Vés al contingut

Fernando Correa Ayala

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Fernando Correa)
Plantilla:Infotaula personaFernando Correa Ayala
Biografia
Naixement6 gener 1974 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Alçada179 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1989 Modifica el valor a Wikidata - 2011 Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaUruguai Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1991–1995 River Plate M. 33(13)
1995–2003 Atlètic de Madrid 132(34)
1996–1998 cessió Racing de Santander 72(27)
2003–2005 RCD Mallorca 36(8)
2005–2006 Real Valladolid 6(1)
2006–2006 River Plate M. 10(0)
2007–2007 Shanghai Shenhua 4(0)
2007–2009 CA Peñarol 25(5)
2009–2011 River Plate M. 35(7)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1992–1993   Uruguai sub-20 11(7)
1993–1993   Uruguai sub-20
1994–2004   Uruguai 4(0)
Família
FillsTiziano Correa Modifica el valor a Wikidata


FIFA: 162606 BDFutbol: 750 Modifica el valor a Wikidata

Fernando Correa (Montevideo, 6 de gener de 1974) és un exfutbolista uruguaià que ocupava la posició de davanter. Té la nacionalitat italiana.[1]

Carrera

[modifica]

Va començar a jugar a les files del River Plate de Montevideo, equip al qual va debutar el 1991. El 1995 dona el salt a Europa, a l'Atlètic de Madrid de la lliga espanyola. Eixe any precisament el conjunt matalasser s'imposaria en la competició regular i en la Copa del Rei. A la temporada següent, Correa va ser cedit al Racing de Santander, on va destacar en les dues campanyes que hi va romandre.

De nou a l'Atlético, Correa no es va fer un lloc titular, sent davanter de refresc. El 2003 deixa la disciplina roig-i-blanca i fitxa pel RCD Mallorca. A l'equip illenc hi està dues campanyes, on tampoc gaudeix de la titularitat. Després de jugar només sis partits amb el seu nou equip, el Valladolid, Correa retorna al seu país, primer al River Plate de nou i després al Peñarol. El 2007 va disputar quatre partits amb l'equip xinès del Shanghai Shenhua.

Correa va destacar en categories inferiors de la selecció de futbol de l'Uruguai, jugant el Mundial juvenil de 1993. Va debutar l'any següent amb l'equip A del seu país. Al llarg d'una dècada, apareixeria intermitentment en les convocatòries uruguaianes. Fou precisament després d'un partit amb la seva selecció que el 6 de maig del 2004 donà positiu per cocaïna en un control antidopatge, cosa que li valgué una sanció d'un any.[2]

Referències

[modifica]
  1. Paradinas, J. J. «Correa se hizo italiano pocos meses después de denegársele la nacionalidad española» (en castellà). El País, 8 febrer 2001. [Consulta: 20 març 2022].
  2. J. M. «Correa torna a somriure». Diari de Balears, 9 febrer 2005. [Consulta: 20 març 2022].

Enllaços externs

[modifica]
  • Estadístiques a transfermarkt.de Arxivat 2009-09-04 a Wayback Machine. (alemany)