Font de Santa Rita (Barcelona)
|
Per a altres significats, vegeu «Font de Santa Rita (desambiguació)». |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Font  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| ||||
La font de Santa Rita era una deu d'aigua carbonatada que brollava prop de l'actual cantonada del carrer de les Carolines i l'avinguda de la Riera de Cassoles, a la Vila de Gràcia (Barcelona).
Història i descripció
[modifica]A la segona meitat del segle xviii, els terrenys pertanyien a una casa de convalescència dels pares Carmelites Descalços del convent dels Josepets a l'actual plaça de Lesseps. Sorpresos per la ràpida recuperació de les diverses dolències de les persones que bevien aigua de la font, van dedicar l'indret a Santa Rita, patrona de les causes impossibles.[1]
El 1895 la seva aigua es va declarar d'utilitat pública i es va començar a comercialitzar com a «aigües minero-medicinals bicarbonatades i sulfatades càlcico-magnèsiques». Cada 22 de maig, celebració de Santa Rita, s'obrien les portes al públic i s'oferia l'aigua gratuïtament.[2]
El 1927, ja incorporada al jardí de la casa Vicens de Gaudí, es va construir una capella sobre el sortidor, obra de l'arquitecte Joan Baptista Serra, que va ser enderrocada el 1963 per a construir-hi un edifici d'habitatges, i la font desaparegué.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Santa Rita». Casa Vicens, 22-05-2022.
- ↑ «Santa Rita a Casa Vicens». La Vanguardia, 21-05-1916.
- ↑ «1830-1930 Ús i oblit de l'aigua km zero». Museu d'Història de Barcelona, 01-03-2019.