Bernat Despuig i Rocafull
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Xàtiva (la Costera)  |
| Mort | 1537 València |
 13è Gran Maestre de l'ordre de Montesa | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, Cavaller de l'Ordre de Montesa |
Bernat Despuig i Rocafull (Xàtiva, Costera, ? — València, 1537) va ser mestre de l'orde de Montesa[1] (1506-37) i poeta.[2]
Nebot de Lluís Despuig i cosí d'Ausiàs Despuig, de molt jove intervingué amb una poesia en català al certamen literari de València del 1474. El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el nomenà ambaixador a Roma —ajudat per Antoni Agustí, Jeroni de Vic i Francisco de Rojas— prop de Juli II per tal de sol·licitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix.
El 1521, durant la guerra de les Germanies, lluità contra els agermanats de Sant Mateu del Maestrat —propietat de l'orde de Montesa— fins a apoderar-se de la vila per les armes, i entrà posteriorment a València amb l'exèrcit reial, després de la capitulació de la ciutat. El poeta valencià Miquel Peres li dedicà la segona edició de la Vida de la Sacratíssima Verge Maria. Poesies seves foren editades el 1596 en la Historia de la adoración y uso de las Santas Imágenes, de Prades.
Va morir el 1536 i fou sepultat al convent de Montesa, però les seves despulles van ser traslladades a l'església del Temple de València posteriorment.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «MAESTRES DE LA ORDEN DE MONTESA». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Bernat Despuig i Rocafull | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Bernat Despuig». [Consulta: 19 abril 2020].