Vés al contingut

Via de 3 carbonis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Fixació del carboni C3)
Cicle de Calvin

La Via de 3 carbonis, també anomenada C3, és una de les tres vies metabòliques per a la fixació del carboni en la fotosíntesi a la majoria de les plantes. Les altres dues vies són la C4 i el MAC (metabolisme àcid de les crassulàcies, també anomenat CAM per les seves sigles en anglès).

Aquest procés converteix el diòxid de carboni i la ribulosa difosfat en fosfoglicerat a través de la següent reacció:

CO₂ + RuBP → 2 3-fosfoglicerat

Aquesta reacció va ser descoberta per primera vegada per Melvin Calvin, Andrew Benson i James Bassham el 1950.[1] Aquesta reacció ocorre en totes les plantes com el primer pas de l'anomenat Cicle de Calvin-Benson.

Les plantes que segueixen la via de 4 carbonis (C4) obtenen el diòxid de carboni del malat i no pas de l'aire. Per això es diu que les plantes C3 són més eficaces que les C4 per capturar el CO₂ atmosfèric.

Secció de fulla de la planta C3 Arabidopsis thaliana. Es mostren els paquets vasculars. Dibuix basat en imatges microscòpiques cortesia del Departament de Ciències Vegetals de la Universitat de Cambridge.

Ecologia de les plantes C3

[modifica]

Les plantes que fan servir la via C3 (plantes C3) tendeixen a viure en zones on la intensitat solar és moderada, com també les temperatures, la concentració de diòxid de carboni es troben al voltant de 200 parts per milió o per sobre, i hi ha prou aigua en el sòl.

Les plantes C3 es van originar durant el Mesozoic i el Paleozoic abans que les plantes C4 i encara representen el 95% de la biomassa de la Terra. Les plantes C3 perden el 97% de l'aigua que absorbeixen per transpiració vegetal.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Forty years of photosynthesis and related activities». Interdisciplinary Science Reviews, vol. 22, 2, 1997, pàg. 138–148. DOI: 10.1179/isr.1997.22.2.138.
  2. Raven, J.A.; Edwards, D. «Roots: evolutionary origins and biogeochemical significance». Journal of Experimental Botany, vol. 52, 90001, 2001, pàg. 381–401. DOI: 10.1093/jexbot/52.suppl_1.381.

Vegeu també

[modifica]