Vés al contingut

Henri-François Rey

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: François Rey)
Plantilla:Infotaula personaHenri-François Rey
Biografia
Naixement31 juliol 1919 Modifica el valor a Wikidata
Tolosa (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juliol 1987 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCadaqués Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaCadaqués Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, guionista, periodista, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0721087 Allocine: 54623 Allmovie: p164182 TMDB.org: 1378897 Modifica el valor a Wikidata

Henri-François Rey (Tolosa, 31 de juliol de 1919 - París, 22 de juliol de 1987) va ser un escriptor, periodista, guionista i pianista francès. Fill d'un català de Sant Genís de Fontanes i d'una basca de Getaria, de cognom Burguburu,[1] va passar la seva joventut a Dreux on el seu pare era el director del Rotrou College. Llicenciat en Filosofia, va ser pianista de jazz i va estar en la resistència durant la Segona Guerra Mundial. Després es va fer periodista, dialoguista i guionista de cinema.[2][3]

La seva primera novel·la, La Fête espagnole, va ser premi Deux Magots, el 1959. Amb la seva obra més coneguda, Les pianos mécaniques, va ser finalista del premi Goncourt i va guanyar el Prix Interallié de París el 1962. La novel·la es va traduir al castellà l'any 1972, Los organillos, i va ser portada al cinema per Juan Antonio Bardem el 1965 amb el títol Los pianos mecánicos, amb Melina Mercouri, James Mason i Hardy Krüger com a protagonistes. El 1967, va escriure Le Rachdingue, d'on pren el nom una famosa discoteca empordanesa. De la seva relació amb Christiane Rochefort va sorgir la novel·la Le Repos du guerrier, de la qual Roger Vadim va fer una pel·lícula amb Brigitte Bardot. El 1975 va escriure «Dalí en su laberinto».[4]

Va viure 15 anys de la seva vida a Cadaqués on va fer amistat amb Salvador Dalí.[5] Va morir el 22 de juliol de 1987 a París, les seves cendres van ser inhumades a Cadaqués.[2][6]

Referències

[modifica]
  1. Guillamet, Joan. «Henri-François Rey en Cadaqués, la Caldeya de «Los organillos»» (en castellà) p. 51. La Vanguardia, dissabte, 29 novembre 1969. [Consulta: 17 abril 2021].
  2. 2,0 2,1 Bonaventura, Daniel «A 50 anys de Les pianos mécaniques». Revista de Girona, 2015, pàg. 58-61.
  3. Mabire, Jean. «Henry-François Rey. Une “Costa Brava” recomposée au noir soleil de la tragédie» (en francès). Centro Studi La Runa, 20-10-2011. [Consulta: 1r juny 2019].
  4. «Henri-François Rey» (en anglès). Goodreads. [Consulta: 1r juny 2019].
  5. «Henry-François Rey, escritor» (en castellà). El País [Madrid], 23-07-1987. ISSN: 1134-6582.
  6. Caballero, Oscar. «Las cenizas del escritor Henri-François Rey serán trasladadas a Cadaqués donde vivió quince años» (en castellà) p.39. La Vanguardia, dijous, 23 juliol 1987. [Consulta: 17 abril 2021].

Enllaços externs

[modifica]