Ferenc Oliver Brachfeld

Ferenc Oliver Brachfeld

Nom original	(hu) Brachfield Olivér
Biografia
Naixement	(hu) Brachfield Olivér Ferenc 18 febrer 1908 Budapest (Hongria)
Mort	2 setembre 1967 (59 anys) Quito (Equador)
Formació	Fasori Gimnázium (–1926) Universitat de Budapest Eötvös Loránd (1926–1930)
Activitat
Ocupació	psicòleg, historiador de la literatura, traductor, professor d'universitat, escriptor
Ocupador	Universitat de Münster Universitat de Barcelona

Ferenc Oliver Brachfeld (Budapest, 1908 - Quito, 1967), conegut a Catalunya com a Oliver Brachfeld, fou un literat, psicòleg, traductor, assessor editorial i editor hongarès establert durant molts anys a Catalunya. Fou germà de Péter Brachfeld Latzko.

Biografia

Atret per l'estudi de la reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I, Brachfeld fa una estada el 1929 a Barcelona, i l'any següent la Biblioteca de l'Institut Francès de la Universitat de Budapest li publica la tesi doctoral, Magyar vonatkozások a régi katalán irodalomban és a katalán népballadában (Referències a Hongria dins la literatura catalana antiga i les balades populars catalanes). Anteriorment s'havia interessat per la cultura catalana, ja que havia publicat a la revista Nyugat (Occident) ressenyes sobre obres de Josep Maria de Sagarra, Eugeni d'Ors i Josep Maria López-Picó.

Establert a Catalunya des de 1931 fins a 1959 (amb dos parèntesis: 1939-1942 i 1950-1957), tot seguit hi desplega una prodigiosa activitat. Així, pronuncia una rastellera de conferències a una colla de poblacions, participa en tertúlies, imparteix i organitza cursos a ateneus, instituts i facultats universitàries, escriu regularment a diferents diaris i revistes (com ara a Mirador), tradueix (al català i a l'espanyol) de l'alemany, de l'hongarès i del francès a les planes de La Publicitat i col·labora amb editors com Lluís Miracle i Josep Jané i Olivé i amb les edicions Proa.

En la postguerra, alterna la tasca de traductor amb la d'editor, de primer encara amb Janés, després associat amb José Manuel Lara Hernández (Ediciones Lara) i finalment pel seu compte (Oliver Brachfeld Editor i Editorial Victoria). Entre els autors traduïts per Brachfeld, cal fer esment especial de Lajos Zilahy (editats per Proa) i de Thomas Mann (amb diversos títols); així mateix, va versionar també escriptors tan diversos com ara François Mauriac, André Maurois, Sándor Márai, Jakob Wassermann, Stefan Zweig, András László, Fiódor Dostoievski o John Galsworthy.

En tant que psicòleg, Brachfeld, que completa la formació a la Sorbona de París i a la Universitat de Viena, difon les tesis de Carl Gustav Jung (i en tradueix algunes obres) i, en especial, les d'Alfred Adler, del qual esdevé traductor a l'espanyol i deixeble predilecte, alhora que trava una relació estreta amb el psiquiatre Ramon Sarró. L'any 1950 es va traslladar a Veneçuela contractar com a Professor a la Universitat dels Andes de la ciutat de Mérida. En aquesta universitat va ser fundador del Instituto de Psicosíntesis y Relaciones Humanas (1952-1954. L'any 1955 va ésser elegit president de la Societat Internacional de Psicologia, càrrec que exercí durant dos anys. l'any 1957 per motius familiars hagué de renunciar a la seva càtedra de la Universitat de Mérida, i tornà a Barcelona. L'any 1959 va deixar Barcelona per anar a Alemanya. L'any 1960 va obtenir una càtedra a la Universitat de Münster, i el Ministeri de Cultura i Educació de la República Federal d'Alemanya li oferi d'incorporar-se en el Programa d'intercanvi cultural i acadèmic de cientifics alemanys amb l'exterior, concretament amb Llatinoamèrica. En el marc d'aquest programa, fou tramès primeramente a Bogotà on dugué a terme una activitat important en el camp universitari i després fou enviat a Quito per a l'any acadèmic 1966-1967. Allà, a Quito li sobrevingué sobtadament la mort el 2 de setembre de l'any 1967. Les seves restes foren dutes a Barcelona i enterrades al Cementiri de Montjuïc.

És autor, entre altres obres, de Los sentimientos de inferioridad (1936) i d'Historia de Hungría (1957). En conjunt, ofereix la imatge d'un divulgador i mediador cultural d'àmplia curiositat intel·lectual, un cas singular d'hongarès catalanitzat.

Obres

• Ortega y Gasset über Alfred Adler und die Individualpsychologie, Internationale Zeitschrift für Individualpsychologie, (1931)
• Polémica contra Marañón (1933)
• Los sentimientos de inferioridad (Luis Miracle, Barcelona, 1935)
• Violante de Hungría (1942)
• Historia de Hungría (1957)

Traduccions

• Primavera mortal (Halászi tavasz) de Lajos Zilahy (1935)
• Los Complejos de Inferioridad de la Mujer (1949)

Fons personal

El fons aplega, bàsicament, una part de la documentació creativa i professional d'Oliver F. Brachfeld durant els anys de residència a Catalunya posteriors a la Guerra Civil espanyola. Inclou traduccions al castellà de creacions de Jacob Schaffner i André Mourois, així com correspondència sobre l'edició de l'obra del segon a Catalunya, França i els Estats Units.

Pel que fa a la producció pròpia de Brachfeld, aplega articles sobre la història de la música hongaresa (juntament amb algunes traduccions de l'hongarès), escrits de psicologia i l'esborrany del seu estudi històric sobre la reina d'Hongria Beatriu de Nàpols, publicat el 1947. El fons aplega també una interessant correspondència amb els autors Eugeni d'Ors i André Mourois, una carta amb l'editor Josep Janés i una altra amb el psicòleg austríac Oskar Spiel. Finalment, conserva també algunes crítiques en premsa de l'obra d'Ors. En el seu conjunt, aquest fons fragmentari permet una aproximació a l'activitat intel·lectual del productor a la Barcelona dels primers anys del franquisme.

Enllaços externs

• Fons Ferenc Olivér Brachfeld a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
• Literatura hongaresa en català per Eloi Castelló
• Literatura hongaresa i literatura catalana: coneixement mutu d'Eloi Castelló i Kálmán Faluba, on detalla la tasca traductura de Brachfeld.
• «Ferenc Oliver Brachfeld». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Exposició 800 anys de Literatura Catalana Arxivat 2010-12-20 a Wayback Machine.