Felip d'Artois
Nom original | (fr) Philippe d'Artois |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1269 |
Mort | 11 setembre 1298 (28/29 anys) Veurne (Bèlgica) |
Sepultura | Convent dels Dominics del carrer Saint-Jacques |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Família | |
Família | Casa d'Artois |
Cònjuge | Blanca de Bretanya |
Fills | Margarida d'Artois, Robert III d'Artois, Isabel d'Artois, Joana d'Artois, Maria d'Artois, Caterina d'Artois |
Pares | Robert II d'Artois i Amícia de Courtenay |
Germans | Matilde d'Artois |
Felip d'Artois (1269 - 11 de setembre de 1298) va ser un noble francès, fill del comte d'Artois i senyor de Conches-en-Ouche.
Va ser el fill gran de Robert II el Noble, comte d'Artois i d'Amícia de Courtenay.[1] Es va casar el juliol de 1280, per contracte,[2] amb Blanca de Bretanya (1270-1327), filla de Joan II de Bretanya, duc de Bretanya i de Beatriu d'Anglaterra.[1] Van tenir els següents fills:
- Margarida (1285-1311), casada a Lluís de França, comte d'Evreux, amb qui va tenir cinc fills i posterioritat
- Robert III (1287-1342), comte de Beaumont-le-Roger, que va tenir successió
- Isabel (1288-1344), monja a Poissy;
- Joana (1289-després de 1347), casada amb Gastó I, comte de Foix
- Maria (1291-1365), casada amb Joan de Dampierre, comte de Namur, amb qui va tenir onze fills
- Caterina (1296-1368), casada amb Joan II de Castella, comte d'Aumale.
Va morir l'11 de setembre de 1298 a causa de les ferides que va rebre a la batalla de Veurne. Va ser enterrat al convent dels jacobins del carrer de Sant Jaume de París, en una tomba de marbre blanc amb una imatge seva en relleu.[1]
La seva mort va succeir abans que la del seu pare i va provocar un conflicte successori entre Mafalda, filla gran del comte, i Robert, fill de Felip, aleshores comtes de Beaumont.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Montfaucon, Bernard de. Les monumens de la monarchie françoise qui comprennent l'histoire de France (en francès). vol. 2. París: Julien-Michel Gandouin i Pierre-François Giffart, 1730, p. 213.
- ↑ Moreri, Louis. Le grand dictionnaire historique, ou Le mêlange curieux de l'histoire sacrée et profane (en francès). vol. 1. París: Denys Mariette, 1725, p. 741.
- ↑ Kimber, Edward. The History of England, as Well Ecclesiastical as Civil, from the Earliest Period to the Close of the Twelfth Parliament of Great-Britain, Together with the History of Scotland, Ireland, and the Neighbouring Kingdoms and States... (en anglès). vol. 3. Londres: F. Newbery, 1766, p. 314.