Vés al contingut

Ferrer (dominic)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ferrer (dominicà))
Plantilla:Infotaula personaFerrer
Biografia
Naixementsegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Vilallonga de la Salanca (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata

Ferrer o Ferrarius Catalanus, (Vilallonga de la Salanca, ~ 1200 - després del 1278) va ser un frare dominicà i filòsof nascut[1] a la Catalunya del Nord.

Biografia

[modifica]

Fundà el convent dominicà de Narbona el 1229. Posteriorment, dirigí el tribunal de la Inquisició que jutjà els càtars capturats a Montsegur, com ho registren les deposicions[2] del senyor del castell, Ramon de Perella, del 30 d'abril i el 9 de maig del 1244. Semblaria que l'actuació de Ferrer com a inquisidor li valgué[3] el malnom d'haereticorum terror.

L'any 1252 era prior del convent de Carcassona. Entre el 1272 i el 1278 ensenyà teologia a París, al convent de Saint-Jacques, i a aquesta ciutat fou alumne de sant Tomàs d'Aquino, a qui succeí en la càtedra. Ferrarius volgué fer una síntesi entre l'augustinisme clàssic i la contemporània escolàstica mitjançant una decidida apologia del pensament tomista, una evolució que acabà dominant el pensament de l'orde dominicà.

Participà en una disputa quodlibetal, conservada[4] en el manuscrit Quaestio disputata. Ens han arribat diversos quòdlibets[5] i sermons seus.

Obres

[modifica]
  • Quodlibet I (ca 1276)
  • Quodlibet II (ca 1277)
  • Quaestio disputata Quaestio est fr. Ferrarii Iacobite (incipit: Utrum primi motus vel cogitatio de re illicita sit peccatum...)
  • Quodlibet[6]

Bibliografia

[modifica]
  • Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'Història Eclesiàstica de Catalunya II: D-O. Barcelona: Generalitat de Catalunya-Claret, 2000. ISBN 9788439350217. 
  • Eusebi Colomer i Pous El pensament als Països Catalans durant l'Edat Mitjana i el Renaixement Barcelona: Institut d'Estudis Catalans - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997 ISBN 84-7826722-0
  • Laureano Robles Sierra Ferrarius Catalanus, O.P., sucesor de Tomás de Aquino (Quodlibet inédito), article a Escritos del Vedat 4 (1974), p. 425-478
  • Martin Grabmann Questiones tres fratris Ferrarii Catalani, O.P., doctrinam sancti Augustini illustrantes ex codice Parisiensi editae, article a Estudis Franciscans (1930), p. 382-390
  • Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 240 [Consulta: 24 setembre 2013]. 
  • Louis D. Shwartz Ferrarius Catalanus and his role in the scholastic innovations and intellectual rivalries of the thirteenth century, tesi doctoral inèdita a la Western Michigan University, 2009 (resum de la tesi (anglès))

Notes

[modifica]
  1. «Obituarium magistrorum generalium O. P.» p. 110. «Ferrarius, natione Catalanus, oriundus de Villa longa prope Perpinianum»
  2. Aquestes deposicions són de les 18 úniques que s'han trobat fins ara de les fetes als detinguts en el setge de Montsegur. Es conserven en una col·lecció de còpies realitzades el 1669 sobre uns originals avui desapareguts dels arxius de la Inquisició de Carcassona. La col·lecció es troba al departament de manuscrits de la Biblioteca Nacional de París sota el nom de Fons Doat, en volums que van del XXII, del foli 108 al 296, fins al XXIV, del foli 1 al 237.
  3. com indica Mario Méndez Bejarano (1857-1931) a la Historia de la filosofía en España hasta el siglo XX
  4. Paris, Bibl. de l'Arsenal 379, fol. 237
  5. Segons Schabel (Schabel, Christopeher David. Theological Quodlibeta in the Middle Ages: The fourteenth century. Leiden: Brill, 2007. ISBN 9789004162884. ) de Ferrer es conserven dos quodlibets a la Bibliothèque de l'Arsenal parisenca, als manuscrits 329 (folis 225r-233v) i 530 (folis 166r a 169r).
  6. Manuscrit 86 del Merton College d'Oxford Catàleg Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.

Enllaços externs

[modifica]