Flower of Scotland
| Forma musical | himne nacional  |
|---|---|
| Tonalitat | mi bemoll major |
| Compositor | Roy Williamson |
| Lletra de | Roy Williamson |
| Llengua | anglès |
| |
Flower of Scotland (Flor d'Escòcia en català, Flùir na h-Alba en gaèlic escocès) és, juntament amb Scotland the Brave, l'himne no-oficial d'Escòcia. Aquesta cançó fou composta per Roy Williamson del grup folklòric "The Corries" a mitjans dels 60.
Escòcia, igual que Anglaterra, no té un himne nacional avalat pel Parlament (el tema s'ha debatut al parlament escocès[1] sense prendre cap determinació). D'entre les peces que s'han interpretat per a fer-ne aquest paper, Flower of Scotland és la composició preferida dels escocesos, segons una enquesta del 2004.
Va ser utilitzada per primera vegada pels seguidors escocesos de l'equip de rugbi dels British Lions en ocasió de la seva gira per Àfrica del Sud del 1974. La federació escocesa de rugby (Scottish Rugby Union) decidí el 1993 que la peça seria interpretada abans de cada partit de la Selecció; la de futbol s'hi afegí el 1997.
En general, únicament es canten la primera i la tercera estrofes, per no allargar innecessàriament el protocol.
Significat
[modifica]Aquest cant patriòtic celebra alhora el paisatge escocès, i la victòria dels seus patriotes ("La Flor", els més braus) contra la invasió anglesa de finals del segle xiii i principis del segle xiv, en la Guerra d'Independència d'Escòcia. Com explica la pel·lícula Braveheart, els escocesos, menats per Robert the Bruce, expulsaren "l'exèrcit de l'orgullós Eduard" (proud Edward's army) en vèncer la batalla de Bannockburn el 1314, que fou seguida per més de quatre segles d'independència. La segona estrofa menciona l'esperança de reveure (aviat) una Escòcia independent.
Amb el renaixement del nacionalisme escocès produït a partir dels anys 90, especialment vinculat al Partit Nacional Escocès, la cançó ha estat sovint emprada com a manifestació nacionalista.
Considerada per alguns massa agressiva envers els anglesos, la cançó fou objecte d'una petició popular adreçada al Parlament Escocès el 2004, demanant que deixés de ser utilitzada en actes esportius i fos reemplaçada per una altra.[2] Tanmateix, una enquesta del 2006, que demanava als escocesos quina música volien per himne nacional, atorgà la primera posició i un 41% dels vots a Flower of Scotland, amb un 29% per a Scotland the Brave, en segon lloc.[3]
Text
[modifica]Angles (original)
[modifica]O Flower of Scotland,
- When will we see
- Your like again
- That fought and died for
- Your wee bit hill and glen.
- And stood against him,
- Proud Edward's army,
- And sent him homeward
- To think again.
- The hills are bare now,
- And autumn leaves
- Lie thick and still
- O'er land that is lost now,
- Which those so dearly held
- That stood against him,
- Proud Edward's army
- And sent him homeward
- To think again.
- Those days are past now
- And in the past
- They must remain
- But we can still rise now
- And be the nation again!
- That stood against him
- Proud Edward's army
- And sent him homeward
- To think again.
- O Flower of Scotland,
- When will we see
- Your like again
- That fought and died for
- Your wee bit hill and glen.
- And stood against him,
- Proud Edward's army,
- And sent him homeward
- To think again.
Referències
[modifica]- ↑ «The Scottish Parliament: Enterprise and Culture Committee». Arxivat de l'original el 2006-07-21. [Consulta: 5 juny 2007].
- ↑ «Executive to study call for new anthem - Top stories - The Scotsman».
- ↑ «The RSNO National Anthem poll winner». Arxivat de l'original el 2007-06-10. [Consulta: 5 juny 2007].