Brian O'Nolan
| |||
| Nom original | (ga) Brian Ó Nualláin  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 5 octubre 1911 Strabane (Irlanda del Nord) | ||
| Mort | 1r abril 1966 (54 anys) Dublín (Irlanda) | ||
| Sepultura | Cementiri Deans Grange | ||
| Formació | University College Dublin | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Modernisme anglosaxó, literatura postmodernista, prosa, forma dramàtica, sàtira, periodisme i activitat literària | ||
| Ocupació | escriptor, periodista, novel·lista, dramaturg | ||
| Nom de ploma | Myles na gCopaleen Brother Barnabas Myles na Gopaleen Flann O'Brien George Knowall | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Localització dels arxius |
| ||
| Família | |||
| Germans | Kevin O'Nolan | ||
| Premis | |||
| |||
Signatura  | |||
 
 | |||
,_January_2010.JPG)
Brian O'Nolan (gaèlic irlandès: Brian Ó Nualláin; 5 d'octubre de 1911 – 1 d'abril de 1966)[1] fou un escriptor irlandès. Escriví novel·les, articles, contes i obres de teatre. És considerat una de les figures més importants de la literatura irlandesa del segle xx, tant pel que fa a la d'expressió anglesa com gaèlica. Pel fet d'esser funcionari es veié obligat a adoptar pseudònims o noms de plume. Utilitzà correntment el de Flann O'Brien per a les seves novel·les en anglès i, generalment, el de Myles na Gopaleen per a la seva obra en gaèlic irlandès, obra dramàtica i articles de premsa (ja en gaèlic, ja en anglès), entre d'altres pseudònims més ocasionals com Brother Barnabas o Lir O'Connor. La multiplicitat de pseudònims que utilitzà al llarg de la seva carrera dificulten l'atribució d'alguns textos.[2] L'obra d'O'Nolan es caracteritza per un peculiar sentit de l'humor, una concepció essencialment paròdica i per la utilització de recursos metalingüístics i metaficcionals que prefiguren característiques pròpies de la literatura postmoderna.[3]
L'autor encetà la seva carrera literària com a Brian Ó Nualláin el 1932 publicant narracions curtes en Gaèlic a Irish Press i, més endavant, també a Insifail. A partir de 1934 les començà a publicar en anglès i amb pseudònim a Comhthtom Féinne i continuà publicant-ne en questa llengua en diferents periòdics al llarg de la seva carrera literària.[4] Malgrat l'èxit que la seva primera novel·la, At Swim-Two-Birds (1939), li reportà entre alguns cenacles literaris, no fou pas un èxit comercial.[5] L'autor no trobà editor per a la seva segona novel·la The Third Policeman, redactada pels volts del 1940, que restà inèdita durant la vida de l'autor i no fou publicada fins 1967.[6] Després de tal contrareitat i de publicar la seva única novel·la en irlandès, An Béal Bocht, el 1941, estrenà una obra teatral curta, Thirst,[7] i, el 1943, dues obres teatrals més considerables: Faustus Kelly (Abbey Theater, Dublin, 25 de gener de 1943)[8] i l'encàrrec per al Gate Theater de Dublín Rhapsody in Stephen's Green, una versió de l'obra de Josef i Karel Čapek Ze života hmyzu (de la vida dels insectes).[9] A partir d'aquest any ja no publicarà cap obra literària llarga fins als anys 60, en què, esperonat per la reedició de At Swim-two-Birds el 1960, publicà les novel·les The Hard Life (1962) i The Dalkey Archive (1964).[10] En aquesta última novel·la adaptà, reutilitzà i reescriví material de la seva novel·la inèdita The Third Policeman.[11] Després de la publicació de la seva darrera novel·la començà la redacció de Slattery's Sago Saga, que restà inacabada.[12] A banda de la seva obra com a novel·lista i dramaturg, obtingué una certa notorietat pública[13] com a escriptor sota el nom de Myles na Gopaleen gràcies a la seva columna periòdica Cruskeen Lawn a l'Irish Times que, quan la començà el 1940, escrivia ara en anglès adés en gaèlic, però que acabà escrivint essencialment en anglès. La columna es mantingué ininterrompudament fins a l'any de la mort de l'autor, el 1966.[14]
Referències
[modifica]- ↑ Brooker 2005: pàg. vi-vii
- ↑ Murphy & Hopper 2013: pàg. vii
- ↑ Brown 2006: pàg. 215-216
- ↑ Murphy & Hopper 2013: pàg. xii-xiv
- ↑ Murphy & Hopper 2011: pàg. 10
- ↑ Murphy 2005: pàg. 8-9
- ↑ Brooker 2005: pàg. vi
- ↑ O'Brien 1991: pàg. 95
- ↑ Long 2014: pàg. 99
- ↑ Brooker 2005: pàg. 1-2
- ↑ Murphy 2005: pàg. 32
- ↑ Brooker 2005: pàg. vii
- ↑ Brooker 2005: pàg. 2
- ↑ Murphy & Hopper 2011: pàg. 12
Bibliografia
[modifica]- Brooker, Joseph. Flann O'Brien (en anglès). Tavistock: Northcote House & British Council, 2005.
- Brown, Terence «Two Post-Modern Novelists: Samuel Beckett and Flann O'Brien» (en anglès). The Cambridge companion to the Irish novel, Cambridge: Cambridge University Press, 2006, pàg. 205-222.
- Long, Maebh (en anglès) Assembling Flann O'Brien, Londres: Bloomsbury, 2014.
- Murphy, Neil «Flann O'Brien» (en anglès). The Review of Contemporary Fiction, tardor 2005, pàg. 7-40.
- Murphy, Neil; Hopper, Keith «A(nother) Bash in the Tunnel» (en anglès). Review of Contemporary Fiction, tardor 2011, pàg. 9-20.
- Murphy, Neil; Hopper, Keith «Introduction: The Invisible Author; A Note on the Texts» (en anglès). The Short Fiction of Flann O'Brien, Champaign, Londres i Dublin: Dalkey Archive Press, 2013, pàg. vii-xv.
- O'Brien, Flann (en anglès) Stories and Plays, Londres: Paladin, 1991.