Vés al contingut

Fenolleda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Fenolledès)
Plantilla:Infotaula geografia políticaFenolleda
Imatge
Tipusregió natural de França Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 49′ N, 2° 29′ E / 42.81°N,2.49°E / 42.81; 2.49
CapitalSant Pau de Fenollet Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població7.122 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Limita amb
Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord.

El Fenolledès[1] o la Fenolleda[2] (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc. Inclou les unitats geogràfiques de les Corberes (dividides entre el Rosselló i la Fenolleda),[3] les Valls[4] i l'Altiplà de Sornià o Aspres.[4]

Actualment, se situa administrativament en el departament francès dels Pirineus orientals amb les cinc comarques nord-catalanes, i per tant a vegades apareix en mapes de les comarques dels Països Catalans, per bé que no és terra de parla catalana. Confronta amb les comarques catalanes del Rosselló (al sud-est) i del Conflent (al sud).

Història

[modifica]
Rètol de la comarca en occità, inaugurat per Christian Bourquin.

La Fenolleda, o antigament el Fenollet, en l'origen feia part del comtat de Rasès. Al 870, va passar al comte d'Urgell i de Cerdanya, i l'abadia de Sant Miquel de Cuixà hi va estendre les seves possessions i creà un monestir a Sant Pau de Fenollet. Al 990, va passar a ser vescomtat sota vassallatge dels comtes de Besalú, fins al 1111, i posteriorment dels comtes de Barcelona. Els lligams feudals es van anar complicant entre els comtes de Barcelona, de Foix, de Tolosa i de Carcassona, i la crisi de la croada contra els càtars. Finalment, amb el tractat de Corbeil del 1258, la Fenolleda va passar definitivament a la corona francesa.

Anys després del tractat dels Pirineus, el 1790, la Fenolleda va ser incorporada al departament dels Pirineus orientals, tret de la vall de Santa Creu que es va incloure al de l'Aude.

Geografia

[modifica]

Sant Pau de Fenollet n'és la capital històrica i la vila principal. Els diferents municipis que s'inclouen, o es poden incloure, a la Fenolleda són:

A més a més, gran part del sud de la Fenolleda forma part de la comarca natural de l'Altiplà de Sornià, que inclou, a més, alguns municipis conflentins.

La frontera entre la Fenolleda i el Rosselló s'ha mantingut històricament estable. Durant cinc segles, des del tractat de Corbeil fins al tractat dels Pirineus, va ser la frontera política entre el Regne de França i el Principat de Catalunya. Lingüísticament, també ha sigut la frontera entre l'occità i el català, malgrat que, geogràficament, aquest límit tan estable no es correspon a cap límit natural. Maurí i Talteüll comparteixen la mateixa vall. Al pla d'Estagell, hi ha la Tor de França per una banda i Estagell i Montner per l'altra. Administrativament, Talteüll, Estagell i Montner s'inclouen en el cantó de la Tor de França. Al sud, els pobles catalans d'Illa, Nefiac, Millars, Arboçols i Tarerac tenen el mateix aspecte i conreus que els veïns occitans. Administrativament, els dos últims, del Conflent, s'inclouen en el cantó de Sornià.

Habitualment, es considera la Fenolleda com la comarca històrica restringida als Pirineus orientals.[5] Alguns autors[6] inclouen la Fenolleda històrica del departament de l'Aude, o bé, des d'un punt de vista geogràfic, només la vall de Santa Creu. D'altres, bàsicament francesos,[7] inclouen els municipis catalans de l'Altiplà de Sornià adscrits administrativament al cantó de Sornià.

Enric Guiter va publicar el 1972 un article en la revista Dialectología Española, anomenat "La llengua de la Fenolleda abans del tractat de Corbeil". Va fer un estudi de la llengua de la Fenolleda i explica que, en aquesta comarca, el 45% de la llengua ve del català, és a dir, set segles després del tractat de Corbeil del 1258, que va fer passar la Fenolleda de Catalunya al Llenguadoc, el català és força present. I encara en el 55% restant, moltes paraules són catalanes i van ser occitanitzades. L'autor conclou que la Fenolleda era una comarca merament catalana i que, després del tractat de Corbeil, va ser en part occitanitzada.

Castell de Querbús, al nord de Maurí.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Forma usada per la Universitat de Perpinyà i l'IEC al Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, pàgina 111.
  2. ↑ Probablement no és una forma autèntica, seria una singularització de la forma errònia francesa *Le Fenouillèdes, vinguda per mala lectura o interpretació de 'Fenolhedés/Fenolhedès', fins pluralitzant-lo en *Les Fenouillèdes, com *Les Albères per L'Albera)
  3. ↑ GGCC, Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. les Corberes.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Fenolleda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ Gran Enciclopèdia Catalana
  6. ↑ Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Universitat de Perpinyà
  7. ↑ Oficina de Turisme de l'Alta Fenolleda (francès), o País de l'Alt Fenolledès Arxivat 2005-04-26 a Wayback Machine.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fenolleda
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fenolleda&oldid=33770229»