Vés al contingut

Faustí i Jovita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Faustí i Jovit de Brèscia)
Plantilla:Infotaula personaFaustí i Jovita

Pintura de Vincenzo Foppa, s. XV, amb els sants als costats de la Mare de Déu Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Grupduet de germans Modifica el valor a Wikidata
Faustinus (en) Tradueix (Brescia,  - Brescia, ). Prevere. Sant (15 de febrer)
Jovita (en) Tradueix (Brescia,  - Brescia, 122 (Gregorià)). Diaca. Sant (15 de febrer) Modifica el valor a Wikidata
NaixementFaustinus, Jovita (o Jovinus)
Segle I
Brixia (actual Brescia, Lombardia, Itàlia)
Mort120 Modifica el valor a Wikidata
Brixia
SepulturaSan Faustino Maggiore (Brescia) 
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
màrtirs
CelebracióTota la cristiandat
PelegrinatgeBrescia
Festivitat15 de febrer
IconografiaEls dos junts, Faustí com a prevere i Jovita amb robes de diaca, els dos amb palma de martiri; com a joves nobles
Patró deBrescia (1438)

Faustí i Jovita (Brescia, s. I - ca. 120) foren dos germans, suposats màrtirs cristians sota el regnat d'Hadrià. Són venerats com a sants a tota la cristiandat.

Hagiografia

[modifica]

La tradició diu que eren dos germans, membres d'una noble família de Brixia (actual Brescia). Convertits pel bisbe Apol·loni de Brèscia, Faustí, que era el major, es feu prevere i va predicar el cristianisme; Joví o Jovita era diaca. Durant una persecució, al regnat d'Hadrià, cap al 120, foren presos. Torturats a Brescia, Roma i Nàpols, foren decapitats a Brescia.

Sant Faustí de Brescia, bisbe de la ciutat, va compilar les actes dels sants segles després.

Historicitat

[modifica]

Les actes mantenen un to purament llegendari i són poc versemblants. Els bol·landistes i altres erudits, com Fedele Savio, han qüestionat l'existència dels dos sants. No obstant això, consten a martirologis i santorals antics. El 1969, foren exclosos del calendari universal de sants de l'Església Catòlica a causa de la manca de versemblança de les actes. Continuen, però, al Martirologi romà, i el culte és permès als llocs on té tradició.

Veneració

[modifica]

Segons la llegenda, foren sebollits al cementiri de San Latino de Brescia, on després s'aixecà l'església de San Faustino ad Sanguinem. N'hi ha suposades relíquies a Roma, Bolonya, Verona i Brescia.

El culte a Brescia és immemorial i en són els patrons de la ciutat des de 1438, arran de la llegendària aparició dels sants en el setge que la ciutat patí per part dels milanesos, que propicià la victòria bresciana. Es difongué fora de Brescia cap al segle viii, quan s'elabora la llegenda de la seva vida. Els longobards portaren el seu culte per tot Itàlia.

Bibliografia

[modifica]