nord-est de Mèxic, des del sud-oest de Tamaulipas, sud d'Hidalgo i Nuevo León, San Luis Potosí, Veracruz i Puebla; restringida a altes altituds, de boscos nuvolosos, en muntanyes.
Descripció
[modifica]És un arbre caducifoli, que aconsegueix 25-40 m d'alçada i 2 m de diàmetre de tronc. Presenta fulles alternes, simples, amb marges lleugerament dentats, usualment més petites en el faig americà, 5-8 cm de llarg i 3-5 cm d'ample. Les gemmes són llargues i primes, de 15-25 mm de llarg i 2-3 mm d'espessor. Les flors són petits aments que apareixen a principis de febrer, poc després de les primeres fulles. Les llavors són petites, nous triangulars de 15-20 mm de llarg i 7-10 mm d'ample a la base; hi ha dues núcules (fages) en cada fruit, madurant a la tardor (juliol-agost), 6-7 mesos després de la pol·linització. Aquesta espècie presenta anys de llavors de 2 a 8 anys
Habita en rambles amb pendents molt pronunciades, és de les espècies arbòries dels boscos mesòfils de muntanya de la Sierra Madre Oriental (Nuevo León, Tamaulipas, Hidalgo, Puebla y Veracruz). Encara que possiblement habiti a San Luis Potosí i Oaxaca
La població de boscos de faig millor representada es troba a l'estat d'Hidalgo
L'estat d'Hidalgo té el tercer lloc a nivell nacional quant a superfície amb BMM, només superat per Chiapas i Oaxaca (Rzedowski 1996), compta amb els boscos de faig (Fagus grandifolia var. mexicana) de major extensió (42 ha) i menys pertorbats de Mèxic (Miranda i Sharp 1950; Rowden et al. 2004; Rodríguez-Ramírez et al. 2016). Els boscos de faig són considerats una variant del BMM, són relictes de l'Oligocè-Miocè (23 milions d'anys), amb una distribució altament restringida i, per les condicions especials on es desenvolupen, són altament vulnerables als disturbis climàtics i antròpics (Ehnis 1981; Fang i Lechowicz 2006; Vargas-Rodríguez et al. 2010; Rodríguez-Ramírez et al. 2016).
Taxonomia
[modifica]La primera descripció d'aquest tàxon, com a espècie amb el nom de Fagus mexicana, va ser feta per Maximino Martínez l'any 1940 a la revista Anales del Instituto de Biológia de la Universidad Nacional de México.[2] L'any 1983 els estudis d'Albert Edward Murray la van situar com una subespècie de Fagus grandifolia sota el nom de Fagus grandifolia subsp. mexicana, publicat a la revista Kalmia; Botanic Journal. Levittown.[3]
Etimologia
[modifica]Fagus: nom genèric llatí que es remunta a una antiga arrel indoeuropea que troba parentiu en el grec antic φηγός phēgós "tipus de roure"[4]
mexicana: epítet geogràfic que al·ludeix a la seva localització a Mèxic.
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims homotípics de Fagus grandifolia subsp. mexicana:[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Fagus grandifolia subsp. mexicana» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ «Fagus mexicana Martinez» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ «Fagus grandifolia subsp. mexicana (Martinez) A.E.Murray» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ Carlo Battista; Giovanni Alessio. Barbera. Dizionario etimologico italiano, 1950-57.
