Françoise Brauner

Françoise Brauner

(1945)
Biografia
Naixement	(de) Fritzi Erna Riesel 16 abril 1911 Viena (Àustria)
Mort	14 setembre 2000 (89 anys) 12è districte de París (França)
Religió	Judaisme
Formació	Universitat de Viena - medicina (–1936) Facultat de Medicina de París
Activitat
Ocupació	metgessa, pediatra, psiquiatra infantil
Família
Cònjuge	Alfred Brauner

Françoise Brauner, també coneguda per Fritzi Brauner, nascuda Fritzi Erna Riesel (Viena, 16 d'abril del 1911 - París, França, 14 de setembre del 2000) fou una metgessa austríaca d'origen jueu que formà part del contingent sanitari de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola.

Filla d'un alt funcionari austríac que arribà a Ministre d'Afers Socials, feu la carrera de Medicina a Viena. L'any 1936, fugint de la persecució nazi a Àustria, es retrobà a París amb el pedagog francès d'origen austríac Alfred Brauner, (Saint-Mandé, 3 de juliol del 1910 - París, 1 de desembre del 2002) a qui havia conegut el 1928 i s'hi casà per tal de no ser empresonada o deportada en cas de guerra. El mateix any 1936 atengué la crida dels dirigents de la Segona República Espanyola demanant sanitaris per a fer front a la catàstrofe humanitària que suposava la Guerra Civil espanyola i marxà cap a Espanya.

Françoise Brauner treballà a l'Hospital de les Brigades Internacionals a Benicàssim, en el servei de cirurgia que dirigia el metge txec Bedrich Kisch, que funcionà des del desembre del 1936 fins a l'abril del 1938 i per on passaren més de 7.000 ferits i convalescents de les Brigades Internacionals, tant espanyols com internacionals.

El 1937 la vingué a buscar el seu marit, Alfred Brauner, però ella preferí quedar-se davant l'allau de ferits de guerra que havien d'atendre. Alfred, pedagog infantil, intentà ser també allistat per a quedar-se amb la seva dona. Així, a causa de l'allau de nens refugiats provinents de molts indrets d'Espanya, Alfred fou destinat a la supervisió de les nombroses cases d'acollida a la zona. Finalment, la retirada de tots els brigadistes de la guerra a causa de la voluntat del govern espanyol de fer cas al Comitè de No-intervenció i a l'ensulsida definitiva de la República, van fer que ambdós haguessin de retornar a França. S'emportaren molts dibuixos i redaccions dels nens refugiats, que ningú no els volgué publicar llavors a França, però que, més tard, junt amb altres dibuixos d'altres nens i d'altres guerres, permeteren al món de tenir una retrospectiva de les guerres del segle xx des dels ulls dels infants.

A França, Françoise treballà de metgessa i educadora d'un col·lectiu d'uns 300 nens jueus alemanys i austríacs salvats del nazisme per un Comitè interconfessional. Durant la Segona Guerra Mundial, ella i el seu marit col·laboraren amb els refugiats austríacs a París i contactaren amb la resistència francesa a l'ocupació alemanya.

Acabada la Segona Guerra Mundial, reberen el 1945 l'encàrrec d'atendre la recuperació física i anímica de 400 nens supervivents dels camps de concentració d'Auschwitz i de Buchenwald, en un antic sanatori d'Ecouis, al departament de l'Eure. Aquesta ocupació marcà definitivament Françoise Brauner, i després de tenir un fill, avui professor de matemàtiques a Bordeus, obtingué l'especialització en Psiquiatria pediàtrica.

Françoise es dedicà la resta de la seva vida a l'atenció de nens discapacitats. Des del 1959 i al llarg d'un quart de segle, esdevingué la directora mèdica dels dos «Centres de tractament educatiu per a infants discapacitats» que el seu marit creà a la seva vila natal de Saint-Mandé (Val-de-Marne).

Morí l'any 2000, durant la convalescència d'una intervenció quirúrgica.

Bibliografia

• Michel Lefebvre i Rémi Skoutelsky: Las Brigadas Internacionales. Imágenes recuperadas. Lunwerg, 2003. ISBN 84-7782-000-7
• Registre de brigadistes de la Universitat de Barcelona