Vés al contingut

Palestine Exploration Fund

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Fons per l'Exploració de Palestina)
Infotaula d'organitzacióPalestine Exploration Fund
Dades
Tipussocietat científica Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballarqueologia Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1865


X: PalExFund Modifica el valor a Wikidata

Palestine Exploration Fund (en català "Fundació per a l'exploració de Palestina") és el nom d'una associació cultural britànica, també coneguda per les seves sigles PEF. Va ser fundada el 1865, sota el patrocini de la reina Victòria, per un grup d'arqueòlegs bíblics i clergues, entre els quals destacaven Arthur Stanley, degà de l'abadia de Westminster, i Sir George Grove, fundador del Royal College of Music i creador del Grove Dictionary of Music.[1] L'associació va impulsar l'excavació arqueològica de nombroses localitzacions bíbliques i de les etapes posteriors en diverses zones del Llevant mediterrani, així com diferents estudis relacionats amb la història natural, antropologia, història i geografia.

Entre les seves figures més destacables s'inclouen Charles Warren, Claude Conder, Horatio Kitchener, Edward Henry Palmer, Thomas Edward Lawrence i Kathleen Kenyon.

En l'actualitat, la PEF té la seu a Marylebone (Londres), on es realitzen amb regularitat reunions, conferències i lectures públiques, i on s'exposen col·leccions de fotografies, dibuixos, mapes i diverses antiguitats. Així mateix, l'associació subvenciona amb caràcter anual diversos projectes.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Gibson, S. 1999. British Archaeological Institutions in Mandatory Palestine, 1917-1948. Palestine Exploration Quarterly, 131, 115-143.
  • Moscrop, J. J. 1999. Measuring Jerusalem: The Palestine Exploration Fund and British Interests in the Holy Land. London: Leicester University Press.
  • Levin, N. 2006. The Palestine exploration fund map (1871–1877) of the holy land as a tool for analysing landscape changes: the coastal dunes of Israel as a case study. The Cartographic Journal, 43(1), 45-67.

Enllaços externs

[modifica]