Faringitis estreptocòccica
  | |
| Tipus | infecció per estreptococ del grup A i faringitis |
|---|---|
| Especialitat | otorinolaringologia i infectologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | febre, cefalàlgia, nàusea, mal de coll, dolor abdominal, amigdalitis i enverinament |
| Exàmens | frotis de gola i rapid strep test (en)  |
Medicació | |
| Patogènesi | |
| Causat per | bacterial infection (en) |
| Classificació | |
| CIM-11 | 1B51 |
| CIM-10 | J02.0 |
| CIM-9 | 034.0 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 12507 |
| MedlinePlus | 000639 |
| eMedicine | 225243 |
La faringitis estreptocòccica és la faringitis (una inflamació de la faringe, la part posterior de la gola) causada per Streptococcus pyogenes, un gram-positiu, estreptococ del grup A.[1][2] Els símptomes habituals inclouen febre, mal de coll, amígdales vermelles (d'aquí també es coneix com a faringoamigdalitis estreptocòccica) i inflamació dels ganglis limfàtics de la part davantera del coll. També es poden produir mal de cap i nàusees o vòmits.[3] Alguns desenvolupen una erupció cutània semblant a un paper de vidre que es coneix com a escarlatina.[4] Els símptomes solen començar d'un a tres dies després de l'exposició i duren de set a deu dies.[4][5][3]
L'estreptococ es transmet per gotetes respiratòries d'una persona infectada, es transmet parlant, tossint o esternudant, o tocant alguna cosa que tingui les gotetes i després tocant-se la boca, el nas o els ulls. Es pot transmetre directament tocant llagues infectades. També es pot transmetre pel contacte amb la pell infectada amb estreptococ del grup A. El diagnòstic es fa a partir dels resultats d'una prova ràpida de detecció d'antigen o cultiu de gola. Algunes persones poden portar el bacteri sense símptomes.[3]
La prevenció consisteix en el rentat de mans freqüent i no compartint estris per menjar.[3] No hi ha vacuna per a la malaltia.[6] Només es recomana el tractament amb antibiòtics en aquells pacients amb un diagnòstic confirmat.[7] Les persones infectades s'han de mantenir allunyades d'altres persones fins que la febre desaparegui i durant almenys 12 hores després de començar el tractament.[6] El dolor es pot tractar amb paracetamol i antiinflamatoris no esteroidals (AINE) com l'ibuprofèn.[8]
L'estreptococ és una infecció bacteriana freqüent en nens.[4] És la causa del 15-40% dels mals de coll entre els nens[9][10] i del 5-15% entre els adults.[11] Els casos són més freqüent a finals d'hivern i principis de primavera.[10] Les complicacions potencials inclouen la febre reumàtica i l'abscés periamigdalí.[6][4]
Referències
[modifica]- ↑ «ICD-11 for Mortality and Morbidity Statistics». icd.who.int. [Consulta: 21 desembre 2022].
- ↑ «Pharyngitis (Strep Throat): Information For Clinicians | CDC» (en anglès americà). www.cdc.gov, 19-12-2022. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Is your sore throat strep?» (en anglès americà). Centers for Disease Control and Prevention, 02-11-2022. [Consulta: 21 desembre 2022].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Oxford textbook of medicine infection. Oxford: Oxford University Press, 2012, p. 280–281. ISBN 9780191631733.
- ↑ Goroll, Allan H.; Mulley, Albert G. Jr.. Primary care medicine: office evaluation and management of the adult patient. 6th. Philadelphia: Wolters Kluwer Health/Lippincott Williams & Wilkins, 2009, p. 1408. ISBN 9780781775137.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Is It Strep Throat?». CDC, 19-10-2015. Arxivat de l'original el 2 February 2016. [Consulta: 2 febrer 2016].
- ↑ Harris, AM; Hicks, LA; Qaseem, A «Appropriate Antibiotic Use for Acute Respiratory Tract Infection in Adults: Advice for High-Value Care From the American College of Physicians and the Centers for Disease Control and Prevention». Annals of Internal Medicine, vol. 164, 6, 19-01-2016, pàg. 425–34. DOI: 10.7326/M15-1840. PMID: 26785402.
- ↑ Weber, R «Pharyngitis». Primary Care, vol. 41, 1, 3-2014, pàg. 91–8. DOI: 10.1016/j.pop.2013.10.010. PMC: 7119355. PMID: 24439883.
- ↑ «Prevalence of streptococcal pharyngitis and streptococcal carriage in children: a meta-analysis». Pediatrics, vol. 126, 3, 9-2010, pàg. e557–64. DOI: 10.1542/peds.2009-2648. PMID: 20696723.
- ↑ 10,0 10,1 Choby BA «Diagnosis and treatment of streptococcal pharyngitis». Am Fam Physician, vol. 79, 5, 3-2009, pàg. 383–90. PMID: 19275067.
- ↑ Shulman, ST «Clinical Practice Guideline for the Diagnosis and Management of Group A Streptococcal Pharyngitis: 2012 Update by the Infectious Diseases Society of America.». Clinical Infectious Diseases, vol. 55, 10, 09-09-2012, pàg. e86–102. DOI: 10.1093/cid/cis629. PMC: 7108032. PMID: 22965026.