Fastrada
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 765  Ingelheim (Alemanya) |
| Mort | 10 agost 794 (28/29 anys) Frankfurt del Main (Alemanya) |
| Sepultura | St. Alban's Abbey (en)  |
| Altres | |
| Títol | Reina dels Francs Reina consort |
| Cònjuge | Carlemany (783 (Gregorià), 784 (Gregorià)–) |
| Fills | Hiltruda, Teodrada |
| Pare | Radolf |
Fastrada[1] nascuda cap a 765 i morta el 10 d'agost del 794, fou una aristòcrata de l'època carolíngia, esposa de Carlemany de 783 a 794.
Fastrada era la filla de Raül III de Francònia i d'Eda (Aeda o Ida) de Baviera. Es va casar amb Carlemany l'octubre de 783 a Worms, en resposta a la defunció d'Hildegarda de Vintzgau. D'aquest matrimoni van néixer dues filles: Teodrada (vers 785 - 844/853), abadessa d'Argenteuil, i Hiltruda.
Durant la campanya contra els àvars el 791, Carlemany li va adreçar una carta,[2] l'única carta de Carlemany que ha arribat fins a nosaltres.[3]
El 792, una conspiració contra Carlemany, formada per nobles al voltant de Pipí el Geperut, fill d'Himiltruda o Amaldruda, primera esposa o concubina de Carlemany, tenia entre diferents motius, la "crueltat de Fastrada".[4]
Hauria fundat l'abadia de Münsterschwarzach.
Va morir a Frankfurt i fou inhumada a l'abadia de Sant Albà de Magúncia. Després de la destrucció d'aquesta abadia el 1552, la seva sepultura fou transferida a la catedral de Sant Martí de Magúncia on la seva làpida és encara visible avui dia.[5][6]
Bibliografia
[modifica]- Georges Minois, Charlemagne, Perrin, París, 2010, pàgs, 222 (matrimoni), 276 (carta de Carlemany), 280-281 (conspiració de Pipí el Geperut).
Notes i referències
[modifica]- ↑ la seva genealogia a Medieval Lands
- ↑ Certament dictada, i no escrita, per ell.
- ↑ Citada per Georges Minois, 2010, pàgina 276.
- ↑ Que podria ser una acusació dels conspiradors ja que no hi ha proves de fets concrets
- ↑ Germans Avanzo, Guia viatgers pel Rin des de Magúncia fins a Colònia - Necessari per explicar el panorama del Rin, 1827, pàg. 4
- ↑ Franz Dumont, Ferdinand Scherf, Friedrich Schütz Mainz: Die Geschichte der Stadt (Magúncia, història de la ciutat), Edicions Philipp Von Zabern, Magúncia, 1998.