Fluorocarboni
A: fluorometà
B: isoflurà
C: un CFC
D: un HFC
E: àcid tríflic
F: tefló
G: PFOS
H: fluorouracil
I: Prozac
Els fluorocarbonis, o fluorocarburs, són compostos químics que contenen enllaços químics de carboni-fluor.[1] La relativament baixa reactivitat i alta polaritat de l'enllaç carboni-fluor els dona característiques úniques. Els fluorocarbonis tendeixen a trencar-se molt lentament en el medi ambient i per tant molts es consideren contaminants orgànics persistents. Molts fluorocarbonis comercialment útils també contenen hidrogen, clor i brom.
Classes de fluorocarbonis
[modifica]Clorofluorocarbonis i hidrofluorocarbonis
[modifica]Els clorofluorocarbonis (CFCs) són fluorocarbonis que també contenen àtoms de clor. Van ser usats en la indústria com a refrigerants, propel·lents i disolvents de neteja, però actualment gairebé estan prohibits del tot per atacar l'ozó.[2][3]
Els hidrofluorocarbonis (HFCs) són hidrocarburs amb alguns àtoms d'hidrogen reemplaçats per fluor. No ataquen l'ozó.[4]
Fluoropolímers
[modifica]L'exemple més conegut és el tefló, són resistents i químicament inerts i elèctricament aïllants. Altres són el fluorur de polivinil ([CH₂CF₂]n) i el policlorotrifluoroetilè ([CFClCF₂]n, abreujat como PCTFE o Kel-F).[5]
Usos
[modifica]Es fan servir principalment com anestèsics, refrigerants, propel·lents i dissolvents.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «fluorocarboni - Diccionari de química | TERMCAT». [Consulta: 3 octubre 2022].
- ↑ Olba, Amparo. Química general: Equilibri i canvi. Universitat de València, 2011-11-28, p. 276. ISBN 978-84-370-8457-2.
- ↑ Avià i Nóvoa, Blai. «Per què ja no sentim parlar del forat de la capa d'ozó?». Vilaweb.cat. [Consulta: 3 octubre 2022].
- ↑ Delgado, José Fernando Isaza; Romero, Diógenes Campos. Cambio climático: glaciaciones y calentamiento global (en castellà). U. Jorge Tadeo Lozano, 2007, p. 171. ISBN 978-958-9029-89-3.
- ↑ ALBERT, GINJAUME PUJADAS; FELIPE, TORRE CRESPO. Ejecución de procesos de mecanizado, conformado y montaje (en castellà). Editorial Paraninfo, 2005, p. 141. ISBN 978-84-9732-382-6.
- ↑ «El contraban arruïna el pla de la UE per suplir els gasos que perjudiquen el clima». LaVanguardia, 06-05-2020. [Consulta: 3 octubre 2022].