Vés al contingut

Drogueria Fernando Rus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Fernando Rus Cózar)
Infotaula d'organitzacióDrogueria Fernando Rus
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusnegoci
drogueria Modifica el valor a Wikidata
Història
FundadorFernando Rus Cózar Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

La drogueria Fernando Rus fou un negoci fundat per Fernando Rus Cózar al Raval de Barcelona, actualment desaparegut.

Història

[modifica]

Fernando Rus Cózar (Baeza, 1842-Barcelona, 1894) era fill d'Andrés Rus Lorite i Juana Cózar Fernández.[1] En una data desconeguda es traslladà a Barcelona, on muntà una drogueria al carrer de Sant Pau, 68 i d'Espalter, 10: «Drogas y productos químicos para la industria, artes y farmacia. Casa especial de todos los artículos para la fotografía, pintura y litografía.»[2][3]

Anunci publicitari Rus Arte Fotográfico a La Vanguardia (1889)
Catálogo general ilustrado de Fernando Rus (1891)
Anunci Viuda de Fernando Rus

A part del 1887, els anuncis anaven dirigits a los señores fotógrafos y aficionados a la fotografía,[4] i el 1888 passà a denominar-se Casa especial en artículos para la fotografía Fernando Rus, i a partir del 1889, començà a aparèixer com Rus Arte Fotográfico.[5] Aquest viratge pot anar lligat a la tasca del seu fill Fernando Rus Busquets, que destacava en el món de la fotografia. El 20 d'agost del 1888 se'n va publicar una ressenya a La Vanguardia: El droguero del final del siglo XIX es el que representa el dueño de la instalación cuyo grabado esta en esta plana. Don Fernando Rus, activo trabajador; incansable, estudioso dado que practica cuanto estudia y estudia cuanto practican otros, es el prototipo de su clase.[6] La família de la seva esposa Anna Busquets i Cózar tenia una botiga d'articles fotogràfics al carrer de Sant Pau, 19 amb el nom Fills d'Antoni Busquets i Duran.[7][8]

L'any 1891, Fernando Rus va elaborar el Catálogo general ilustrado de aparatos, artículos y productos químicamente puros para la fotografía, on es pot apreciar la gran quantitat d'aparells i material fotogràfic de tota mena que disposava al seu comerç: acetats, àcids acètics, albúmines, clorur, reposa caps perquè els models estiguessin quiets a les fotografies, aparells estereoscòpics, càmeres fotogràfiques i objectes originals, com una corbata amb un obturador amagat. Tanmateix, el que el diferenciava dels altres negocis era el ser l'únic dipòsit d'Espanya i colònies de les verdaderas y acreditatas placas secas extra-rápidas, preparadas al gelatino-bromuro de plata del Doctor Van Monckoven, provinents de Bèlgica.[9]

A la seva mort el 1894,[10] el negoci familiar continuà sota el nom de la seva vídua[7] i, posteriorment, el local fou traspassat a Ramir Canivell, que continuà el negoci de drogueria, productes químics, comestibles, perfumeria i articles fotogràfics.[11] Abans de la Guerra Civil Espanyola, l'establiment va passar a mans de la societat anònima Drogueria Vidal i Ribas,[12][13] propietat de Josep Vidal-Ribas i Güell.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Partida de naixement de l'Ajuntament de Baeza
  2. «Anunci publicitari de la Drogueria de Fernando Rus». La Vanguardia, 15-08-1881, pàg. 17.
  3. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1882, p. 34 (anuncis). 
  4. «Anunci publicitari de Fernando Rus». La Vanguardia, 08-05-1887, pàg. 19.
  5. «Anunci Arte Fotográfico Rus». La Vanguardia, 02-10-1889, pàg. 4.
  6. Anònim «Nuestro Grabado». La Vanguardia, 20-08-1888, pàg. 1.
  7. 7,0 7,1 Anuario-Riera, 1896, p. 270. 
  8. Fernandez Rius, Núria. Pau Audouard, fotògraf retratista de Barcelona. De la reputació a l'oblit (1856 - 1918). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008, p. 256. 
  9. Rus, Fernando. Catálogo general ilustrado de aparatos, artículos y productos químicamente puros para la fotografía. Barcelona: Henrich y Compañía, 1891. 
  10. Partida de defunció del Registre Civil de Barcelona
  11. Barcelona en el año de la Exposición Internacional 1929. Anuarios Bailly-Baillière y Riera reunidos S.A., 1929, p. 684, 897. 
  12. Anuario industrial y artístico de España, 1933-1934, p. 569. 
  13. Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 387.