Canyaferla
Ferula communis  | |
|---|---|
 Ferula communis a Calvi (Còrsega) | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 19349293 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Apiales |
| Família | Apiaceae |
| Tribu | Scandiceae |
| Gènere | Ferula |
| Espècie | Ferula communis L. |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
La canyaferla (C), fenollassa (PV) o fèl·lera (B)[2] (Ferula communis) pertany a la família de les apiàcies nativa del Mediterrani. Es pot trobar arreu dels Països Catalans.
Descripció
[modifica]
Herba hemicriptòfita perenne, d'1 a 3 m d'alçada, amb tiges erectes, cilíndriques, de fins a 2 cm de gruix, solcades. Les fulles són tendres, de 3 a 4(6) vegades foliades. Les fulles inferiors tenen de 30 a 60 cm de llarg, amb un pecíol llarg i cilíndric, mentre que les fulles superiors presenten un limbe foliar gran i vistós. Les fulles més altes són embeinadores. Els seus folíols són linears, plans, d'1,5 a 5 cm de longitud. Aquestes grans fulles multífides es renoven cada any (es sequen a l'estiu i tornen a sorgir a la tardor/hivern). Les umbel·les són terminals, curtament pedunculades, amb 20 a 40 radis, i són les úniques fèrtils. Estan envoltades d'umbel·les laterals, llargament pedunculades i estèrils. Manquen de bràctees i les bractèoles cauen amb facilitat. El calze és diminut, compost per pètals grocs, d'uns 8 mm de longitud. Floreix des d'abril a juliol. Els fruits d'uns 15 mm de llarg, aplanats i alats. El nombre cromosòmic és 2n = 22.[3]
Existeix una espècie semblant, Ferula tingitana, que apareix al sud d'Espanya, però que té folíols enrotllats al marge. També es pot confondre la fenollassa amb el fenoll però es diferencia ràpidament perquè la primera no té la forta olor anisada del fenoll, a més els seus segments foliars són més gruixuts.[4]
Hàbitat i distribució
[modifica]Praderies seques, garrigues, costers rocosos, vores de camins i camps abandonats, tots aquests sobre pedra calcària.
Propietats
[modifica]El nom del compost fenòlic àcid ferúlic ve del nom llatí Ferula communis, a partir de la qual es pot aïllar.
Noms comuns
[modifica]Altres noms comuns que rep Ferula communis són: ferla, massota, assa dolça, canya, fèrula, làser, canya fèl·lera, canyafel, canyafèlere, canyafel·lera, canyafèl·lera, canyafenu, canyafèrlera, canyaferna, canyafètlera, fel·la, fèrlara, fètlera.
Referències
[modifica]- ↑ «Ferula communis» a EOL. Data consulta: 04 de juliol de 2014.
- ↑ «Canyaferla». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Nota sobre el género Ferula (Umbelliferae) en Andalucía. Aparicio, A. & F. García Martín. Acta Bot. Malacitana 11: 221-226 (1986)
- ↑ http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4260.html
Bibliografia
[modifica]- JAHANDIEZ, E. & R. MAIRE (1932). Catalogue des Plantes du Maroc. [vol. 2] Minerva, Lechevalier éds., Alger. [p.545]
- NÈGRE, R. (1962). Petite flore des régions arides du Maroc occidental. Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS.), Paris, 1961-1962. Vol. 2: [1]-566. [p.112]
- QUÉZEL, P. & S. SANTA (1963). NOUVELLE FLORE DE L'ALGÉRIE et des régions désertiques méridionales. vol. [2] CNRS., Paris. [p.670]
- TUTIN, T. G. & al. (ed.) (1968). Flora Europaea. (vol.2) Cambridge University Press, Cambridge. [p.359]
- POTTIER-ALAPETITE, G (1979). Flore de la Tunisie [vol. 1]. Publié par les soins de A. NABLI. Ministère de l'Enseign. Sup. et de la Rech. Scient. et Ministère de l'Agric. Tunis. [p.607]
- ALI, S. I., S. M. H. JAFRI & A. EL GADI (ed.) (1976). Flora of Libya. Al Faateh University. Tripoli. [p.98]
- VALDES, B., S. TALAVERA & E. FERNANDEZ-GALIANO (ed.) (1987). Flora Vascular de Andalucía Occidental, vol. 2 Ketrès éditoria, Barcelona. [p.321]
- ARENAS POSADA, J. A. & F. GARCIA MARTÍN (1993). Atlas carpológico de la subfamilia Apioideae Drude (Umbelliferae) en España peninsular y Baleares. Ruiza 12: [165]
