Economia en l'islam
L'economia en l'islam fa referència als estudis que s'han fet sobre l'ordre econòmic conforme a les escriptures i les tradicions sagrades islàmiques. S'ha de tenir en compte que la xaria condemna la usura (ribà). Les normes de comportament dins l'economia deriven principalment de l'Alcorà i la sunna i els impostos (zakat) a més de la prohibició de la usura.
En l'islam xiïta, alguns especialistes com Mahmud Taleghani i Mohammad Baqir al-Sadr, han desenvolupat una "economia islàmica" fent èmfasi en aixecar les masses de pobres, un paper més gran de l'estat en assumptes com els de la circulació i distribució equitativa de la riquesa i assegurar que els participants en el mercat seran recompensats per estar exposats al risc i la responsabilitat.
El sistema econòmic islàmic es descriu generalment com una tercera via entre capitalisme i socialisme sense els seus inconvenients.[1][2]
Història
[modifica]Els conceptes econòmics islàmics tradicionals inclouen:
- Zakat - "impost sobre certs béns, com la collita, amb la intenció d'assignar aquests impostos a despeses explícitament definides com l'ajuda als necessitats."
- Gharar - "la prohibició d'elements d'incertesa en els contractes (cosa que exclou les assegurances i també finançar operacions sense participar en el risc)"
- Ribà - "referit a la usura".[3]
Ibn Khaldun
[modifica]
Ibn Khaldun és considerat el pare de l'economia moderna.[4][5] Segons aquest autor la cohesió social (asabiyya) és la causa, junt amb la divisió del treball, que algunes civilitzacions prosperin i altres no.
Economia del Califat
[modifica]Durant aquesta època va haver-hi una transformació social quan es donà el dret a comprar, vendre i heretar a persones individuals de qualsevol sexe, ètnia o religió. Els contractes més importants es feien per escrit.
Encara que l'economia del califat té similituds amb el socialisme modern també hi havia aspectes precapitalistes i de lliure mercat.[6] Els conceptes d'ajuda financera i de pensió es troben ja en el zakat. Al Califat ja es procurava ajudar els necessitats.[7][8]
Era postcolonial
[modifica]Els especialistes islàmics intentaren crear un sistema econòmic propi.[9] Els escrits de Mohammad Baqir al-Sadr i altres descriuen l'islam com una religió compromesa amb la justícia social, l'equitativa distribució de la riquesa i la causa de les masses desfavorides i refuten les teories marxistes i capitalistes tot i que propugnen que la propietat de la terra no sigui privada. Aquestes idees influïren la revolució islàmica de l'Iran,[10] on hi va haver un gran sector públic tot i que la renda per capita baixà respecte a la del règim del Xa.
Referències
[modifica]- ↑ «Islam and Economic Justice: A 'Third Way' Between Capitalism and Socialism?». Arxivat de l'original el 2008-01-07. [Consulta: 2 setembre 2010].
- ↑ How Do We Know Islam Will Solve the Problems of Poverty and Inequality?
- ↑ Roy, The Failure of Political Islam Harvard University Press, 1994, p.132
- ↑ I. M. Oweiss (1988), "Ibn Khaldun, the Father of Economics", Arab Civilization: Challenges and Responses, New York University Press, ISBN 0887066984
- ↑ Jean David C. Boulakia (1971), "Ibn Khaldun: A Fourteenth-Century Economist", The Journal of Political Economy 79 (5): 1105-1118.
- ↑ The Cambridge economic history of Europe, p. 437. Cambridge University Press, ISBN 0521087090
- ↑ Crone, Patricia. Medieval Islamic Political Thought. Edinburgh University Press, 2005, p. 308–9. ISBN 0748621946.
- ↑ Shadi Hamid «An Islamic Alternative? Equality, Redistributive Justice, and the Welfare State in the Caliphate of Umar». Renaissance: Monthly Islamic Journal, 13, 8, 8-2003. (see online Arxivat 2003-09-01 a Wayback Machine.)
- ↑ The Economic Life of Islam
- ↑ Bakhash, Shaul, The Reign of the Ayatollahs, Basic Books, c1984, p.172-3
| Creences i pràctiques | Articles de fe: unitat de Déu, àngels, llibres revelats, profetes, judici final, destí Pilars de l'islam: xahada (declaració de fe), zakat (impost alcorànic), salat (pregària canònica), sawm (dejuni del ramadà), hajj (pelegrinatge) · gihad · alimentació · indumentària · celebracions |  |
|---|---|---|
| Texts i lleis | ||
| Escoles jurídiques | ||
| Corrents de l'islam | ||
| Història | Muhàmmad · sahaba · Ahl al-Bayt · primer califat · omeies · abbàssides · fatimites · otomans (Àndalus · seljúcides · aiúbides · mamelucs · Il-kanat · safàvides · mogols) | |
| Islam sociopolític | ||
| Altres nocions | Umma · pensament islàmic (kalam) (fàlsafa) · cultura · art · arquitectura · banderes · literatura · ciència · calendari musulmà · títols islàmics | |
